La culpa fadrina de l’educació

ENTRE ELS MÚLTIPLES efectes del conflicte educatiu que hem viscut aquesta legislatura, hi ha el fet que no s’hagin abordat aspectes fonamentals per resoldre el problema de fons, que no és, com tots o gairebé tots sabem, el percentatge d’hores que s’ensenya en una llengua o en una altra, sinó el fracàs escolar i l’abandonament dels centres. A l’entrevista d’avui al nostre diari, l’experta Francesca Salvà no dubta a entrar a fons en la qüestió. I això vol dir reclamar als poders públics que es preocupin de veres pels joves i adolescents, que a Balears, i a l’estat espanyol, fracassen i/o deixen l’educació sense que això sembli importar als mandataris polítics. Salvà diu quelcom bàsic: ningú vol assumir la seva part de responsabilitat. “La culpa és fadrina”, que deia algú. La formació dels docents, i la seva adaptació a les noves demandes del món que vivim avui, és fonamental. I el paper de les famílies, que en molts casos es veuen abocades a jornals eterns i no poden acompanyar com cal els seus fills. Les tecnologies, l’aparició d’aparells com els mòbils de darrera generació, que tenen abduïts els adolescents, són fenòmens innegables que obliguen a adaptar mètodes, innovar i cercar l’excel·lència en un moment especialment crític. Si hi hagués un clima de col·laboració entre la comunitat educativa i el Govern, ja seria complicat endevinar el rumb. Però amb la situació actual, esdevé un objectiu inassolible. Mentrestant, Espanya lidera la contractació temporal a Europa.