«'¡Viva don Ramón!'»

MadridQuan ha acabat la moció de censura, els diputats de Vox s'han volgut fer una fotografia amb Ramón Tamames al centre de l'hemicicle. Quan per fi han aconseguit situar el nonagenari entre uns somrients Santiago Abascal i Iván Espinosa de los Monteros, un d'ells ha cridat ben fort: "¡Viva don Ramón!", que ha estat contestat per la resta de diputats amb un sorollós i marcial "¡Viva!" Certament, no hi podia haver millor final, tenint en compte que el millor creador del gènere de l'esperpent també es deia Ramón, en aquest cas Ramón María del Valle-Inclán.

La jornada havia començat amb un discurs ple d'equilibris de Cuca Gamarra (PP), on intentava ser afectuosa amb Don Ramón ("Ens abstenim per respecte a vostè", li va dir, tot i que la decisió s'havia pres molt abans que se sabés qui seria el candidat) i alhora criticava Vox per fer un "regal" al govern. A l'hemicicle, Cayetana Álvarez de Toledo mirava el mòbil abstreta i era l'única que no obeïa l'ordre d'aplaudir (només ho va fer al final amb una evident mala gana) mentre Inés Arrimadas evitava qualsevol contacte visual amb Edmundo Bal, situat a la seva esquerra, i fins i tot preferia departir amb Carolina Telechea (ERC), situada a l'altra banda del passadís. Tamames, mentrestant, anava prenent apunts i preguntant coses a Abascal, que li feia d'assistent.

El fantasma de la Guerra Civil

Quan ha pres la paraula Patxi López de seguida s'ha notat que la dreta tenia ganes de guerra. "Però si et vam fer lehendakari!", ha contestat algú quan el portaveu socialista es queixava que el PP no volia pactar res. "Paracuellos, Paracuellos!", s'ha sentit quan López defensava que calia desenterrar les víctimes del franquisme. Amb aquest enrenou no és gens estrany que a Tamames li semblés que tornaven les "dues Espanyes" i que érem al 1936 i no al 2023. Ell sí que semblava ser no al 1936 sinó al 1939, quan ha començat a lloar la figura d'Isabel la Catòlica i ha pronunciat frases tan castisses i pròpies de la raza com "A moro muerto, lanzada buena", que vol dir que quan algú ja ha estat vençut (en aquest cas parlava de Franco), tothom se n'atribueix el mèrit.

Tot i això, era impossible no veure'l com un vellet entranyable quan no aconseguia dir el nom de Coalició Canària (ha dit Compromís per Canàries) o el del PDECat o reconeixia que li havia semblat interessant la intervenció de la CUP. Al seu costat, Abascal mirava al cel buscant la protecció divina i resant perquè Tamames no derrapés. I hi ha estat a punt en algun moment, però no ho ha fet; de manera que Vox han acabat la jornada més contents que un gínjol. "Estem millor que fa tres dies", reconeixia un dels seus alts dirigents. El seu diagnòstic és que a la gent de bé espanyola no li havia agradat el menysteniment general a Tamames i, per tant, tenen esperances de pescar vots en aquest calador, el de la tercera edat. Fins i tot deixaven caure que havien tingut un augment d'afiliacions les darreres hores.

Els pròxims dies potser hi ha alguna pista per saber quin és l'abast real de l'efecte Tamames, però de moment els peixos grossos de Vox l'únic que tenien clar és que un dia d'aquests anirien tots a dinar amb ell. I ja podem vaticinar que després de les postres i amb el cafè, copa i puro pertinent, algun d'ells proferirà el nou crit de guerra del partit: "¡Viva don Ramón!"