Vólkhov: la batalla de la División Azul que dona nom a la nova operació contra el Procés
La Guàrdia Civil s'inspira en una ofensiva del 1941 contra l'exèrcit soviètic
BarcelonaVólkhov és una ciutat russa situada a 140 quilòmetres de Sant Petersburg i el nom del riu que travessa el municipi. També és el nom d'una batalla que a finals d'octubre del 1941, en plena Segona Guerra Mundial, la División Azul va lliurar en aquest indret contra l'exèrcit soviètic. I, gairebé vuitanta anys després, l'ofensiva de la unitat de voluntaris espanyols que va lluitar al costat de Hitler també dona nom al conjunt d'escorcolls i detencions que la Guàrdia Civil ha dut a terme aquest dimecres contra el finançament del Procés: l'operació Volhov, segons ha informat l'Institut Armat.
Es dona la circumstància que a un dels detinguts, l'editor i membre de l'anomenat estat major Oriol Soler, se l'estaria investigant per la seva suposada mediació entre els governs rus i català. La Guàrdia Civil i el jutge consideren que la reunió que Soler va mantenir el novembre del 2017 a Londres amb l'activista Julian Assange "s'emmarca en l'estratègia de desinformació i desestabilització en la qual també hauria participat el govern del Kremlin". Segons l'informe policial, a més, l'exdirigent de CDC Víctor Terradellas hauria assegurat en un àudio trobat al seu mòbil que Rússia va oferir l'octubre del 2017 al llavors president Carles Puigdemont "comptar amb 10.000 soldats i pagar tot el deute català".
Un atac que va acabar en fracàs
El 1941 era la División Azul la que combatia la influència de Rússia, llavors la Unió Soviètica. Però, com l'operació d'aquest dimecres, la batalla de Vólkhov també va jugar amb l'efecte sorpresa. L'objectiu va ser destruir posicions enemigues a l'altre costat del riu perquè l'exèrcit nazi pogués avançar posicions en el Front Oriental. Però, segons explicava el 2013 a l'Abc l'historiador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Xavier Moreno, es van aconseguir prendre "diverses poblacions d'escàs valor, que no superaven la catalogació de llogarets". I afegia que, després de cinc setmanes de "patiment" a Possad i Otenski, aquestes poblacions es van convertir en una "tomba oberta de centenars d'espanyols".