El xoc entre Díaz i Podem amenaça amb fracturar l'esquerra

Madrid / BarcelonaFins ara la disputa l'havien mantingut més o menys soterrada, però l'esquerda oberta des de fa mesos entre Yolanda Díaz i Podem creix cada dia que passa i va camí de convertir-se en irreconciliable. L'última evidència del distanciament que pot acabar en ruptura és que Podem hagi esventat sense embuts el fet de no haver estat al cas de les negociacions amb el PSOE per suprimir el delicte de sedició i que la vicepresidenta segona i ministra de Treball els ho hagi comunicat just quan l'acord ja estava tancat. Una prova més que la relació entre els dos actors no és bona. Al contrari, la coordinació és cada cop més deficient i això comença a preocupar el PSOE. Els socialistes temen que una ruptura a l'espai lila compliqui les aspiracions de revalidar el govern de coalició i obriria les portes de la Moncloa a la dreta.

El discurs oficial al PSOE i a la Moncloa és que l’efecte Feijóo ha tocat sostre i ja va de baixada mentre que el president espanyol, Pedro Sánchez, està recuperant terreny a les enquestes. "Estem molt millor ara que a l’estiu", diuen des de l’executiu. Tot i així, la possibilitat d'un trencament entre Podem i Yolanda Díaz enterboleix les previsions. La Moncloa manté un mutisme absolut perquè considera que qualsevol cosa s’interpretarà com una ingerència. "No hi entrem, i tampoc podem persuadir-los perquè ho facin d’una altra manera", asseguren. Amb tot, tant al grup parlamentari com a Ferraz sí que reconeixen en privat que la inquietud existeix, ja que saben que el conjunt del progressisme necessita maximitzar els vots a l’esquerra del PSOE si vol imposar-se a la dreta.

El principal fantasma és que a l’esquerra li passi el mateix que a la dreta a les eleccions del 2019, i és que al concórrer amb tres llistes diferents (PP, Vox i Cs), molts vots es van perdre a les circumscripcions més petites. A les pròximes eleccions la dreta anirà només amb dues llistes amb possibilitats, PP i Vox, de manera que aprofitarà millor els seus vots. "Tampoc hi podem fer res, però aquests són capaços de presentar-se amb 25 llistes diferents", comenta amb resignació un diputat socialista. A la Moncloa aguanten la respiració i esperen que Yolanda Díaz guanyi el pols: "A ella la valorem com a vicepresidenta, i ho està fent molt bé".

La ruptura Iglesias-Díaz

La batalla a l'espai lila s'ha personalitzat en el xoc de dues figures: la de Yolanda Díaz i la de l'exvicepresident i exlíder de Podem, Pablo Iglesias. La relació fluida que tenien des de fa anys s'ha trencat i ja fa mesos que no es dirigeixen la paraula. Ara bé, els dards velats han anat in crescendo. A Podem fa temps que s'ha instaurat la sensació que l'equip de Yolanda Díaz menysté la formació lila a l'hora de construir el seu projecte polític, Sumar, i auguren que acabaran arraconats. Per això, Pablo Iglesias va ser contundent en el seu discurs de clausura de la universitat de tardor de Podem, ara fa dos diumenges, quan va exigir "respecte" a Díaz, això sí, sense mencionar-la. L'endemà el coportaveu del partit lila, Javier Sánchez Serna, deixava en l'aire el seu suport a Díaz com a candidata fins que no concreti com serà el seu projecte.

Un gir respecte al que havien anat dient fins ara a les rodes de premsa de cada dilluns: que Yolanda Díaz era la seva candidata de cara a les eleccions generals. Amb el canvi discursiu de fa una setmana, Podem aprofundia en el missatge que sí que manté des de l'estiu: que el partit lila no es diluirà dins de Sumar, sinó que aposta per anar en coalició. I hi afegien un element més: decidirien si mantenen l'aliança en funció del paper que Díaz els hagi reservat. De fet, fonts consultades dels liles admeten que internament ja es posa sobre la taula l'opció de presentar-se en una candidatura separada de la de Sumar.

Una opció que l'equip de la vicepresidenta segona no preveu perquè creuen que Podem acabarà reculant. De fet, fonts de l'entorn de Díaz reiteren que la ministra no vol entrar en aquest debat i que compten amb tots els partits, amb qui parla sense excepcions, diuen. En públic, Yolanda Díaz esquiva els dards de Podem i l'única resposta més o menys velada que va donar a les paraules d'Iglesias va ser en un acte a Pamplona quan va afirmar que Sumar rebutja la "política petita" per donar "un titular" i que el seu projecte no és "el complement de ningú". "Si voleu sumar, sí, faré un pas endavant, de manera col·lectiva", va acabar dient.

La col·laboració estreta de comuns i IU

La prova palpable de la distància entre els liles i l'equip de Díaz és que Podem tampoc s'ha implicat en el creixement de Sumar. Almenys, no ho ha fet al mateix nivell d'altres partits com els comuns o Esquerra Unida (IU), que han posat els seus treballadors a disposició de l'espai. Des de Podem estatal s'argumenta que no se'ls ha demanat aquesta ajuda i per aquest motiu no s'hi involucren, tot i que en l'àmbit territorial sí que hi ha hagut dirigents liles que s'han arremangat en els actes de Sumar.

Diverses fonts consultades confirmen que tant els comuns com IU cedeixen voluntaris per col·laborar en l'organització dels actes, tot a títol individual i sense rebre cap instrucció del partit, asseguren. Fonts dels comuns expliquen, a més, que ofereixen assistència en altres qüestions com l'aportació de materials. Els actes, a més, sovint els omplen també sindicalistes de Comissions Obreres (CCOO), una organització pròxima a Díaz. Fonts implicades en la plataforma expliquen que alguna vegada han fet broma dient que "el partit de Yolanda és CCOO". Sigui com sigui, de la conciliació entre tots els actors de l'espai lila en dependrà en bona part l'èxit o fracàs del bloc progressista a les pròximes eleccions generals.