Marga Prohens: “Vox no em pot exigir que accepti tots els seus postulats”

PalmaDesprés d’un any com a presidenta de les Balears, Marga Prohens (Campos, 1982) referma la utilitat del pacte amb Vox, partit que no vol ubicar a l’extrema dreta i que li va fer possible governar en minoria. No només s’ha hagut d’enfrontar a les dificultats per legislar a causa de les exigències dels socis, sinó que també ha vist com el descontentament de part de la societat s’ha traduït en manifestacions multitudinàries.

Esperàveu un primer any tan crispat?

— El balanç que faig és que complim la paraula donada. Duim més del 50% del programa de govern complert, també la major part de l'acord d'investidura amb Vox. És ver que hi ha pogut haver renou, però la realitat és una. Tot el que s'ha duit al Parlament ha sortit aprovat. En deu dies vàrem abaixar els imposts al 90% dels ciutadans d'aquestes Illes, en un parell de mesos vàrem fer un decret de captació i fidelització de professionals sanitaris que ha donat els seus fruits, perquè ens vàrem trobar la sanitat pública desmantellada, especialment a Eivissa; un decret d'emergència habitacional que suposa tenir més de set-cents projectes en tramitació d'habitatges, un 40% per davall el preu de mercat, i un decret de simplificació administrativa que era un dels eixos fonamentals del programa. En aquests temps de polarització i de política líquida, complir allò que havies dit que faries és fonamental.

Com us heu sentit governant amb l’extrema dreta?

— Les etiquetes les deix per als qui volen ser etiquetats. Tenim una forma de govern que és única a tota Espanya, on, en aquests moments, o hi ha governs de majoria absoluta o amb una coalició. Tenc un acord de governabilitat, de legislatura, amb Vox, però tenim un govern en solitari. Això fa que puguem marcar des del Govern el ritme i el to de les mesures. Tenim un acord que és públic, que correspon a aquells punts en comú que tenim dos partits que són diferents en molts aspectes, i no passa res. Jo mai els demanaré que combreguin amb els postulats del PP, però tampoc em poden exigir que jo accepti tots els postulats de Vox. Quant a tots aquells que deien que hi hauria retrocessos en drets socials o en diferents temes, crec que s'ha demostrat que és demagògia.

Què us sembla que el president del Parlament esqueixàs una foto d'Aurora Picornell al ple?

— És inacceptable. Ho vaig dir de manera molt contundent al Parlament. Totes les víctimes mereixen respecte. Va ser un gest que no correspon a la responsabilitat que ha de tenir la segona autoritat i la presidència del Parlament. Dit això, vaig fer una crida a la reflexió de tots. No hi ha ningú aliè a aquest augment de la crispació i la polarització que s'ha viscut els darrers mesos al Parlament. No són admissibles els atacs personals que jo mateixa he hagut de patir, les mentides i les difamacions en seu parlamentària cap a mi i la meva família. Hi ha gent a qui li interessa continuar atiant el foc. Som la presidenta de tots els ciutadans, hagin votat el que hagin votat. La meva responsabilitat és demanar calma, reflexió, debat dur, contundent, però amb unes altres maneres.

Us vàreu plantejar demanar la dimissió de Gabriel Le Senne?

— Vaig ser molt contundent. La meva feina és gestionar. Vàrem demanar una condemna i una disculpa, Le Senne ho va fer en públic i en privat. A partir d'aquí, he continuat amb la meva agenda.

Fa un any el PP va acceptar la petició de Vox que no es penjàs la bandera LGTBI al Parlament. Enguany no ho ha fet. Per què heu canviat d'opinió?

— Fa un any nosaltres vàrem arribar a l'acord amb Vox, dia 28 de juny [Dia de l'orgull]. Estàvem en altres coses, com era tancar un acord d'investidura molt complex, amb unes negociacions que es varen dur amb total discreció i respecte, però amb celeritat també.

