Madrid / BarcelonaSi algú ha cregut i creu en la primera coalició de govern a Espanya és José Luis Rodríguez Zapatero. L’expresident espanyol segueix la pista de Pablo Iglesias des que va irrompre a l’arena política fa sis anys a les eleccions europees. Era el 2014 i faltava poc per Nadal quan Zapatero, d’amagat d’un Pedro Sánchez que acabava de prendre les regnes del PSOE i que només carregava contra el nou partit “populista”, es va reunir per primer cop amb el líder de Podem. L’exministre José Bono va fer d’amfitrió d’un sopar on “va quallar una relació de sinceritat”, tal com recordaria anys més tard Zapatero. Fins al punt de convertir-se en una peça clau en les negociacions per formar govern.
El juliol de l’any passat, en ple debat d’investidura fallit, l’expresident espanyol va fer un últim intent per forjar una coalició que no arribaria fins a la repetició de les eleccions. “Acabo de rebre un missatge d’una persona amb molta autoritat moral al PSOE”, va dir Iglesias, oferint l’últim canvi de cromos que se li havia posat damunt la taula. L’acord no va prosperar, però pocs mesos després Zapatero veuria recompensats els seus esforços en el pacte de l’abraçada. Des de llavors no ha parat de treballar incansablement per salvaguardar la coalició tant dins com fora del PSOE, així com per consolidar una majoria d’esquerres i refer ponts amb l’independentisme.
És el 23è ministre de Sánchez. L’apagafocs que no en pot sortir escaldat perquè no trepitja el consell de ministres. Una figura “d’ascendent moral” que per a la Moncloa pot “preparar l’opinió pública” davant determinats temes i, si no generen consens, “no l’has de cremar” perquè no forma part del consell executiu, assenyalen veus socialistes consultades per l’ARA. A tall d’exemple, “no és casual” quan Zapatero s’expressa a favor del diàleg amb la Generalitat, assenyala una altra font socialista a Madrid. En els últims mesos, l’expresident espanyol ha concedit una bateria d’entrevistes en plena negociació dels pressupostos generals de l’Estat. Pocs dies després que el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, anunciés a finals de setembre que començaria a tramitar les peticions d’indult als presos polítics, Zapatero feia una crida en una entrevista a La Razón a obrir “vies de generositat” amb els líders independentistes presos. Un concepte, la “generositat”, que no ha deixat de repetir.
El seu diàleg amb Esquerra és fluid, així com també amb Unides Podem, Més País, el PNB i EH Bildu, assenyalen fonts consultades per aquest diari. “Té molt d’interès perquè el bloc de la investidura prosperi”, apunten els republicans. També ha mantingut contacte amb l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. El 2018, quan ja governava Sánchez, Zapatero hi va parlar a través del llavors eurodiputat Ramon Tremosa, que va fer d’intermediari, per calmar la tensió pels llaços grocs a Catalunya i van pactar llançar el missatge en què Puigdemont reclamava “no caure en provocacions”. Fa només dos mesos, defensava trobar una “resposta” a la situació de l’expresident a l’exili en defensa del “principi de la generositat universal”.
Superar l’‘apoyaré’
A Zapatero li ha costat girar full a l’estigma de la fi del seu mandat. No és estrany que trobés més adeptes de les seves polítiques a Podem durant els últims anys de Mariano Rajoy que no pas en un PSOE girat cap al centredreta abans de la tornada de Sánchez com a secretari general. Iglesias ja l’esmentava a la seva tesi doctoral el 2008 com un “referent progressista mundial” i Íñigo Errejón posava en valor l’avenç en drets socials, el procés de pau a Euskadi i les polítiques per a Catalunya en temps de la gestora del PSOE a Ferraz.
“El segon mandat de president el va marcar molt i aquesta és una manera de reivindicar-se”, assenyala un dirigent del PSC, que apunta que “moltes coses que fa la Moncloa són les que ell hauria volgut fer si ara fos al govern”. En la política catalana, Zapatero busca superar la imatge de “traïdor” per la frase de “l’ apoyaré ” sobre l’Estatut i s’ha trobat una direcció del PSOE còmoda amb les seves idees. No és que ell mogui els fils de la Moncloa, sinó que a la Moncloa li va bé en aquests moments tenir algú que reaccioni instintivament als atacs de Felipe González i Alfonso Guerra.
“Zapatero es mou per convicció mentre que Sánchez ho fa més per pragmatisme”, comenta una altra font socialista. Només el temps dirà si continua sent el ministre extra del president espanyol.
L’únic expresident que col·labora amb la Moncloa
Felipe González
L’expresident socialista s’ha convertit en l’antítesi de José Luis Rodríguez Zapatero. Les últimes setmanes ha fet pinya amb el PP en contra del pacte amb ERC i EH Bildu pels pressupostos perquè “no són interlocutors vàlids”. “Em descompon la crítica fàtua i m’estimula l’actitud constructiva”, li va respondre Zapatero.
José María Aznar
Zapatero està a punt d’eclipsar l’expresident espanyol més parlador. No hi ha mes que José María Aznar no llanci alguna consigna, ja sigui contra el govern de Pedro Sánchez o bé algun apunt al rumb que hauria de seguir el PP de Pablo Casado. En les últimes setmanes s’ha oblidat de les vegades que va pactar amb EH Bildu i del diàleg amb ETA i no ha tingut cap problema per creuar la línia de l’insult. “El PSOE s’ha convertit en una cosa molt trista, en una simple plataforma de Podem. I, avui, veure la cara de Sánchez és veure la cara d’un tonto inútil”, deia el novembre a Expansión.
Mariano Rajoy
A diferència de la resta d’expresidents, Mariano Rajoy gairebé no bada boca. Com li va passar a Zapatero en plena crisi econòmica, l’exlíder popular prefereix no remoure el passat recent. Només participa de tant en tant, quan se l’hi demana, en actes del PP. Però Casado no busca gaire la seva companyia.
