El futur del palau de congressos, primer maldecap després del 24-M

PalmaEl futur del palau de congressos de Palma quedarà enlaire i s'haurà de decidir després de les eleccions d'aquest diumenge. El Govern i l'Ajuntament que han presidit José Ramón Bauzá i Mateu Isern durant aquesta legislatura no han pogut complir l'objectiu de deixar tancada l'adjudicació d'aquesta infraestructura per a l'explotació i l'obertura a partir de l'any que ve. La junta de govern municipal, presidida per Isern, ha decidit no ratificar la darrera passa que quedava per fer perquè no ha aconseguit aclarir els dubtes sobre la validesa del concurs convocat per les dues administracions governades pel PP i dirigit per Álvaro Gijón. Davant aquests dubtes existeix la possibilitat que s'hagi d'anul·lar el concurs en el qual sortí guanyadora l'oferta presentada pel Grup Barceló i convocar-ne un de nou. Però les eleccions deixen en qualsevol cas en mans del nou govern municipal, i també de l'autonòmic, el destí del palau de congressos. Es convertirà així en el primer maldecap important per als governs que surtin elegits després del 24-M.

El darrer tràmit que no s'ha tancat ha estat la ratificació per part de la junta de govern de Palma de l'acord del consell d'administració de la societat pública Palau de Congressos –integrada al 50% pel Govern i l'Ajuntament– per resoldre el concurs a favor del Grup Barceló. Això era necessari perquè Cort és el propietari del solar on s'ha construït l'hotel annex i es paralitzà fa un mes, després de la denúncia del grup municipal de MÉS sobre el fet que la valoració de l'hotel en 40,5 milions d'euros, preu pel qual el grup hoteler es reservà una opció de compra durant els cincs primers anys d'explotació, s'havia fet en el concurs a partir d'un informe caducat i incomplet. Llavors el govern municipal decidí encarregar nous informes tècnics i jurídics sobre la valoració de l'hotel i per dictaminar si l'expedient administratiu amb el qual s'havia duit a terme el concurs continuava sent vàlid. I Isern, batle sortint, advertí que no prendria cap decisió si no tenia tots els informes en sentit favorable abans de trobar-se en funcions. Una condició que ja feia molt difícil un pronunciament abans de les eleccions.

"Els informes no arribaran a temps", ha confirmat aquest dimecres el portaveu de l'equip de govern del PP, Julio Martínez, recordant el compromís d'Isern i que l'equip de govern ja es trobarà en funcions a partir d'aquest divendres. El portaveu, que també abandona la política després d'aquestes eleccions, ha justificat la decisió pel fet que no ha estat possible disposar de tots els dictàmens sol·licitats per poder pronunciar-se en un sentit o un altre. Així mateix, ha volgut descarregar part de la responsabilitat sobre el govern municipal de Cort perquè ha dit que "la Comunitat també ha sol·licitat els seus propis informes" i remarcat que és la societat pública Palau de Congressos, en la qual participen les dues administracions, tant l'Ajuntament com el Govern, la responsable de prendre una decisió definitiva sobre la infraestructura. Martínez ha dit que "potser molts s'enduen una sorpresa" quan coneguin els resultats dels informes, però no ha volgut explicar-ne el motiu, de la mateixa manera que s'ha negat a qualificar com un fracàs la gestió del concurs que ha encapçalat en els darrers mesos el tinent de batle Álvaro Gijón.

Nous escenaris polítics i incertesa

A més de la possibilitat d'haver de convocar un nou concurs segons allò que dictaminin finalment els informes, els escenaris polítics que poden obrir-se després de les eleccions del 24-M fan encara més incert el futur del palau de congressos. El PSOE de Palma ja ha avançat la seva intenció de convocar un altre concurs en qualsevol cas, mentre que MÉS no descarta canviar l'ús previst per a la infraestructura i altres formacions com Som Palma proposen fer una consulta a la ciutadania sobre això. Martínez (PP) ha advertit que seria necessari un consens polític i ha demanat "responsabilitat política" sobre aquesta infraestructura a totes les formacions, perquè ha recordat que la decisió l'hauran de prendre conjuntament els nous governs de la Comunitat i l'Ajuntament. El seu pronòstic, ha dit el popular, que no repeteix a les llistes, és que seran de distint color polític, cosa que farà més difícil un acord.

En tot cas ha valorat que l'escenari que es trobaran els nous governs és "molt millor" que la que es trobaren els del PP fa quatre anys, perquè ha considerat que "ara es veu la llum al final del túnel", una vegada que s'ha aconseguit garantir la fi de les obres amb l'aportació de doblers públics. Durant aquesta legislatura, les obres han estat aturades durant dos anys, entre els estius de 2012 i 2014, per manca de finançament. El Govern i l'Ajuntament de Palma han desemborsat gairebé 80 milions d'euros per poder acabar-les, primer pagant a la constructora Acciona 43 milions d'euros corresponents a les factures pendents i després aportant-ne 36 més. El cost total que haurà tingut el palau de congressos es calcula en un mínim de 115 milions d'euros, als quals s'han d'afegir 17 milions que reclama Acciona per l'aturada de les obres.