Vox trenca amb Prohens després d’un any de xocs constants

PalmaEl Govern de Marga Prohens sabia que tard o d’hora trencaria relacions amb Vox. “Era qüestió de temps”, apunta una font de l’Executiu. Els xocs constants entre els populars i l’extrema dreta han estat la tònica del primer any de mandat de la presidenta, una tensió crònica que ella va definir com a “renou”. A mesura que avançava la legislatura creixien les veus que presagiaven un final abrupte per a l’aliança. El que ni Prohens ni el seu entorn esperaven és que aquesta ruptura vingués imposada des de Madrid, i per mà de Santiago Abascal, sense que ni el Govern ni Vox Balears n’estiguessin previnguts.

Prohens es va mostrar decidida divendres a governar en solitari i a cercar majories variables al Parlament. “A les Balears l’escenari no canvia tant”, va assegurar: d’una banda, perquè Vox no formava part del Govern, a diferència de la resta d’autonomies on s’han trencat coalicions del PP i Vox. Però a més, perquè Prohens ha hagut de negociar amb Vox gairebé cada iniciativa que ha tirat endavant al Parlament: l’extrema dreta ha exigit importants concessions al PP per donar-li suport a la Cambra, i en els darrers mesos s‘havia convertit en un soci imprevisible per al PP. Els xocs eren habituals.

Senyals

El canvi d’actitud de Gabriel Le Senne mostra el distanciament amb Madrid

Abascal va argumentar que trencava les coalicions autonòmiques amb el PP perquè els populars han acceptat el repartiment de 400 menors immigrants per alleugerir la saturació de les Illes Canàries i Ceuta. Però, com va criticar Prohens, l’acollida dels menors migrants no era a l’acord de governabilitat: “Vox haurà d’explicar molt bé per què rompen, tenint en compte que el PP no ha traït cap dels acords”. La ruptura depèn totalment de la direcció estatal del partit, que en les darreres setmanes havia mantingut el Govern a les fosques sobre aquest fet.

Amb tot, hi havia alguns senyals que indicaven el distanciament de l’executiva estatal de Vox envers el PP balear. El diputat de Vox a les Balears més fidel amb Madrid havia fet un canvi d’actitud significatiu en les darreres setmanes. El president del Parlament, Gabriel Le Senne, havia adoptat un to més bel·ligerant, marcant perfil propi com l’única autoritat de Vox a les Illes. El passat 13 de juny va convocar una roda de premsa urgent a instàncies de l’executiva estatal de Vox, en la qual va acusar el PP de “traïció” per haver permès que es penjàs la bandera LGTBI a la façana del Parlament, un atac que va indignar els representants del PP a la Mesa. En el darrer ple del Parlament, Le Senne també va ser al centre de la polèmica, després d’esqueixar una fotografia de les Roges del Molinar en ple debat sobre la derogació de la Llei de memòria al Parlament. En paral·lel, va fer públics diversos comunicats carregant contra el govern espanyol de Pedro Sánchez i la Llei d’amnistia, que varen inquietar alguns parlamentaris: fonts de la Mesa criticaven que Le Senne fes servir la rúbrica de la presidència per fer posicionaments partidistes, en lloc de la del grup de Vox.

Tot i que l’oposició li ho exigia, Prohens va evitar demanar la dimissió de Le Senne a conseqüència d’aquestes accions. Amb tot, un cop fulminat el pacte d’investidura, la presidenta li va exigir que desallotgi la presidència de la Cambra: “Haurà de ser conseqüent”.

La llengua

Les tensions per l’ús del català han anat en augment

Vox va dur al límit el Govern durant unes negociacions agòniques pels pressupostos. Per poder-los tirar endavant, l’Executiu va haver d’acceptar implementar l’elecció de llengua a les escoles –també va haver de retallar subvencions a sindicats i patronals. Però una vegada aprovats els comptes, la pressió de l’extrema dreta per qüestions lingüístiques no va disminuir. El passat mes de maig, Vox va reclamar al Govern que substituís el nom de ‘català’ pel de ‘llengües balears’ a l’Estatut d’Autonomia. El PP s’hi va negar i va tancar files amb la unitat de la llengua catalana. I el passat 4 de juliol, Vox va acusar la Conselleria d’Educació del fracàs del Pla pilot per segregar els alumnes per llengua, després que només s’hi adherissin onze centres, demostrant que no estava satisfet amb les cessions que havia arrencat al PP. La formació de Manuela Cañadas ha cercat al llarg de tot aquest any desmarcar-se del PP i mostrar-se com l’opció dura contra la llengua. Tot i que per al PP va ser dolorós cedir davant Vox per la segregació, Prohens va assegurar divendres que no en retirarà l’aplicació a conseqüència de la ruptura amb l’extrema dreta. “És una mesura debatuda, consensuada, amb un calendari, anem a veure com funciona enguany”, va remarcar.

La saturació

Vox no compra el gir discursiu del PP sobre el turisme

El gir de 180 graus que el PP va fer sobre turisme va obrir una nova escletxa amb els seus socis de Vox. El Govern va sortir a camí de les protestes ciutadanes contra la saturació prometent mesures en la línia de limitar i contenir el turisme. “El patró de creixement actual és insostenible”, va admetre el vicepresident, Antoni Costa, el passat 11 de maig. Un plantejament que no va agradar a Vox que, en boca del diputat Sergio Rodríguez, va advertir Prohens en contra d’aplicar “polítiques d’esquerres”:“Per fer beneitures, preferim l’original”. En el mateix sentit, el grup municipal de Vox a Palma va alertar el PP –el seu soci al Consistori– que no estava d’acord amb les propostes anunciades pels populars en matèria turística, com ara prohibir l’obertura de nous pisos turístics, o la limitació als creuers, l’entrada de cotxes de lloguer i els grups de visites turístiques a Palma.

Les disputes internes

Les crisis al grup de Vox erosionaren el Govern, però ara són una oportunitat

Les successives crisis internes al grup parlamentari de Vox a les Illes varen erosionar el Govern, que es va veure arrossegat pels retrets creuats entre el sector oficialista i el crític. Amb tot, aquesta mala maror s’ha convertit ara en una oportunitat per al PP, que, perdut el seu soci parlamentari, podria intentar cercar una aliança amb els quatre diputats indisciplinats –un no adscrit, i els altres tres alienats de l’executiva estatal de Vox– al Parlament. Aquest, però, és un escenari futur.