Vox considera que la bandera LGTBI no és neutral
El partit d'extrema dreta ha sol·licitat al Parlament balear que MÉS retiri el símbol del seu balcó, que té penjat a la façana de l'edifici Ramon Llull
PalmaEl grup parlamentari Vox ha sol·licitat aquest divendres al Parlament balear la "retirada immediata" de la bandera que anomena "de l'arc de Sant Martí" –és a dir, LGTBI– que hi ha penjada a la façana de l'edifici Ramon Llull, concretament al despatx de MÉS per Mallorca. Segons el partit d'extrema dreta, aquest element suposa una "ruptura de la imprescindible imparcialitat i neutralitat política que ha de regir als edificis públics".
Per això, Vox indica en la seva petició formal que "l'espai que ocupa MÉS per Mallorca no és de la seva propietat", sinó que "obeeix a una cessió temporal per al desenvolupament de les seves tasques parlamentàries". La titularitat, afegeixen, "és exclusiva del Parlament de les Illes Balears i, per tant, ha de cenyir-se a les limitacions pròpies d'un edifici públic". El partit ecosobiranista, membre de l'equip de govern municipal de Palma, també ha penjat la bandera a un dels balcons de l'edifici de l'Ajuntament i ho ha celebrat a Twitter hores després que Vox fes la seva queixa.
La formació d'extrema dreta fa referència a la sentència del Tribunal Suprem 1163/2020, del 26 de maig, que prohibeix penjar banderes "no oficials" als edificis públics. El document estableix que "no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent, i, en particular, amb el deure d'objectivitat i neutralitat de les administracions públiques la utilització, fins i tot ocasional, de banderes no oficials a l'exterior dels edificis i espais públics, fins i tot quan no substitueixin la bandera d'Espanya i les altres legals o estatutàriament instituïdes".
El Tribunal va prendre la decisió judicial arran d'una sentència dictada per la sala Contenciosa Administrativa número 3 que anul·la un acord de l'Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife per exhibir al consistori la bandera tricolor canària amb set estrelles verdes, que utilitzen grups independentistes. En el cas de la bandera tricolor canària penjada a l'Ajuntament de Tenerife, el tribunal considera que es va incomplir l'ordenament jurídic perquè "no és la bandera oficial i, per tant, no se li pot atribuir la representativitat del poble canari com defensa l'Ajuntament".
De fet, la sentència respon a un recurs presentat per l'advocat de l'Estat contra una sentència anterior del Tribunal Superior de Justícia de les Canàries del novembre del 2017, que va donar la raó a l'Ajuntament de Tenerife perquè considerava que col·locar una bandera no oficial a la vorera exterior de l'edifici en un pal auxiliar era legal.
El consistori havia arribat a l'acord de penjar la bandera el 2016 com a "símbol col·lectiu amb el qual el poble canari se sent representat", "expressió de les lluites històriques que han tingut lloc a l'arxipèlag a favor de la instauració de la democràcia, la llibertat i la consecució de més quotes de benestar per a la gent, així com a favor de la construcció d'una germandat més gran entre illes".