Es va acceptar no penjar la bandera LGTBI per ajudar a les negociacions?

— Senzillament estàvem a una altra cosa. Ni me'n record de si hi va haver aquesta conversa o no.

És a les portes d’una nova manifestació contra la saturació. Quina mesura concreta preveis aplicar?

— Aquesta és una comunitat turística, ho continuarem essent. La millor manera de defensar la destinació i el benestar dels residents ara és parlar de límits, de contenció i d'una cosa que jo he trobat a faltar els darrers vuit anys, que és de com es gestiona aquest èxit turístic perquè es tradueixi en valor. Hi ha aquest xoc entre turistes i residents. Tenim una oportunitat, perquè veus antagòniques dins el sector turístic –la part empresarial, els sindicats, les entitats ambientalistes­– coincideixen que és moment de fer una reflexió. El moment és ara. La gent té necessitat de ser escoltada. Ho hauríem pogut fer des del Govern pràcticament tots sols, perquè tenim la legitimitat de les urnes, però amb les coses del menjar no s'hi juga. No ens les podem plantejar cada quatre anys. Ho hem de fer a la Mesa del pacte polític i social per la sostenibilitat, però també amb un procés participatiu que és inèdit a les Illes. Ara no és el moment de xerrar de mesures concretes, és el moment de fer el diagnòstic.

Els habitatges irregulars que es legalitzin en rústic podran finalment fer lloguer turístic?

— Quan tens un, deu, vint habitatges fora d'ordenació, el problema és dels propietaris. Quan en tens a milers, el problema és de l'Administració i del mateix medi ambient. Feim pagar una sanció, que hem adequat al nivell de renda. Hem introduït criteris mediambientals, com l'ús de les energies renovables o el tema de les fosses sèptiques. Els darrers dies he vist una proposta d'un ajuntament del PSIB que no només acull el decret, sinó que vol que l'ampliem [perquè les cases que ja tenien llicències de lloguer turístic les mantinguin]. Això al text inicial no estava previst, s'analitzarà. Tampoc no suposa crear més places turístiques, perquè ja s'estan comercialitzant, tot i que ens pugui semblar una mica incoherent.

En moments de crítica, vós vàreu dir a l'oposició: 'Parlin amb els seus batles'.

— Batles de tot color polític ens reclamaven els pàrquings dissuasiu en rústic, i batles que no són del PP troben que hem fet curt. Una cosa és el discurs ideològic i l'altra és la realitat del carrer.

Quin missatge dona a una persona que compleix les normes permetre que gent que ha construït saltant-se la normativa ara ho pugui regularitzar i a damunt treure'n rendiment econòmic, si tenen places de lloguer turístic?

— El rendiment econòmic ja el tenien, no seria nou. Entenc que donaríem un missatge equivocat si això fos un procés obert i de barra lliure, no ho és.

Us heu plantejat aplicar la llei estatal i limitar el preu dels lloguers?

— No. Ja no és per un tema ideològic, que també, perquè és una política intervencionista d'atac a la propietat privada. És perquè no funciona. A Girona, a Berlín, no va funcionar.

Les Balears no són Berlín ni Girona, tenen unes característiques molt concretes. Ho heu estudiat?

— On s'ha aplicat un límit del preu del lloguer hi passen dues coses: s'incrementa el mercat en B, il·legal, i es treuen pisos immediatament. Ho hem vist. Vuit anys de polítiques antihabitatge no es poden solucionar en un any. Tenim 700 habitatges en tramitació, un 40% per davall del preu de mercat a través del decret d'habitatge. Tenim el programa Built to Rent: una licitació de sòls públics a promotors privats, perquè de la manera més eficient facin habitatge de lloguer a preu limitat. Hem de treure el programa de lloguer segur per incentivar que els habitatges buits surtin al mercat. Feim feina en una nova llei d’habitatge, nova normativa urbanística. Hem d'atacar el problema des de molts fronts. És el principal problema dels ciutadans. Ha deixat de ser un tema de política social, perquè afecta famílies amb ingressos estables, joves i rendes mitjanes. Amb aquestes mesures poden sortir uns 5.000 habitatges.

