Josep Marí: "Volem mantenir l’augment de freqüències de tren, hi hagi descomptes o no"

PalmaEl conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, va anunciar la setmana passada que es presentarà a les eleccions del Consell d’Eivissa, un any i mig després d’assumir dues de les carteres més importants de les Illes. Tot i la problemàtica que suposa l’accés a l’habitatge, Marí presumeix de la feina feta des del Govern: “Hi ha un abans i un després a partir del primer Pacte del 2015”, afirma. En matèria de mobilitat, “faria esforços” per mantenir algun tipus de descompte en el transport públic a partir del gener, quan s’acabi la gratuïtat actual, i anuncia que “aviat tindrem alguna notícia” respecte de la nova línia ferroviària de Llevant.

Fa poc més d’un any i mig que vàreu assumir dues de les àrees més sensibles de les Balears. Quin balanç en feis?

— Vaig entrar amb una dinàmica en marxa, fet que implica que moltes coses que ara som capaços de materialitzar ja havien estat programades. Em faig hereu dels èxits, però venen d’una feina anterior. Faig un balanç molt positiu pel que hem fet amb l’augment del transport públic, que és un puntal important, l’augment de les freqüències, l’electrificació i també pel que fa a la construcció d’habitatges.

Així i tot, en les pròximes eleccions fareu el bot al Consell Insular d’Eivissa.

— Som de les Balears, però som eivissenc. He estat tota la meva vida a Eivissa treballant en el sector privat, i després vaig guanyar diverses eleccions, en què vaig obtenir la batlia de Sant Josep de sa Talaia des del 2007, un ajuntament important quant a extensió, territori i places turístiques. Ser candidat al Consell és una cosa que el partit m’ha demanat i he acceptat, en aquest moment que he tingut l’oportunitat de conèixer més la política a través de la Conselleria, que m’ha suposat un impacte destacat. Vull pensar que aquesta experiència em pot ajudar amb la futura responsabilitat que tingui en el Consell Insular.

Les Balears són la comunitat amb més dificultats per accedir a l’habitatge, un problema que cada vegada s’agreuja més. Hi han incidit les polítiques que s’han fet des del Govern?

— Puc dir clarament que hi ha un abans i un després, quant a la decisió de dedicar esforços i recursos a la política d’habitatge, a partir del primer Pacte del 2015. Fins aleshores hi havia 1.500 habitatges públics construïts. Quan acabem aquesta legislatura n’hi haurà un 72% més. Això no és bo de fer, ja que hi havia un buit, sense projectes i solars disponibles, sense voluntat del PP d’abordar una problemàtica que llavors no era tan clara. Tenim manca de sòl, pressió de la gent que ve de fora per aconseguir habitatge, el lloguer que s’ha destinat al mercat turístic… tot això ha causat inflació en els preus. Nosaltres hem decidit actuar, però no és un procés curt.

L’ARA Balears publicava fa dues setmanes que dels pisos expropiats als grans tenidors per destinar-los a lloguer social, com permet la normativa autonòmica, cap està habitat. Estam davant d’una mesura més de bones intencions que d’efectivitat? Es pot considerar un fracàs?

— D'aquests habitatges que vàrem adquirir, la majoria estaven en molt mal estat, no només físic, sinó també en termes jurídics i administratius.

Faltaven permisos.

— Exactament. Vàrem poder ocupar-los temporalment perquè es trobaven en el registre de pisos desocupats, una premissa necessària. Quan vàrem fer el procés, ens vàrem trobar amb dificultats, però els ocuparem aviat perquè estam ultimant els tràmits. 

La llei estatal d’habitatge que s’està tramitant permetria que les Balears fossin declarades ‘zones tensades’.  

— La qualificació de zona tensada ve a fer possible la limitació del preu del lloguer. A les Balears creim que s’ha de fer, i per això fa falta que tot el territori illenc es declari zona tensada, ja que, si no, seria complicat que en un municipi es pugui fer i en un altre no.

Amb el bo de lloguer jove, les Illes varen demanar que el límit del preu per demanar-ho s’ampliàs dels 600 als 900 euros. Aquest podria ser un preu raonable com a límit dels lloguers?

