Zoido descarrega en "els operatius" policials la decisió de carregar als col·legis electorals de l'1-O

MadridEl judici del Procés, en directe

[Si veus aquest contingut des d'una aplicació mòbil, clica aquí per veure el vídeo en directe]

Juan Ignacio Zoido és una de les peces clau del judici contra el Procés, pel seu paper com a ministre de l'Interior durant els fets de setembre i octubre de 2017. En la seva declaració com a testimoni, tot i considerar "proporcionades" les actuacions policials al referèndum, ha descarregat la responsabilitat en "els operatius" la decisió d'acudir als col·legis electorals. "Jo no vaig donar l'ordre de com ho havien de fer ni quan", ha advertit Zoido, a la part final d'un intens interrogatori del lletrat de Joaquim Forn, Xavier Melero. També s'ha rentat les mans de la decisió de deixar de carregar durant la tarda en la majoria de col·legis. "Ells van prendre la decisió i sabran tècnicament per què ho van fer", ha dit ja al final de l'interrogatori més llarg a un exmembre del govern espanyol, d'un total de tres hores i mitja -el de Mariano Rajoy va durar una hora i quart i el de Soraya Sáenz de Santamaría dues hores.

Al capdavant del dispositiu, l'exministre ha afirmat que hi eren el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, en tasques de coordinació, i els caps de la Policia Nacional i de l'institut armat a Catalunya, Sebastián Trapote i Ángel Gozalo, i dels Mossos. Ara bé, ha puntualitzat que se li va traslladar que el major de la policia catalana, Josep Lluís Trapero, ja no era "molt col·laborador" abans de l'1-O. "No li agradava estar coordinat per Pérez de los Cobos", ha dit preguntat per la fiscal Consuelo Madrigal, perquè "de vegades plantejava reticències".

Demana "no culpar" a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil

Tal com va fer el 18 de gener de 2018 en una compareixença al Senat, ha negat que l'actuació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional l'1 d'Octubre fos "excessiva". En la instrucció del secretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, de 29 de setembre, ha recordat Melero, s'especificava que s'havia de garantir la convivència ciutadana, i Zoido ha opinat que aquesta petició es va complir. És més, ja responent a la Fiscalia, ha considerat que en tot moment "van prioritzar la seguretat ciutadana" l'1-O.

Així, ha defensat el paper de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional durant el referèndum i el fet que hagués intentat clausurar més de 200 col·legis electorals. "Això representa entre el 5 i el 10% d'eficàcia", li ha fet saber el lletrat de Forn. Ja en l'interrogatori de la fiscal, ha assenyalat que no es va poder complir amb el mandat judicial de tancar col·legis l'1-O perquè la policia espanyola es va trobar "autèntics escuts humans". Ja a les preguntes de l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu van den Eynde, ha descrit aquests "escuts" com persones amb "els braços enllaçats i asseguts a terra". Ha assegurat que l'objectiu no era detenir ningú, sinó només requisar el material, però que "en molts col·legis" es van trobar una "resistència activa i organitzada per impedir que les forces de seguretat complissin", el que va desembocar a càrregues. Per això ha demanat "no culpar" a la Guàrdia Civil ni a la Policia Nacional perquè "van tenir una actuació destacada en unes situacions mol adverses". "Han d'assumir la responsabilitat els que van atiar la celebració del referèndum il·legal", ha afegit.

"La secretaria d'Estat comença a fer una valoració i estudi [d'enviar reforços policials als Mossos] quan s'aproximava el dia 1 d'octubre, arran dels fets del 20-S que es produeixen no només en torn la conselleria d'Economia sinó com a conseqüència dels 41 escorcolls i 14 detinguts amb aglomeracions i manifestacions a tot arreu", ha indicat Zoido. A preguntes de l'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, l'exministre ha assegurat que l'objectiu de l'enviament d'unitats de Guàrdia Civil i Policia Nacional eren en "suport" i "auxili" a la policia catalana, per bé que ha apuntat que hi ha un "moment" en què això canvia: l'1 d'octubre.

Zoido ha assenyalat que la instrucció de Nieto del 29 de setembre subratllava que els Mossos d'Esquadra eren els responsables de la seguretat ciutadana, però que la resta de cossos de seguretat podien actuar "amb independència" en cas que l'actuació de la policia catalana fos "ineficaç" o "insuficient". I així va ser, ha opinat Zoido, motiu pel qual la Guàrdia Civil i la Policia Nacional va actuar. Segons ha explicat l'exministre, Nieto li va argumentar que els Mossos "no havien complert les previsions a què s'havien compromès en les reunions anteriors", fet que va motivar que De los Cobos procedís a suspendre les reunions entre els tres cossos de seguretat previstes l'1-O. En aquest sentit, ha indicat que no hi havia "unitats d'intervenció" de la policia catalana als col·legis.

"Jo el que em pregunto és què hauria succeït si no s'hagués impulsat, animat i facilitat que se celebrés el referèndum il·legal. Si en lloc dels 6.000 o 7.000 Mossos hagués estat el nombre de Mossos habitual en processos electorals, de 12.000 efectius, amb el suport de 6.000 guàrdies civils i policies nacionals. Hauria estat totalment diferent", ha subratllat, sense tenir en compte que aquell dia hi havia fins a 11.000 agents desplegats, però no tots als col·legis ja que també s'havien de protegir zones de risc. Melero li ha demanat si coneixia la quantificació d'agents necessària per a complir amb les instruccions de la Fiscalia Superior de Catalunya de cara a aturar l'1-O que havia donat Nieto en una entrevista al mitjà 'Vozpopuli', que era de 90.000 efectius. "Em sembla una xifra molt elevada", ha considerat Zoido, després d'afirmar que desconeixia aquestes declaracions.

Els retrets als Mossos previs a l'1-O

Melero i Zoido s'han encallat en l'actuació dels Mossos els dies previs a l'1-O i l'advocat s'ha preguntat per quin motiu l'exministre retreia la tasca de la policia catalana. Li ha mostrat la interlocutòria de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la qual es deixa clar que s'havia d'impedir la utilització dels locals electorals pel referèndum "fins l'1 d'octubre", sempre que no s'alteressin les activitats paral·leles que s'hi produïen. Aquells dies previs a la votació, es van estar desenvolupant activitats a iniciativa, entre d'altres, de l'entitat 'Escoles Obertes'. Anteriorment, de fet, Melero li ha fet saber que la persona que havia dissenyat els dispositius de Mossos era Ferran López, la mateixa persona que va nomenar ell mateix un cop es va aplicar el 155.