El TSJIB dona la raó a Habtur i anul·la la zonificació del lloguer turístic de Palma
El tribunal estima el recurs de l'associació contra aquesta mesura perquè vulnera els principis de proporcionalitat i necessitat quant a la prohibició de comercialitzar estades turístiques a habitatges plurifamiliars
PalmaCop judicial a la zonificació del lloguer turístic acordada per l'Ajuntament de Palma el 2018. La sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha estimat —en una sentència del 10 de setembre— el recurs que l'Associació d'Apartaments i Habitatges de Lloguer de Temporada (Habtur) va interposar el 2019 per demanar que s'anul·làs aquesta mesura. L'associació reclamava invalidar "la delimitació de les zones aptes per a la comercialització d'estades turístiques en habitatges (ETH) d'ús residencial al municipi de Palma" i el tribunal ara li ha donat la raó.
El TSJIB ha fallat a favor d'Habtur perquè considera que l'acord que l'Ajuntament de Palma va aprovar al ple del 26 de juliol de 2018 vulnera els principis de proporcionalitat i necessitat, principalment perquè prohibeix la comercialització d'ETH en edificis plurifamiliars. El Consistori va treure endavant la mesura durant la batlia d'Antoni Noguera i quan l'actual batle, José Hila, era regidor d'Urbanisme. Amb aquesta zonificació, Cort prohibia el lloguer vacacional en edificis plurifamiliars i el permetia en habitatges unifamiliars, excepte els que estan situats en sòl rústic protegit, els que són pròxims a l'aeroport o els que es troben en solars d'usos diversos, com els polígons industrials.
En aquest sentit, el tribunal autonòmic argumenta que "la delimitació provisional aprovada estableix l'ordenació temporal dels ETH en el municipi de Palma, considerat el terme municipal com a zona única, sense fer diferenciacions entre àmbits territorials més acotats, depenent de les seves especials característiques". Però a banda de no limitar aquestes actuacions segons els barris més i menys afectats, el TSJIB adverteix que l'Ajuntament tampoc va justificar perquè han de quedar exclosos els edificis plurifamiliars de l'oferta del lloguer turístic.
Contra la lliure competència
Els magistrats fan referència al recurs d'Habtur i assenyalen que "la delimitació [...] vulnera la lliure competència, conculca la llibertat de prestació de serveis i discrimina els propietaris d'aquests tipus d'habitatges". Tot això, diuen, "sense que l'Ajuntament hagi justificat les raons imperioses d'interès general sobre les quals se sustenta, atès que les dades que consten en la Memòria Ambiental —referent a nivells de consum energètic i d'aigua, de generació de residus, de conflictivitat veïnal i d'emissió de renous— concerneixen l'activitat turística en general". D'aquesta manera, afegeixen, no es poden "atribuir aquests paràmetres i efectes nocius a les ETH en edificis plurifamiliars".
Per tot això, el tribunal indica a la sentència —que encara no és ferma, perquè no hi ha cap recurs davant la mateixa sala o el Suprem— que "els arguments de l'Ajuntament de Palma tendeixen a un fi protector i garantista del civisme, del medi ambient i de permetre accedir a l'habitatge". Però si bé aquesta finalitat és "lloable", cal també que sigui "proporcionada i necessària", és a dir, "s'ha de justificar que la restricció a la llibertat s'efectuï del mode ajustat per obtenir el resultat que es pretén".
"Les finalitats públiques perseguides es poden obtenir a través de mitjans menys radicals", adverteixen els magistrats a la resolució, els qui consideren que "la prohibició constitueix la darrera de les solucions possibles". Així, defensen que el Consistori va infringir normes espanyoles i europees de llibertat de serveis en "incloure una mesura desproporcionada i innecessària, com és la prohibició absoluta de destinar al turisme els habitatges en edificis plurifamiliars" i procedeixen a anul·lar l'acord municipal.
A banda d'estimar el recurs, la sala Contenciosa Administrativa imposa els costos processals —amb un màxim de 2.000 euros— a l'Administració demandada. Ara, Cort té la possibilitat d'interposar un recurs de cassació davant el mateix TSJIB en un termini de 30 dies a partir de la notificació de la sentència.
Aval a la zonificació del Consell
Cal recordar que existeix un procediment paral·lel, però molt similar que afecta la zonificació de lloguer turístic que va fer el Consell de Mallorca també el 2018. A diferència del cas de Palma, el TSJIB va donar la raó fa només uns mesos al consell insular, desestimant el recurs també interposat per Habtur. Així, la sala Contenciosa Administratva va avalar en una sentència del 28 d'abril la delimitació provisional de les zones aptes per a la comercialització d'estades turístiques d'ús residencial a Mallorca, excloent-ne Palma.
Aquesta vegada els magistrats varen considerar que la zonificació sí que responia als criteris de proporcionalitat, claredat, objectivitat, transparència, accessibilitat i antelació exigits per llei. "El tribunal corrobora que els criteris responen a motivacions raonades, motivades, objectives, no discriminadores i fonamentades en l'interès general i en consonància amb la doctrina del Tribunal de Justícia Europeu", va explicar el Consell en un comunicat aleshores.