També s'han fet manifestacions multitudinàries contra la segregació per llengua a les escoles i la derogació de la Llei de memòria democràtica. El català i la memòria són el sacrifici que ha fet davant Vox?

— Els 110 punts que vaig signar amb Vox no traeixen els votants del PP ni el programa. La sobreactuació sol quedar bastant en ridícul. En política lingüística estic molt orgullosa de la tasca que fa l'Institut d'Estudis Baleàrics. En educació, no sé a qui pot fer ràbia la llibertat, que s'apliqui la Llei de normalització lingüística. Tots els pares han pogut trobar la casella i posar lliurement la llengua de primer aprenentatge. Hi ha un Pla pilot voluntari que en cap cas suposa segregació, sinó poder decidir en quina llengua vols fer aquella assignatura troncal. Esper que es respecti la llibertat dels centres.

Pot generar rebuig que els centres acollits al Pla pilot tinguin més recursos?

— No, perquè tots s’haurien pogut adherir al Pla pilot. És voluntari, obert a tothom. Evidentment, necessita recursos perquè aquestes assignatures extres en castellà els necessiten, i els tindran. No vol dir que no hi hagi un pla d'infraestructures en què s'estigui fent feina.

Mantenen la Llei de fosses, però eliminen la de memòria. No és important la difusió per reparar les víctimes?

— No és tolerable que el 2024 hi hagi persones que no hagin pogut tenir un enterrament digne. Amb aquest Govern s'han recuperat 24 cossos de víctimes, n'hem identificat set i s'han retornat a les famílies. Això sí, sense fer-ne un ús partidista. Ja vàrem manifestar que no estàvem còmodes amb determinats aspectes de la Llei de memòria. Això no vol dir que es deixin de fer accions ni de reparar tot aquest dolor, bàsicament perquè hi ha una llei estatal que estam obligats a complir.

Continuareu abaixant impostos?

— Em varen votar perquè abaixàs impostos. Aquesta continuarà essent la línia. I reclamar respecte pel nostre Estatut d'Autonomia i la nostra autonomia fiscal. No pot ser que vingui el president del govern d'Espanya i amenaci de manera inèdita en democràcia, no la presidenta, no el Govern, sinó els ciutadans, que varen votar. Són polítiques del programa. Jo no he enganyat ningú. Això no vol dir que no hagi de reclamar un sistema de finançament just.

Quan vàreu ser investida estàveu convençuda que Alberto Núñez Feijóo seria president d'Espanya. Al final s'ha trobat un primer any de mandat amb un govern estatal a la contra.

— He presentat un recurs al Tribunal Constitucional per reivindicar les nostres competències en habitatge, i presentaré totes les batalles per demanar respecte del nostre Estatut i de l’autonomia fiscal. El president Sánchez, que parla tant de murs, aquí sí que en trobarà en mi un d’infranquejable. I hem presentat un recurs contra la Llei d'amnistia, que suposa acabar amb la igualtat de tots els espanyols davant la llei. M'agradaria que Sánchez m'hagués citat per parlar de l'agenda balear. Ni m'ha cridat ni ha convocat una Conferència de presidents. Supòs que vindrà a tenir audiència a Marivent o a l'Almudaina amb el rei. L'esper aquí, al Consolat. Esper tenir un govern d'Espanya que no castigui les Illes per tenir un govern del PP.

Us preocupa que el recurs contra l'eliminació del requisit del català a la sanitat prosperi?

— El meu màxim respecte, però nosaltres ho vàrem fer amb tota la seguretat jurídica. Per unanimitat m'ho varen demanar tots els sindicats sanitaris. Això no va de només escoltar els sindicats i el diàleg social quan diuen el que un vol sentir. La salut per damunt la ideologia, sempre per davant de tot.