26 diputats, i pujant
Resulta curiós a bastament que sigui el número u de la candidatura que ostenta el Govern en funcions qui faci públic el resultat d'una enquesta interna del seu partit, encara que ho faci en el decurs d'un berenar. És ben sabut que els periodistes tenim més fàcil empassar-nos segons què si ens ho fan entrar amb olives. El fet és que Bauzá confia en les seves enquestes i es fixa en les sorpreses del Regne Unit –que, d'altra banda, cap sondeig tampoc va afinar– per donar aire a la seva candidatura. Bauzá es mira –mig en broma, suposam– en David Cameron, un líder considerat flexible i dialogant.
Que el mateix cap de llista faci públics els resultats d'una enquesta interna a tretze dies de les eleccions i en obert és exòtic perquè aquestes dades les solen ventilar fora de micro els caps de campanya. Molt habitualment cerquen que se'n faci un ús a manera de 'confidencial'. Són els ingredients de la cuina dels partits, indicadors de tendències, correctors de missatges. En boca de Bauzá prenen una altra volada. Amb aquests números vol treure la son de les orelles al 40% d'indecisos que també assenyala l'estudi. Sempre, és clar, que els vots hagin de ser per a ell.
El mirall britànic no serveix al líder del PP, però, si en lloc de donar-li el suport que ha tengut Cameron, els electors li fan córrer la sort d'Ed Miliband, qui va dimitir com a cap dels laboristes després de la victòria del conservador. Un cap de llista es presenta per a tota la legislatura, i és obvi que una declaració en sentit contrari en el decurs de la campanya denotaria una moral baixa i donaria ales als rivals. Els precedents presidencials balears en una situació similar, però, apunten sortides oposades: les primeres eleccions perdudes de Matas li varen servir per ser ministre. A Francesc Antich, en canvi, el varen fer senador. Valents càstigs electorals.
En qualsevol cas, allò que no ha aclarit el president en funcions són els diputats que ara i aquí signaria per treure. El resultat que consideraria "bo". Si és que n0hi ha qualcun de realista i, sobretot, confessable.
