Xoc entre el poder executiu i el legislatiu a Madrid: la mesa de l'Assemblea recorre el decret electoral d'Ayuso

MadridNou capítol en l'embolic jurídic en què des de dimecres està immersa la Comunitat de Madrid. Després de la publicació aquesta matinada al Butlletí Oficial de la Comunitat del decret de convocatòria electoral per al dimarts, 4 de maig, l’Assemblea de Madrid s’ha donat per dissolta i ha reunit la mesa de la diputació permanent, l’òrgan de decisió en períodes en funcions. Ara bé, la mesa –que ahir va admetre a tràmit les dues mocions de censura presentades pel PSOE i Més Madrid– recorrerà previsiblement aquest divendres al Tribunal Superior de Justícia de Madrid el decret de convocatòria d’Isabel Díaz Ayuso, perquè primer es van tramitar les mocions de censura, cosa que porta a un xoc sense precedents entre el poder executiu i el legislatiu a Madrid.

El recurs –que els lletrats estan acabant de polir– preveu demanar l’aplicació de mesures cautelaríssimes per paralitzar en un màxim de 48 hores la convocatòria electoral i poder tramitar les mocions de censura. Mentrestant, l’Assemblea continuarà dissolta i suspèn tota l’activitat parlamentària mentre s’espera la decisió judicial. La decisió situa el poder legislatiu madrileny en una situació inèdita a l’Estat que no és equiparable a cap de les situacions que ha viscut el Parlament els últims anys amb el Procés. La mesa –presidida per Ciutadans, que té majoria amb el PSOE per sobre del PP i Vox–, ha decidit tutelar el cas. Tant Ciutadans com el PSOE i Més Madrid creuen que el decret de convocatòria firmat per Ayuso no és vàlid, perquè es va informar la cambra passades les 16 hores i les mocions de censura s’havien registrat cap a les 13 hores: la mesa les va començar a tramitar cap a les 15 hores.

Tot i el recurs de l'Assemblea, la presidenta madrilenya en funcions ha dit en una entrevista a la Cope que no patia “en absolut” per perdre la batalla judicial i ha defensat que estava “ben documentada” i tenia un “bon equip jurídic”. Segons el seu parer, si no fos correcte el que ha fet significaria que cap president pot convocar eleccions anticipades, perquè sempre se’l podria aturar amb una moció de censura: “He seguit el procediment establert de manera escrupolosa i el temps em donarà la raó”.

El PSOE i Més Madrid mantenen que l’Estatut d’Autonomia madrileny i la llei electoral pròpia els avalen, tot i que no han fet cap pas judicial per impugnar la decisió. A diferència del que va passar a Catalunya, on va batallar per evitar l'ajornament electoral, la Moncloa considera ara que seria una “bogeria” convocar eleccions en plena pandèmia. En una entrevista a TVE, la ministra portaveu, María Jesús Montero, ha qualificat d’“irresponsable” la decisió d’Ayuso i ha encoratjat Ciutadans a trencar els pactes tant a Castella i Lleó com també a Andalusia, on els taronges han fet pinya amb els populars.

La convocatòria electoral ha enxampat el PSOE sense un candidat clar a la Comunitat de Madrid, tot i que sona cada cop amb més força en les travesses l’actual ministra de Defensa, Margarita Robles, en el que seria una operació semblant a la de l’exministre de Sanitat Salvador Illa amb Catalunya. El ministre de Transports i secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos, ha assegurat aquest dijous que no els ha agafat per sorpresa la decisió d’Ayuso i que ja esperaven que la moció de censura a Múrcia tingués conseqüències. Però dimecres no va saber què respondre quan, després d’una reunió amb Albert Núñez Feijóo, va tenir coneixement de la convocatòria electoral. Montero no va descartar que Robles fos la candidata i va apuntar que l’actual portaveu socialista, Ángel Gabilondo, tenia “ambicions limitades”.

El debat de l’esquerra

Sigui com sigui, tots els partits ja han començat a preparar la maquinària electoral. En l’entorn de l’esquerra madrilenya plana el debat de si caldria que Més Madrid i Podem es presentessin en coalició. Però des de l’entorn del partit d’Íñigo Errejón consideren que, per l’experiència del 2016 amb IU, ha quedat demostrat que no.