El Tribunal de Comptes envia a judici 35 excàrrecs del Govern per l'1-O i l'acció exterior

Madrid / Barcelona35 excàrrecs del Govern entre el 2012 i el 2017, entre els quals Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Artur Mas, hauran d'anar a judici al Tribunal de Comptes. En una audiència prèvia de caràcter tècnic aquest divendres, els advocats han enumerat un a un els seus arguments per demanar la nul·litat de la causa sobre l'1-O i l'acció exterior de la Generalitat, per la qual la Fiscalia reclama 3,1 milions d'euros i Societat Civil Catalana 5. Les acusacions han renunciat a una despesa de 336.143 euros sobre la campanya Civisme del referèndum i s'ha arxivat el procediment per a l'exresponsable de Difusió Jaume Mestre. Però continua per als altres 35 demandats, ja que el fiscal Manuel Martín Granizo i la consellera que jutja el cas, Elena Hernáez, han anat rebutjant una a una les al·legacions.

En tot moment s'ha posat de manifest que les regles que valen per als tribunals de caràcter penal no serveixen en aquesta peculiar jurisdicció comptable, per a desesperació dels lletrats. Les principals excepcions processals que han plantejat i que el Tribunal de Comptes ha desestimat són les següents.

Indefensió

Les defenses qüestionen la fase d'instrucció

La impugnació de les defenses té un component d'estructural al funcionament del Tribunal de Comptes. Consideren una anomalia del dret que, en la fase inicial del procediment, una delegada instructora que no és jutge imposi una fiança que s'ha d'abonar obligatòriament. "Que les actuacions prèvies es tramitin de manera garantista o no té un efecte directe sobre el procés jurisdiccional posterior", ha denunciat l'advocat Rafael Entrena, representant de l'ex secretari general de Presidència Joaquim Nin.

L'oposició del fiscal ha estat reveladora: "La doctrina és unànime al considerar que les actuacions preliminars no tenen caràcter jurisdiccional. La instructora delegada no és independent ni inamovible, però com tampoc ho són els funcionaris de policia judicial, ni el fiscal: no és independent, i no per això els procediments que investiga estan viciats de nul·litat. Com estableix la doctrina, el caràcter jurisdiccional del procés comptable comença un cop acaba la fase preliminar i s'inicia la fase en què estem". És a dir, que les possibilitats de defensar-se amb unes certes garanties comença després d'haver pagat la fiança, que després es podrà ratificar amb la condemna o retornar-se si hi ha absolució.  

La compatibilitat amb els tribunals penals

El perill que es castigui doblement pels mateixos fets

Molts dels implicats han al·legat que ja han estat condemnats pel Tribunal Suprem o que estan acusats en tribunals catalans com el 13 i el 18 de Barcelona, així com al TSJC, pels mateixos fets. Hernáez ha anotat que es jutja "des de dos prismes diferents" i que l'objectiu únic de l'òrgan fiscalitzador és el de la "reposició i rescabalament" dels fons públics. El de l'àmbit penal, en canvi, persegueix "conductes" sobre uns fets que, això sí, poden derivar en responsabilitats civils que xoqui amb el que pot reclamar el Tribunal de Comptes. De fet, el Suprem va determinar que en el cas de l'1-O fos l'òrgan fiscalitzador qui determinés la quantitat.

El fiscal ha volgut diferenciar el fet que les dues jurisdiccions són compatibles amb el fet que no es pot castigar econòmicament dues vegades pel mateix, el que s'anomena principi de non bis in idem. Això ha considerat que no es produirà i que la concurrència de diverses causes no és motiu per aturar el procediment al Tribunal de Comptes. Ara bé, Hernáez ha anunciat que en relació amb una petició perquè l'òrgan fiscalitzador s'inhibeixi en favor del jutjat 13 perquè s'exerceix la responsabilitat civil, es pronunciarà amb una interlocutòria els pròxims dies. "Potser permetria finalitzar el procediment per a algun demandat", ha advertit.

Falta de competències i procediment indegut

Creuen que no s'havia d'ajuntar l'1-O i l'acció exterior

Algunes defenses han posat en dubte la facultat del Tribunal de Comptes de jutjar les competències de la Generalitat, sobretot en l'àmbit d'exteriors. Fonts jurídiques assenyalen que aquest organisme s'ha erigit en una mena de Tribunal Constitucional: en el cas de l'activitat a l'estranger no qüestiona la despesa perquè estigués mal feta en termes administratius –apunta un dels advocats– sinó que posa en dubte que la Generalitat tingués competències per fer-la. A més, també han recriminat una "acumulació indeguda" dels fets del referèndum i els d'exteriors, però Granizo ha assenyalat que la unió va ser correctament acordada donada la "coincidència de persones, fets i la narració històrica en els escrits de demanda". 

Immunitat

Hernáez no aparta Puigdemont per ser eurodiputat

Per la seva banda, en el cas de Puigdemont, Comín i Clara Ponsatí, el seu advocat, Gonzalo Boye, ha posat sobre la taula la immunitat com a europarlamentaris: considera que no se'ls pot jutjar fins que no resolgui el seu cas el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE). Hernáez ho ha descartat: "No estem en procediment sancionador, no plantegem cap impossibilitat de mobilitat ni sanció en l'àmbit en què es mou la immunitat".

Vist que no ha fructificat la seva estratègia, Boye ha reclamat que Puigdemont pugui comparèixer com a testimoni. La consellera ho ha rebutjat perquè no es pot interrogar en qualitat de demandat pel seu propi advocat, però sí que l'ha acceptat a petició d'un altre lletrat. Ara caldrà veure, però, si el tribunal accepta que comparegui per videoconferència o reclama presencialitat. Hernáez també ha autoritzat el testimoni de la interventora general de l'Estat María Luisa Lamela, i ha rebutjat el de l'exministre Cristóbal Montoro.

Falta per saber també la data del judici, que comunicarà properament Hernáez, l'encarregada de jutjar els fets. Es tracta d'una lletrada de la Comunitat de Madrid que va ser ex alt càrrec en un dels governs d'Isabel Díaz Ayuso. En cas d'un hipotètic recurs d'apel·lació, la sala estarà formada per una majoria progressista arran de la renovació pactada entre el PSOE i el PP al Congrés de Diputats l'octubre passat. És la mateixa sala que, de fet, ja va acceptar els avals de l'ICF de la Generalitat perquè els encausats no haguessin de dipositar les fiances de la seva butxaca.