Ximo Puig proposa un impost a les rendes altes de Madrid per compensar els beneficis de ser capital

Demana traslladar organismes estatals a altres ciutats d'Espanya

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, aquest dimecres.
21/07/2021
3 min

BarcelonaMés enllà de l'independentisme català, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ja fa temps que s'ha convertit en una de les veus que més han criticat el benefici econòmic de Madrid per la seva condició de capital, per l'actual sistema de finançament autonòmic i pel dúmping fiscal –la competència deslleial en matèria d'impostos– que practica la comunitat madrilenya. Aquest dimecres, el president valencià ha anat un pas més enllà i ha proposat crear un impost específic –o una altra "eina" equivalent– que gravi les rendes altes de la Comunitat de Madrid i que compensi els beneficis que té la capitalitat respecte a altres territoris de l'Estat. Ha llançat la proposta des de la mateixa capital espanyola, en un esmorzar informatiu organitzat per l'agència Europa Press.

La idea de crear un impost específic, segons ha desenvolupat després, l'ha agafat del professor d'Oxford Paul Collier, que proposa "una aportació dels més beneficiats" de les capitals estatals com Madrid. Uns beneficis que provenen de la "més gran productivitat" d'aquests territoris pel "suport públic acumulat durant dècades". En definitiva, el president valencià parteix de la premissa que la Comunitat de Madrid s'ha vist històricament beneficiada per la seva condició de capital i conclou que ara toca que aquests beneficis reverteixin en la resta d'espanyols. La fórmula? L'impost que ha proposat aquest dimecres.

Per justificar aquesta idea ha explicat que, segons els seus càlculs, les rendes més altres dels madrilenys es beneficien d'unes rebaixes fiscals que ja sumen 4.453 milions d'euros "gràcies als avantatges de la capitalitat, que concentra activitats públiques i privades" i que permeten que "faci dúmping fiscal". Fins i tot ha parlat que hi ha "un procés" a Madrid que és "invisible" i segons el qual es van prenent decisions que "no tenen en compte les conseqüències per a la resta del país". "La filosofia és senzilla: si hi ha privilegi, hi ha d'haver contraprestació. I l'objectiu és clar: una Espanya més justa". A part del nou impost, també ha insistit que cal una certa "harmonització" fiscal entre les comunitats autònomes que "impedeixi la competència fiscal" entre territoris. Una harmonització que, segons ell, hauria d'estudiar amb "rigor" el comitè d'experts per a una reforma fiscal que va designar fa alguns mesos el ministeri d'Hisenda.

Una "Espanya policèntrica"

Si al seu dia socialistes com Pasqual Maragall van teoritzar sobre "l'Espanya plurinacional", Puig ha parlat aquest dimecres de "l'Espanya policèntrica". La idea és més pràctica que teòrica: no tots els centres públics de decisió haurien de ser a Madrid. Fa unes setmanes, en un acte a Barcelona, criticava que fins i tot l'Institut Oceanogràfic tenia la seu a la capital espanyola malgrat no tenir mar. "Que el posin a Vigo o a Cadis", deia llavors. Avui ha ampliat el ventall d'exemples: "¿Per què Turespaña no pot ser a Palma, la seu central de l'Institut Espanyol d'Oceanografia a Vigo, el Centre Nacional de Dansa a Sevilla i els Ports de l'Estat a València?", s'ha preguntat. També ha parlat de traslladar el Senat fora de Madrid, com el seu partit ja va plantejar fa temps. En concret, ha dit de portar-lo al barri de la Sagrera de Barcelona.

El soroll que ha generat la proposta sobre aquest nou impost ha deixat en segon terme les seves consideracions sobre el Procés. Ha opinat que l'independentisme és el "primer desafiament territorial" que té Espanya i ha receptat "diàleg, audàcia i pacte". També ha mostrat el seu total suport a la concessió des del govern espanyol dels indults als presos polítics: "És una decisió sensata i valenta després d'una dècada de soroll i fúria".

stats