Zaplana sol·licita la declaració de Villarejo i la del 'ionqui dels diners' per anul·lar la seva causa

ValènciaLa defensa de l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana ha sol·licitat al jutjat d'instrucció número 8 de València la declaració del comissari jubilat José Manuel Villarejo i la de l'exgerent de l'empresa pública Imelsa Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners, perquè afirma que tots dos testimonis podrien ajudar a esclarir l'origen de la investigació que afecta el també exministre de Treball.

L'advocat de Zaplana ha justificat la petició arran de la compareixença de Villarejo a la comissió d'investigació del Congrés de Diputats del 21 d'octubre. En les respostes al diputat valencià del Partit Popular Luis Santamaría, l'expolicia va apuntar que "hi havia un interès" en el govern espanyol per "destruir el senyor Zaplana i es va utilitzar un confident del CNI sirià per veure les fórmules" que es podien fer servir.

El suposat confident és l'imam sirià que hauria trobat els documents que incriminarien l'excap del Consell Eduardo Zaplana en el cobrament de comissions irregulars a canvi de les adjudicacions de la gestió de les ITV i del pla eòlic del País Valencià. El cap espiritual hauria localitzat els papers al voltant del 2007 al domicili on vivia, que havia estat habitatge de Zaplana i la seva esposa entre 1998 i desembre de 2006. L'imam els hauria facilitat posteriorment per motius desconeguts a Benavent que, al seu torn, els hauria lliurat al seu advocat, Ramiro Blasco. Finalment, i després d'un escorcoll al despatx del lletrat, haurien estat descoberts per la Guàrdia Civil.

L'advocat de Zaplana també ha demanat la declaració de Benavent després que hagi declarat que ell i el seu sogre van manipular i editar els enregistraments que van donar peu a la investigació policial i judicial sobre la suposada corrupció en diverses administracions del País Valencià governades pel Partit Popular, i que van propiciar l'escorcoll practicat al despatx de Ramiro Blasco, el seu anterior advocat.

Una hipotètica anul·lació de les proves obtingudes en el registre podria modificar l'evolució de la investigació que afecta l'expresident, perquè els documents confiscats van ser la base sobre la qual es va aixecar la investigació. Aquest possible gir de guió ja té alguns precedents, com la sentència absolutòria de 34 acusats de la peça principal sobre la presumpta trama en la gestió dels contractes de recollida d'escombraries i neteja d’Oriola (Baix Segura), en la qual estaven investigats els exalcaldes del Partit Popular Mónica Lorente i José Manuel Medina, a més de l'empresari Ángel Fenoll. És per això que la defensa de Zaplana ha centrat bona part dels seus esforços a desacreditar la documentació trobada a l'escorcoll basant-se en una teoria sovint adduïda en causes similars, i coneguda com la de la "fruita de l'arbre enverinat", segons la qual qualsevol perquisició o diligència vinculada amb una prova declarada nul·la ha de ser considerada també nul·la.