Domènech plega i deixa tocat el pla dels comuns
La seva dimissió per “esgotament polític i personal” obliga el partit a reordenar-se
Barcelona“En aquests anys he assumit un conjunt de responsabilitats [...] que m’han esgotat políticament i personalment”. La barreja entre la càrrega familiar que suposa tenir parella i un fill petit i un hiperlideratge construït meteòricament ha portat Xavier Domènech a posar punt final de manera sorprenent a la seva curta etapa en la política institucional, una dimissió de la coordinació general de Catalunya en Comú, de la secretaria general de Podem Catalunya i de la presidència del grup parlamentari dels comuns a la cambra catalana que va anunciar ahir a les executives dels dos partits, després de tornar de vacances. La marxa de Domènech deixa la confluència en una situació “molt complicada”, tal com admeten fonts de la formació, que obliga a una reordenació encara més important de la que ja tenia de deures per al nou curs polític.
En una publicació a la seva pàgina de Facebook, Domènech assegurava haver fet el pas després d’un “procés de profunda reflexió” i considerava que “és l’hora de donar pas a noves persones amb idees fresques i l’energia necessària per dur a terme els reptes que el país demana els pròxims mesos”. “Em quedo també amb la sort que he tingut de poder acompanyar persones com Ada Colau a Catalunya i Pablo Iglesias a Espanya, que assumeixen una responsabilitat encara més gran que jo mateix. Però sobretot em quedo amb la sort de poder haver acompanyat milers de persones anònimes que construeixen amb les seves mans un futur per a tots i totes”, afegia Domènech en el seu escrit de renúncia.
Per què plega Domènech? No hi ha coincidència a l’hora d’indicar quin ha sigut el motiu que més ha pesat en la dimissió, si la part política o la personal. Una veu del seu equip apuntava més aviat a la segona, en què Domènech fa èmfasi en el seu escrit: “És el moment de tornar a la família el temps que els he manllevat”. No obstant això, altres fonts del partit apunten a les tensions entre dirigents pel desenvolupament de la confluència com un dels factors que haurien pesat en la seva decisió.
El lament de Colau
Domènech va comunicar la decisió primer a Colau, Iglesias i Irene Montero. En un llarg escrit a la seva pàgina de Facebook, l’alcaldessa de Barcelona es va preguntar autocríticament si el partit havia de fer que una sola persona assumís “tanta càrrega”, en una denúncia de la política “que trinxa persones”. Colau va afirmar que ella i també “altres companys” s’han plantejat fer un pas enrere després d’un any “especialment dur”. Per la seva banda, en una publicació a Twitter, el secretari general de Podem es va desfer en elogis a Domènech i va assenyalar que hi ha “poques persones que estimi i admiri tant”. Iglesias també va reconèixer que la marxa demostra que en política “estem de pas”.
L’etapa de Domènech en política institucional es redueix a poc més de tres anys i es caracteritza per la seva volatilitat. De la mà de Colau va assumir el comissionat d’estudis estratègics i programes de memòria de l’Ajuntament de Barcelona el maig del 2015, però al cap de pocs mesos va fer el pas al Congrés com a cap de llista d’En Comú - Podem, imposant-se en dues ocasions en les eleccions generals. El consens que generava dins l’espai va portar el partit a apostar per ell el 21-D, tot i que no va aconseguir els resultats esperats.
Paral·lelament, la seva figura també es va convertir en la cara visible de la confluència i va deixar Colau en un segon pla, absorbida per l’alcaldia de Barcelona. A la tornada de vacances, Domènech encarava el difícil repte de reconduir el projecte de Podem Catalunya i el de CatComú, després d’unes primàries amb tensió interna que van acabar amb un pacte entre Domènech i Colau per fer tàndem al capdavant de la llista 'oficial'. Fonts consultades per l’ARA afirmen que l'escenari de la dimissió “flotava” en l’òrbita de la formació, tal com corrobora la carta de Colau. El partit queda tocat i ahir va decidir deixar per més endavant la recol·locació de peces i la configuració del nucli dirigent. Queda en suspens la composició al Parlament, amb Elisenda Alamany com a líder provisional, però fora de la direcció arran de la seva decisió personal de quedar-ne al marge. Cau el líder i s’obre la crisi.