Vox imposa llengua; el PP, impostos: qui ha cedit què?

PalmaUn acord “especial” i “històric”, perquè es produeix “un canvi de rumb total en política lingüística després de 40 anys”. Són paraules del president de Vox, Santiago Abascal, poques hores després d’haver-se conegut el pacte amb el PP a les Balears perquè Marga Prohens governi en solitari. Abascal no va parlar ni de fiscalitat, ni de medi ambient, ni de turisme, únicament de llengua.

La llibertat d’elegir la llengua a l’escola s’havia convertit en la gran escletxa entre les dues formacions per estampar la firma i, al final, s’ha optat per una fórmula que acontenta, d’alguna manera, les dues parts. Inicialment, només es farà a la primera etapa educativa, com volia el PP, però al final de legislatura serà a totes les etapes, com volia Vox. A la pràctica, però, és una de les principals concessions que els populars han fet al partit d’extrema dreta per no tenir-los al Consell de Govern.

Que Abascal parli d’un “canvi de rumb” després de 40 anys significa fer una esmena a la totalitat de la política lingüística, també de sis legislatures amb el PP al Consolat de Mar. Prohens, mentre es mostrava satisfeta per l’acord, va defugir contestar si implicarà la derogació de mesures com el Decret de mínims, impulsat pel mateix PP. També s’ha de dir, però, que els populars han imposat en el text l’existència de les dues llengües cooficials de les Balears (català i castellà), tot i que l’extrema dreta negui que aquí es parli la llengua catalana. En termes educatius, Vox també s’ha apropiat del pin parental, molt polèmic en el seu moment a la Regió de Múrcia, per la possibilitat que els pares vetin la participació dels fills en les activitats extracurriculars. “És una reivindicació nostra que el PP haurà d’assumir”, apuntava la portaveu parlamentària de Vox, Idoia Ribas.

Al programa electoral de Prohens hi apareixen 18 vegades els verbs ‘derogar’, ‘eliminar’ o ‘suprimir’, però cap d’ells fa referència a una llei de memòria democràtica a la qual els populars van donar suport el 27 de març de 2018. En aquell moment, la crítica principal que el partit feia a la normativa era el règim sancionador. Mentre que el portaveu de campanya del PP estatal, Borja Sémper, ha reconegut que va ser “un error” votar en contra de la reforma laboral de Yolanda Díaz, que va tirar endavant per un sol vot gràcies a un error d’un diputat popular, a les Illes Prohens no s’havia pronunciat en aquests termes sobre la Llei de memòria com per comprometre’s a derogar-la, assumint una de les banderes de Vox, que aposta “per la reconciliació”. Tot i que es podran “recuperar persones mortes”, s’ha imposat la retòrica de l’extrema dreta.

Les cessions del PP a Vox s’emmarquen, sobretot, en aspectes ideològics com la llengua i la memòria, però també la violència de gènere i la família –”incorporar la perspectiva de família a tota acció i normativa pública”, per exemple. Per la seva banda, Vox ha deixat als populars els elements més pragmàtics i del dia a dia, com el model econòmic i el turisme.

Així, el partit de Prohens –que va ser portaveu d’Igualtat del PP en el Congrés fins fa poques setmanes– dedica deu mesures del programa a la violència de gènere, però desapareix del pacte amb Vox. Es parla de “violència contra les dones” i de “discursos masclistes”, però aquest tipus de violència s’integra dins “la violència intrafamiliar”, una invenció de l’extrema dreta per difuminar-ho. Per al líder de Vox, que no sabia de l’existència del Conveni d’Istanbul del 2014 contra la violència de gènere, és “ideològic” el concepte de gènere i, de fet, el president del Parlament, Gabriel Le Senne, ja ha dit que es va negar a penjar la bandera LGTBIQA+ a la façana perquè és un símbol “excloent”.

El canvi climàtic i els menors als toros

Les concessions no es mesuren només pel que figura a l’acord, sinó també pel que s’obvia. Resulta curiós que entre les 110 mesures que les dues formacions han establert com el programa conjunt a seguir hi hagi el compromís a reformar la normativa perquè els menors puguin accedir a les corregudes de toros –el PP no ho contemplava en el seu programa–, i no es faci referència a una de les emergències més grans –o la més gran– d’aquests moments: la climàtica. El PP argumenta que l’absència no significa que no s’hi apliquin mesures i, de fet, sosté que el programa del partit es complirà íntegrament. Així i tot, en el document de governabilitat firmat pels dos partits es constata que Vox nega l’existència del canvi climàtic, i ho relaciona amb altres “mals” com el “globalisme” i l’agenda 2030.

Tot això, sense oblidar que el partit d’extrema dreta va exigir en un inici la presidència del Parlament com a pas previ a negociar l’abstenció a la investidura de Prohens, una vegada assumit que quedarien fora del Govern. Falta calibrar si realment en volien formar part o era un element purament de pressió, al·ludint a les paraules d’Idoia Ribas: “Aquest acord és millor que una Conselleria”. Vox pregonava que la negociació “no anava de cadires”, tot i que en reclamassin una des de l’inici, ajudats pels dos emissaris enviats per la direcció estatal des de Madrid, i que estaven tutelats per la mà dreta negociadora d’Abascal, Kiko Méndez Monasterio. Un president del Parlament (Gabriel Le Senne), a més, que essent la segona autoritat política de les Balears, ja ha declarat que Vox vol entrar en el sistema per minvar l’autogovern i retornar competències a l’Estat.

Reforma fiscal i IB3

El programa econòmic i turístic de l’acord entre Prohens i Abascal té nom i llinatges: PP. Vox volia fer una rebaixa massiva d’impostos, incloent-hi també l’eliminació de l’ecotaxa, amb el mantra que la reducció de “la despesa política supèrflua” i “el tancament de xibius”, com, segons sostenen, són l’Institut Balear de la Dona i l’Institut Balear de l’Energia, ho compensen. Aquestes van ser unes pretensions a les quals els populars es van negar de manera rotunda, ja que deixarien un enorme forat a les arques públiques per compensar les despeses que s’han d’assumir.

Al final, s’ha imposat la rebaixa fiscal ideada pel PP des d’un inici –ja es va presentar al Parlament el juliol de 2022, però la majoria d’esquerres la va tombar–, que és el que han reivindicat una vegada i una altra Prohens i el portaveu parlamentari del partit, Sebastià Sagreras, com una de les grans banderes aconseguides a l’acord, i en el qual s’ha basat bona part del seu argumentari al llarg de la campanya electoral.

D’altra banda, Vox ha promès sempre que, en la seva croada contra el catalanisme, una de les mesures on posen més atenció és el tancament d’IB3, la radiotelevisió illenca. El gran argument del partit d’extrema dreta és el cost econòmic, deixant de banda els elements que es refereixen a la identitat, per exemple. Davant la negativa del PP, s’ha cercat una redacció ambigua, que pot fer pensar que hi haurà una reducció del pressupost –“un model racional amb la conjuntura econòmica”–, però imposant-se la voluntat de Prohens d’apostar per programes de producció pròpia, elaborats per “empreses amb arrelament a les Illes”.