— Jo crec que sí, però no m’atrevesc a anticipar res, tot i que pensam que hauria d’anar per aquí. També s’ha de dir que serà un preu adequat a un nombre de metres quadrats.

Aquest dijous els ministeris de Defensa i Agenda Urbana varen firmar el conveni per al traspàs definitiu de Son Busquets, que possibilitarà construir més de 800 habitatges públics. 

— És molt positiu que surti de l’especulació lliure, ja que hi havia hagut amenaces en el seu moment. Les gestions entre els dos ministeris han fructificat, i ens importa molt que l’Entitat Pública Empresarial de Sòls (SEPES) doni garanties que posarà en marxa el projecte per construir habitatges públics d’acord amb l’Ajuntament de Palma.

Hi ha hagut un augment d’un 30% d’usuaris del tren des de la posada en marxa de la gratuïtat. Voldríeu mantenir-la a partir de gener si, tal com s’ha indicat, ja no serà efectiva? 

— Entram en una nova dinàmica, i el transport públic serà important els pròxims anys. La gent ha comprovat que deixar el transport individual suposa un estalvi en el context d’augment del preu dels carburants. En transport públic, el Govern ha fet una molt bona feina. Es mantindrà? La gratuïtat total no ho sé, però amb aquest context dels preus, faria esforços per mantenir descomptes que estimulin el transport públic. Si hi acostumam la gent, hi ha d’haver continuïtat. Si el transport públic és bo, de qualitat –i així ho podem exhibir–, tot i que tingui un cost, la gent l’utilitzarà i cada vegada anirà a més.

El sistema tarifari és un dels àmbits del transport públic que ha rebut més queixes. Us plantejau canviar-lo?

— Totes les opinions són respectables, però canviar-lo no és l’opció de la Conselleria. És un sistema molt copiat del País Basc, on, de transport públic, en saben molt. El que s’estimula és el ‘com més es viatja, més barat és’, i no penalitza, sinó que posa un preu a l’ús esporàdic. Si es vol viatjar més pics, s’ha d’incentivar tenir una targeta intermodal.

L’augment de freqüències ha vingut per quedar-se o serà una mesura temporal?

— Volem mantenir-lo hi hagi descomptes o no. Vam incrementar les freqüències amb el pla de xoc, tot i que el mes d’agost estava programat que s’aturàs. S’hauria de mantenir aquest sistema tot el temps que es pugui, té vocació de quedar-se més enllà del que passi amb els descomptes. L’aposta pel servei públic de tren és ferm, en aquests moments ens estan fabricant cinc unitats de tren al País Basc per valor de 54 milions d’euros, comprats amb fons europeus, que s’incorporaran el 2024.

Per què durant l’estiu no s’ha mantingut l’augment de freqüències en el tren? El nombre de turistes no sobrepassa el de la baixada de treballadors?

— És un tema de programació interna, ja estava previst. A més, els turistes utilitzen més el bus. Aquest estiu els increments dels busos han estat espectaculars, hem hagut de reforçar la línia nord, i, de fet, Capdepera demana que l’Aerotib –el bus que va fins a l’aeroport– arribi fins allà. El tren sol tenir un usuari més local i regular.

El PSIB ha governat dues legislatures l’àrea de Mobilitat, però no s’ha materialitzat en la construcció de més xarxa ferroviària. No s’hauria pogut fer alguna cosa més al respecte durant aquest temps, sobretot en el cas de la línia de Llevant, la més reivindicada?

— El que s’ha fet és important: reforçar l’empresa, el personal, els tallers, augmentar els elements mòbils, fer un parc fotovoltaic... Hi ha també la línia addicional del Parc Bit, que s’havia suspès per una demanda dels constructors, per la qual cosa s’ha refet la licitació amb preus revisats. Són 25 milions d’euros, no es pot dir que no s’hagi previst. Pel que fa a línies noves, feim estudis per a la part de Llevant. Molt més que això, no. Aquests estudis són previs a prendre qualsevol decisió, i pens que aviat tindrem alguna notícia al respecte. Són incògnites en què estam treballant.