El tancament de l'Oficina Anticorrupció deixarà més de 200 denúncies sense investigar

PalmaEl tancament de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció de les Illes Balears (OAIB) deixarà sense investigar més de 200 denúncies. Segons les dades d'aquest organisme, actualitzades el 14 de novembre, queden 20 denúncies en procés d'investigació i 207 pendents de tramitar. Les denúncies en procés d'investigació són aquelles en què l'àrea d'investigació ja està constatant i documentant casos concrets d'irregularitats, mentre que les que encara estan pendents de tramitar són únicament acusacions la veracitat de les quals encara no s'ha identificat. El PP va registrar a principi d'octubre la proposició de llei per eliminar l'OAIB, i el Govern només ha pressupostat una partida de 50.000 euros per a l'oficina amb vista al 2024, una xifra que fa impossible la pervivència de l'organisme, segons fonts coneixedores.

A banda de la feina que quedarà pendent, des de la posada en marxa de l'oficina, el 2018, s'han resolt 273 expedients. D'aquests, la majoria (205) han acabat arxivats, mentre que 18 varen acabar sent derivats davant la fiscalia o una autoritat judicial després d'apreciar-hi indicis d'un possible delicte; 18 es varen arxivar però amb una recomanació adjunta sobre bones pràctiques, i 32 es varen tancar amb l'emissió d'un informe raonat. Un cop desaparegui l'OAIB, les Illes Balears quedaran fora de la xarxa d'oficines anticorrupció de l'Estat. Justament, aquesta xarxa s'ha fet sentir aquest dilluns, després que el president espanyol, Pedro Sánchez, denunciàs l'eliminació de l'OAIB en el discurs d'investidura al Congrés. El director de l'Oficina Anticorrupció de les Illes, Cristòfol Milán, ha presentat al Parlament i a la presidenta del Govern, Marga Prohens, diverses declaracions de suport que han signat més d'una vintena d'associacions i entitats exigint que es blindi l'oficina. Entre les entitats signants, un total de 22, hi ha la Xarxa d'Oficines i Agències Antifrau (en formen part les oficines anticorrupció de Catalunya, València, Navarra, Andalusia i les Illes), a més de diverses organitzacions especialitzades en el camp de la transparència –Transparency International Espanya, Hay Derecho, Political Watch, Access Info Europe, +Democracia i la Xarxa Europea d'Autoritats d'Integritat i Alertadors (NEIWA)– i s'hi han sumat l'Escola Balear de Consum, l'Associació de Consumidors i Usuaris (Consubal) i la xarxa de la qual forma part la mateixa OAIB. En el text promogut per les entitats de transparència s'hi han adherit 22 organitzacions, entre les quals la Federació de Sindicats de Periodistes (FESP).

Les entitats que han signat el text consideren que eliminar les oficines anticorrupció "no és només una mesura que afebleix l'estat de dret, sinó que és contrària als compromisos assumits per tots els estats que formen part de la Convenció de Nacions Unides contra la corrupció", i expressen alarma davant de la proposició no de llei per eliminar l'OAIB. "És preocupant pel significat polític d'aquesta mesura, i també pel que la proposta suposa en termes de l'allunyament de la política europea en aquesta matèria", declaren. A més, afegeixen que aquesta classe d'oficines "són plenament compatibles amb els òrgans de control existents, amb els quals es coordinen i complementen, sense que en cap cas estiguin compartint o duplicant competències".

Per això, demanen retirar o rebutjar la proposició no de llei, a més de garantir la independència dels organismes d'anticorrupció. L'escrit de les associacions de consumidors també remarca la necessitat que les lleis que s'aproven a les Balears "no impliquin regressió, retrocés o reducció en la prevenció i lluita contra la corrupció ni en el nivell de protecció de les persones informants". A més, el text de la Xarxa d'Oficines i Agències Antifrau esmenta la preocupació per la supressió i l'afebliment d'instàncies de lluita contra la corrupció en l'àmbit local i autonòmic. Per part seva, la Xarxa Europea d'Autoritats d'Integritat i Alertadors (NEIWA), de la qual també és membre l'OAIB, dirigeix una carta directament a Marga Prohens i a la Mesa del Parlament. La presidenta de la xarxa, Laura Valli, expressa preocupació per la decisió de tancar l'OAIB i subratlla la importància de protegir els denunciants de corrupció amb els mateixos paràmetres a tota la Unió Europea.

El director de l'Oficina Anticorrupció: "No tenim cap informació del procés de tancament"

Com es viu des de l'Oficina la imminència del tancament? El director, Cristòfol Milán, denuncia una situació d'incertesa. "No tenim cap tipus d'informació formal del procés de tancament", lamenta: "Hem llegit la proposició de llei que han presentat al Parlament". Milán va sol·licitar el mes de setembre passat una reunió amb el president de la Cambra, Gabriele Le Senne, per parlar del futur de l'organisme després de conèixer, assegura que a través de la premsa, la intenció del Govern de suprimir-lo. Des de llavors, no ha tornat a rebre cap comunicació formal. En aquest sentit, assegura que ni des del Parlament (l'organisme del qual penja l'OAIB) no s'han interessat per la situació dels treballadors, que són funcionaris. Davant el desconeixement de quin serà el seu destí un cop es tanqui l'organisme, molts treballadors opten per "intentar tornar a la seva administració d'origen". El director assegura que el nivell d'activitat de l'oficina "ha baixat una mica" després d'algunes baixes de personal, però es continua fent feina sobre les denúncies. D'altra banda, Milán reivindica els escrits de suport rebuts per part d'una vintena d'organitzacions. "Hi ha una preocupació social i política", defensa.