Patricia Guasp: "Vull un model educatiu trilingüe consensuat"

PalmaPatricia Guasp arriba a les eleccions com a líder de Ciutadans a les Illes i també a l’Estat. Es mostra “segura” que el partit traurà diputats, encara que les nombroses enquestes en vaticinen la desaparició. No es tanca a pactes amb El Pi, tot i ser nacionalistes, i anticipa que implantar un model educatiu trilingüe, com va ser el polèmic TIL, serà una línia vermella. “Però amb consens”, matisa.

Aquesta pregunta la hi fa el candidat de MÉS al Parlament, Lluís Apesteguia: el naixement de Ciutadans va molt lligat a una afirmació del president del Banc Sabadell, Josep Oliu, que deia que es necessitava “un Podem de dretes”. Creis que us varen emprar mentre els vàreu ser útils i ara us han substituït per Vox?

— Cs neix el 2006, molt abans que existís Podem, així que no és cert. Cs era molt reconegut a Catalunya ja. Pel que fa a l’altra qüestió, som un partit que diu la veritat, que volem anar contra el sistema, i realment molestam. En som conscients i per això hi ha aquesta artilleria dels poders mediàtics i el bipartidisme contra nosaltres.

Si existeix aquest espai del centre liberal, per què Cs ha perdut representació a quasi totes les eleccions autonòmiques dels darrers dos anys?

— L’espai de centre liberal existeix, hi ha moltíssima abstenció, els nostres vots se’n van a l’abstenció i no a altres partits. El que volem és que la gent inconformista que vulgui una revolució liberal del sistema trobi en nosaltres el seu espai de centre. A Espanya existeix, com a França, Dinamarca, Bèlgica i Holanda, on governa el centre liberal. Per què no a Espanya?

Heu perdut representació municipal a les Illes comparat amb el 2019. Els regidors de tres municipis (Sineu, Llucmajor i Calvià) s’han passat al Partit Popular.

— Tenim llista a Calvià, estam molt animats perquè és un municipi molt important, ja que hi ha residents europeus on el centre liberal està molt fort. Altres partits com el PP han tingut una escissió a Calvià i no se’n parla cada dia com passa amb nosaltres. A més, és molt negatiu aquest missatge que dona el PP de governar amb minoria sense cap altre soci. Un partit que diu que vol governar en solitari no és de fiar.

Pactaríeu amb un PP que no és de fiar?

— [Riu] El que volem és vetllar pels interessos d’aquestes Illes. Som una persona que fa prevaler els consensos i vull formar un govern a partir d’això. Em puc entendre amb tothom, és veritat que amb els extremistes –Podem, MÉS i Vox– hi ha certs problemes per això. Els ciutadans es mereixen aquests consensos tant amb el PSIB com amb el PP.

I El Pi?

— Sí, El Pi sí.

Però El Pi es declara nacionalista i Ciutadans sempre ha fet bandera de lluitar contra aquestes posicions.

— Cs ha evolucionat, els problemes reals dels ciutadans el 2023 són altres, no només el nacionalisme.

Vàreu decidir liderar a escala estatal la nova etapa del partit, però sembla que serà complicat revertir la dinàmica en la qual es trobava...

— El nou Cs necessitava un rearmament ideològic, feia molt de temps que era necessari després d’escoltar tots els afiliats. Es poden canviar les Balears liderant un partit estatal. Tenim el problema del plus d’insularitat, que per a mi és una causa màxima des que estic en política, ja que és un greuge comparatiu. El partit també havia d’escoltar més tots els territoris.

Els estatuts de Cs marquen que la portaveu política estatal –el vostre càrrec– s’ha de presentar a les primàries per a les eleccions generals, que seran a final d’any. Una persona que aspira a presidir el Govern d’aquí a vuit mesos haurà d’aspirar a presidir el govern espanyol. A les Illes no hi ha res a fer?

— És una decisió personal que prendré en el moment que hi hagi primàries.

Si amb l’ecotaxa varen venir a les Balears 16,4 milions de turistes, per què la voleu eliminar?

— No té un efecte dissuasori. Ni és ‘eco’ ni és ‘taxa’. La recaptació s’utilitza per quadrar els comptes, i com que és un impost, no es pot destinar a una cosa concreta com el medi ambient o corregir les externalitats negatives del turisme. Va a una caixa única i per això la vull llevar.

Quines línies vermelles teniu?

— Les mesures intervencionistes d’habitatge no ens agraden, sabem que no solucionen el problema. També el model educatiu; vull un model que garanteixi la igualtat d’oportunitats, un model plurilingüe (les dues llengües oficials amb l’anglès). No vull ni la immersió en castellà com demana Vox ni en català com vol MÉS. Sempre de la mà d’un consens amb la comunitat educativa.

Aquest model no du bons records...

— El problema va ser fer-ho sense el consens de la comunitat educativa, això no es pot fer mai.

Voldríeu un TIL consensuat?

— Un model trilingüe consensuat sí.

La pròxima entrevista és a la candidata d’Unides Podem, Antònia Jover. Quina pregunta li faríeu?

— Com justifica que Podem s’hagi convertit en la casta que tant va criticar, repartint-se les institucions de l’Estat juntament amb el PP i el PSOE?