Les 10 claus de la revisió del pla urbanístic de Palma

PalmaL'equip de govern de Mateu Isern ha presentat aquest dilluns l'avanç de la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Palma, un document per començar a marcar les grans línies del futur urbanístic de la ciutat. El document es presenta just la setmana que decidirà definitivament el futur polític del batle, però en qualsevol cas només es tracta d'un avanç —no té efectes jurídics— i la revisió del PGOU no arribarà a ser aprovada de forma inicial abans que acabi aquest mandat. Una vegada que l'avançament superi l'aprovació del ple de Cort, previsiblement al final del mes de novembre, s'obrirà un termini de dos mesos per a l'exposició pública, un procés de participació ciutadana i la presentació d'al·legacions.

El tinent de batle d'Urbanisme, Jesús Valls, ha volgut remarcar en la presentació del document que, tot i tractar-se "d'una proposta ideal per a la ciutat del futur", és un planejament urbanístic "realitzable en vuit anys" i "sostenible ambientalment i econòmica". Entre d'altres actuacions, preveu una gran transformació de tot el front marítim i l'entorn del port, règims urbanístics especials per a barris singulars o degradats, més eixos cívics però compatibles amb els cotxes, més aparcaments i carrils bici, i un nou creixement residencial al costat de la Via de Cintura. Aquí hi ha les 10 claus de la revisió del pla urbanístic de Palma:

1. Bulevard marítim i demolició d'edificis

La transformació del front marítim passa per la restricció de la circulació a tot el tram entre el Portitxol i Portopí, eliminant carrils per al trànsit i ampliant l'espai per als vianants. Es preveu també que per allà passi el tramvia, però Cort ja adverteix que això darrer ho fa "ateses les normatives superiors", perquè així ho preveu el pla director sectorial de transports i "sempre subjecte a la sostenibilitat econòmica". També es planeja l'eliminació dels edificis de Comandància Marítima, l'antiga Autoritat Portuària i Duanes, davant la Seu, amb l'objectiu de facilitar la connexió entre la ciutat i el Moll Vell, i a partir d'un "eix vertebrador" des de la Rambla, passant pel Born i l'avinguda d'Antoni Maura.

2. El Moll Vell, obert i amb usos terciaris

En aquest zona, uns 200.000 metres quadrats en un lloc estratègic de la ciutat, l'Ajuntament comparteix les intencions de l'avanç del pla director del port de Palma presentat per l'Autoritat Portuària. Així, se'n preveu l'obertura com a espai lliure per a vianants, però també la construcció d'illetes de fins a quatre plantes i quinze metres d'altura on podrà haver-hi usos terciaris de restauració, oci i comercials, com també la ubicació d'equipaments, socioculturals, esportius i recreatius. Sobre això Valls ha insistit que no es preveu un gran centre "a l'estil del Maremàgnum de Barcelona". En qualsevol cas, les previsions de Cort xoquen amb les crítiques llançades per arquitectes, empresaris i patronals del comerç.

3. Nous eixos cívics, però amb cotxes

La revisió del PGOU inclou la creació de cinc nous eixos cívics, a més de l'ampliació dels dos actuals de Blanquerna i Fàbrica, oberts durant la passada legislatura. No obstant això, Valls ja ha advertit que, tot i la "priorització del vianant" que hi haurà en aquests eixos, amb ampliació de voreres i la creació de nous carrils bici, en cap cas no implicarà el tancament total al trànsit de vehicles i allò que se cercarà és una revitalització comercial. Els nous cinc eixos d'actuació seran al carrer de Francesc Martí i Mora, Arxiduc Lluís Salvador, Nuredduna, Benito Pérez Galdós i General Ricardo Ortega.

4. Aparcaments en altura i carrils bici

D'acord amb la previsió dels nous eixos cívics, també es planteja la creació de nous aparcaments per compensar l'eliminació de places d'estacionament per a vehicles. Es preveu així l'ampliació de l'aparcament soterrat entre Antoni Maura i el parc de la Mar, però també la construcció en altura al costat de l'estació del tren de Sóller, al costat de l'edifici Portitxol i als solars de l'Aigua Dolça, al costat del passeig marítim. També es preveu estacionament a l'equipament públic de Son Ferragut i un per a residents a Cala Major. L'execució dels nous eixos cívics també determinarà la seva connexió a través del desenvolupament de la xarxa de carrils bici.

