Ramón Tamames, el candidat de l'Espanya en blanc i negre

MadridPedro Sánchez acostuma a acusar Vox de voler una Espanya en blanc i negre. En les properes dates, quan Ramón Tamames (Madrid, 1933) pugi a la tribuna del Congrés a postular-se com a president del govern espanyol (encara que l'objectiu del partit d'extrema dreta sigui convocar eleccions immediatament), la impressió de retorn al passat serà evident. Diputat al Congrés pel Partit Comunista d'Espanya (PCE) en la legislatura constituent (1977-1979) i en la I legislatura (1979-1982), l'històric autor del manual Estructura económica de España va abandonar la política l'any 1990, sis anys abans que nasqués la diputada més jove de la cambra baixa en l'actualitat, la republicana Marta Rosique. Però quan l'actual president espanyol recrimina a Santiago Abascal un suposat enyorament d'etapes pretèrites es refereix al franquisme, el règim contra el qual Tamames es rebel·lava quan va ingressar al PCE l'any 1956.

Va començar a militar de la mà de Jorge Semprún i Javier Pradera, després d'estar empresonat per organitzar una revolta estudiantil contra la dictadura. Demanaven el retorn dels exiliats i una "reconstrucció nacional". En diverses entrevistes els últims anys, ha justificat la seva trajectòria al PCE perquè era "l'únic partit" que lluitava contra el franquisme, però no perquè combregués amb tot l'ideari. De fet, ha explicat que quan va abandonar l'organització el maig del 1981, Santiago Carrillo va acusar-lo a ell i altres dirigents de no ser comunistes. Segons es desprèn del seu llibre Historia de Elio (1976), autobiogràfic, aspirava a liderar el partit.

Malgrat el respecte mutu, hi va haver retrets fins pocs mesos abans de la mort de Carrillo el setembre del 2012. En una entrevista amb l'exlíder de Podem Pablo Iglesias el novembre del 2011, l'exsecretari general del PCE recordava que Tamames va defensar que un militar es fes càrrec del ministeri de l'Interior per substituir Rodolfo Martín Villa a finals del 1978. Creia que era una bona manera per combatre ETA. Carrillo, però, amb el pas del temps va tenir la convicció que allò era un senyal que "sabia alguna cosa" del 23-F. Fins i tot, Tamames hauria estat el nom que el general Alfonso Armada hauria volgut com a ministre d'Economia si hagués triomfat l'intent de cop d'estat, per bé que l'ara protagonista de la moció de censura ha deixat clar que no hauria acceptat el càrrec.

L'evolució fins a Vox

En conversa amb l'ARA, un antic company de files, l'exdiputat del PSUC Antoni Montserrat, rememora la trajectòria compartida amb Tamames, com l'elaboració en clandestinitat i posterior publicació a París de l'obra Un futuro para España, una recepta econòmica per a l'Espanya democràtica. L'exconseller d'Economia Antoni Castells esmenta Los monopolios en España (1967), que qüestionava la concentració del poder econòmic, el poder dels bancs i denunciava les desigualtats. "Els seus llibres eren aire fresc", assegura Castells, que contraposa aquelles tesis amb "l'evolució liberal" en matèria econòmica, acompanyada d'un trajecte polític que, avui dia, ja "no hauria de sorprendre" que hagi culminat representant Vox a la moció de censura. El cert és que les últimes dècades ha freqüentat tertúlies dels mitjans més escorats a la dreta.

Primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Madrid entre 1979 i 1989, sota el mandat del socialista Enrique Tierno Galván, Tamames va contribuir a la fundació d'Esquerra Unida des de la Federació Progressista el 1984, i el 1989 va ingressar al Centre Democràtic Social (CDS) d'Adolfo Suárez. "Fins aquí, una evolució possible i normal", apunta Montserrat, que creu que la simpatia amb Vox "està molt lligada al nacionalisme espanyol". Tal com recorda l'històric socialista Raimon Obiols, Tamames explica al seu llibre ¿Adónde vas, Cataluña? Cómo salir del laberinto independentista (2014) que es va enviar correspondència amb Artur Mas i Mariano Rajoy i va proposar un nou Estatut que parlés de "nació catalana", traslladar el Senat i un ministeri de Qüestions Territorials a Barcelona i crear una agència tributària de caràcter federal. Darrerament, però, ha apostat per no tenir por a l'article 155 de la Constitució.

El president de Vox, Santiago Abascal, ha insistit aquest dilluns després de registrar la moció de censura que Tamames és un perfil independent amb plantejaments que poden no ser del tot concordants amb l'ideari ultra. Per exemple, en matèria d'ecologisme i feminisme. Sí que hi ha alguns punts en comú que han propiciat l'entesa. En entrevistes recents, l'escollit ha enaltit el "sentiment patriòtic" de Vox i que faci de dic de contenció dels que "lluiten contra la idea d'Espanya" que, al seu entendre, és el bloc format pel PSOE, Unides Podem i les formacions sobiranistes del Congrés. Tamames desitjaria una "reconstrucció nacional" com la que reclamava el 1956, tot i que la veu impossible. L'últim reflex d'aquesta idea està en la Transició i els Pactes de la Moncloa –ja amb emissions en color a la televisió–, on sembla haver-se quedat enquistat el candidat dels que "volen tornar a l'Espanya en blanc i negre".