Extrema dreta
Política29/05/2024

Quin és el vincle entre Abascal i Netanyahu?

La defensa dels "valors occidentals" contra l'islamisme uneix Vox i el Likud

BarcelonaEl viatge a Jerusalem d'aquest dimarts del líder de Vox, Santiago Abascal, no és casualitat. Com tampoc ho és el suport sense fissures a Israel i el seu primer ministre, Benjamin Netanyahu, després del reconeixement de l'estat palestí per part del govern espanyol. La contrapartida: la "garantia" de l'israelià del "suport a la sobirania de la nació espanyola" i a la "lluita antiterrorista", segons un comunicat de la formació d'extrema dreta espanyola. El vincle entre Vox i el Likud, partit majoritari del govern israelià, és intens i en els darrers mesos encara ho ha sigut més. De fet, les dues formacions integren el Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus, presidit per la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i que també és un grup al Parlament Europeu. Quan es pregunta a Vox el perquè d'aquest lligam tan estret, la resposta és clara: "La lluita contra l'islamisme" i la defensa dels "valors occidentals", que veuen amenaçats pel terrorisme de matriu islàmica.

En declaracions a l'ARA, el candidat de Vox a les eleccions europees, Jorge Buxadé, explica d'on ve aquest lligam, més enllà de l'afinitat ideològica. "Israel té un enemic real, l'organització islamista radical Hamàs, i coincidim que el terrorisme i l'islamisme són perillosos per a les societats europees", comenta. En aquest sentit, el candidat subratlla que els dos partits opinen que "l'islamisme és enemic de la societat occidental i ha de ser combatut per tots els mitjans". Això inclou, en el cas espanyol, la protecció de les fronteres o el tancament de mesquites salafistes, iniciativa que reivindica la formació d'Abascal. Aquesta "bona relació" entre els partits és fruit d'una aliança teixida a base de reunions i que "s’està enfortint a conseqüència de l’atac terrorista". Vox, per tant, relaciona la situació actual al Pròxim Orient i el paper de Hamàs a Gaza amb el problema de "l'islamisme" que la formació creu que es pateix a Catalunya i a tot Espanya. Segons explica Buxadé, Espanya és "un objectiu principal del terrorisme islàmic: el primer és Israel i després ja ve al-Àndalus". Vox s'aferra als atemptats soferts l'11-M i el 17-A per parlar d'aquest "perill", al fet que Espanya és territori "fronterer" i que Catalunya és la comunitat autònoma líder en detencions de jihadistes.

Cargando
No hay anuncios

El fet és que Vox ha aconseguit teixir bones relacions amb la comunitat jueva mentre que, alhora, s'ha guanyat l'enemistat d'associacions musulmanes. Fins i tot el 2022 el secretari general de la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya, Maxo Benalal, es va afiliar a Vox després de passar per Ciutadans al Parlament de les Illes Balears. Ara bé, la federació recalca a l'ARA que són un organisme "que representa el col·lectiu jueu espanyol i, per tant, és apolític", amb relació a "tots els partits". Això no priva que siguin especialment crítics amb Sumar per l'ús d'expressions com "des del riu fins al mar". Subratllen que cal "salvaguardar la seguretat de les comunitats jueves i el seu normal funcionament" i que "hi ha declaracions que contribueixen a escalfar encara més el panorama i poden provocar incidents contra els jueus". Així, relaten que pateixen "pintades, cartells o insults" i lamenten "mapes de convocatòries autoritzades en els quals desapareix l'estat jueu". No entren a valorar el moviment d'Abascal, però demanen que tots els polítics "tractin Israel com tracten qualsevol altre país amic i soci".

Guerra de civilitzacions

En aquesta guerra de civilitzacions que dibuixa Vox, es fa servir la igualtat entre l'home i la dona com un tret bàsic d'Occident que les societats musulmanes posen en entredit, a parer seu. De la mateixa manera, Netanyahu ha fet de la defensa dels drets de les dones o del col·lectiu LGTB un element distintiu en contraposició a Hamàs. Una estratègia que ha rebut acusacions de "pinkwashing" per part dels opositors, que l'acusen de fer servir aquestes qüestions per rentar la cara a un país acusat de protagonitzar un genocidi contra els palestins en un informe de l'ONU, que també ha criticat la política d'assentaments a Cisjordània.