5. Zones "F" per actuar a barris degradats

El nou planejament inclou actuacions urbanístiques específiques a barris degradats, que s'anomenaran zones 'F' i que es determinaran a través de la declaració d'Àrees de Règim Especial (ARE). Sobre això, Valls ha dit que així se cercaran "solucions especials" per fer unitats d'actuació que permetin rehabilitacions integrals que acabin amb "els infrahabitatges". Entre les zones 'F' que es projecten hi ha Nou Llevant, Foners, Son Gotleu, Verge de Lluc, Son Cladera, la Indioteria, Camp Redó (Corea), Son Roca, Son Pacs i Son Dureta. La dificultat d'aquest tipus d'actuacions ja s'ha demostrat aquest mandat a Corea.

6. Més de 5.000 habitatges de nou creixement residencial

El nou creixement residencial previst en l'avanç del nou planejament permet la construcció de 5.267 nous habitatges, que suposarien un increment poblacional de gairebé 14.000 persones. Per fer-ho, es requalifiquen 32 hectàrees de sòl fins ara urbanitzable a la Indioteria, Gènova i Son Sardina, i es traslladen a zones més properes a la Via de Cintura, com Cas Pastors i Can Fontet (Can Valero) i Son Pardo. A Son Puigdorfila nord, al costat del col·legi Madre Alberta, passen a ser urbanitzables 7 hectàrees que fins ara eren sòl rústic.

7. 'Flexibilització' dels usos dels equipaments

Valls ha destacat que l'avanç del planejament inclou una revisió i 'flexibilització' dels usos dels equipaments municipals. Ho ha justificat perquè l'actual fixació d'usos era poc àgil i obligava a costoses expropiacions o a fer modificacions puntuals del PGOU per adaptar-se a noves demandes. També es preveu una nova categoria d'equipament com a dotació d'habitatge destinat al lloguer social. Respecte dels canvis d'usos d'equipaments previstos en el nou pla, hi ha hagut una primera queixa per part del veïns de Son Fortesa, que han denunciat la intenció de Cort de transformar un dels pocs solars de la barriada destinats a equipaments per al barri en un d'ús residencial.

8. Zones 'M' i nous usos als polígons industrials

Les anomenades zones 'M' dels polígons industrials, on es permeten usos terciaris i que, per això, són motiu de controvèrsia, són objecte d'una nova regulació. El nou PGOU homogeneïtza les categories, establint només un ús industrial i un altre de terciari administratiu, com també la grandària mínima de la parcel·la en 1.000 metres quadrats amb façanes mínimes de 20 metres. Per a l'ús terciari hi haurà una menor possibilitat d'ocupació i edificabilitat de la parcel·la, però en aquest cas es permetran fins a quatre plantes, mentre que en seran tres quan es destinin a ús industrial.

9. "Ciutat per als majors" a Son Dureta i zona verda al Lluís Sitjar

Entre els nous espais lliures i els grans equipaments generals prevists destaquen el manteniment de l'antic hospital de Son Dureta com a un equipament sociosanitari per a gent gran. "Ciutat per als majors", ha dit Valls. En qualsevol cas l'antic centre hospitalari encara pertany a la Tresoreria de la Seguretat Social. També es preveu que els 27.000 metres quadrats del solar de l'antic estadi del Lluís Sitjar, pendent de demolició, s'incorporin íntegrament a la falca verda. El nou PGOU proposa 10 connectors ambientals i set corredors paisatgístics per millorar la connexió entre barris, com per exemple els de Cala Major-Sant Agustí, Bellver-Sa Teulera, Parc Lineal d'Establiments (continuació de la falca verda), Parc Llevant-Son Güell i Torrent Gros.

10. Protecció a barris singulars i rutes culturals

Es preveu la declaració d'Àrea de Règim Especial (ARE) per actuacions de protecció específica a barris o nuclis singulars per la seva ubicació o patrimoni. Es allò que ja s'ha fet a Santa Catalina però que xoca amb el Pla Especial de Protecció (PEP) aprovat pel Jonquet, molt criticat per veïns i oposició pel seu poc grau de protecció. Altres barris o nuclis que el nou PGOU proposa declarar com a ARE són Sant Jordi, Casa Blanca, el Molinar, Coll d'en Rabassa, Son Llull, Son Rapinya, Hostalets, la Indioteria, l'Aranjassa, Son Sardina, Establiments, Son Serra, Gènova i la Vileta. Al marge d'això, també es planteja la protecció i difusió de rutes d’interès cultural i patrimonial. Es proposen una ruta del gòtic, una ruta de protecció d’elements de la xarxa hidràulica, una ruta del barroc i una dels castells.