Ben a prop dels llibres com s'està ben a prop de la persona estimada. Ens agraden els llibres perquè ens donen moments d'intenses emocions. És un dels plaers més vius que acompanyen la intel·ligència sensible. Heus-ne aquí les raons i les passions. És un acte de rebel·lia. És una confrontació amb la realitat i un qüestionament de les idees establertes. Un llibre ha capgirat la vida de moltes persones i el rumb del món. És un espai de llibertat. És desfer-se de lligams i de prejudicis. És un diàleg amb nosaltres mateixos. És la manera d'accedir a altres realitats, inventades, creades, recreades o fabulades que eixamplen els horitzons del nostre coneixement. És un acte heroic contra la por i el silenci que ens amenacen.
2. Hem volgut obstinadament contraposar paraula i imatge en una absurda cursa per mesurar les seves forces. Cadascun dels llenguatges, verbal o visual, té les seves potencialitats, virtuts i servituds. No competeixen sinó que es complementen. Ens agrada pintar llibres i ens agrada llegir quadres. D'ençà fa segles que els homes més valuosos pinten poesies i escriuen pintures, en una simbiosi extremadament rica. 'Ut pictura poiesis', deien els antics. La lectura provoca en la ment la configuració d'imatges i és per açò mateix imaginativa. Virginia Woolf llegia el món i va deixar escrites aquestes belles paraules: "A vegades crec que el cel deu ser una contínua i inesgotable lectura".
3. Què seríem sense records? Nosaltres som memòria i els llibres són la prolongació de la memòria de la humanitat. És una sort poder llegir els records, les vides viscudes, les experiències travades al llarg del temps. Els records fixats per sempre més en l'escriptura ens permeten reviure'ls, com un prodigi. Les biblioteques són la memòria dels pobles, un altre prodigi de la humanitat. Quina sort tenir llibres, llibreries i biblioteques perquè som hereus d'una fortuna completa del món. Sense memòria seríem molt febles. Per açò mateix les dictadures es caracteritzen per cremar llibres, prohibir-los, per emmascarar la memòria. Recordau el feixisme, el nazisme i el franquisme, experts a prohibir llibertats, a prohibir llibres. Llegir és recordar què som i albirar què serem.
4. Tot bon escriptor és abans un bon lector. Jaume Cabré va dir: "Sóc escriptor perquè sóc lector. La lectura és l'art de l'apropiació de les obres dels altres. És un acte creatiu. Em puc imaginar sense escriure; no em puc imaginar sense llegir. Sóc un escriptor perquè un dia vaig llegir uns contes d'Andrei Platonov, un escriptor rus, silenciat, que va tenir una vida plena de dolor. La seva obra va començar a aparèixer durant els anys trenta i Stalin estava a l'aguait". Els llibres de Platonov eren prohibits en la Unió Soviètica més repressiva. La lectura allibera perquè ens obre els ulls.
5. Inimaginable un món sense llibres. "Hay quienes no pueden imaginar un mundo sin pájaros; hay quienes no pueden imaginar un mundo sin agua; en lo que a mi se refiere –parla Jorge Luis Borges– soy incapaz de imaginar un mundo sin libros". La lectura és la principal eina de la imaginació. La realitat es crea, la lectura la prefigura.
6. Vivim un temps accelerat, ple d'estímuls. La lectura és un moment privilegiat que ens transporta a la serenor. Com si fos una pregària que ens calma l'esperit. Estar envoltat de bons llibres és tenir algunes poques certeses en una època d'incerteses. D'alguna manera la lectura actua com una vacuna, ens immunitza com un refugi moral que ens protegeix de les misèries de la vida.
7. És clar que hi ha llibres bons i llibres no tan bons, com hi ha llibres que fan bé i llibres que fan mal. Els llibres no arreglen el món, tanmateix. Michèle Petit pensa que una persona lectora no es fa més demòcrata que una no lectora, encara que la lectura, diu, sigui un factor necessari, però no suficient, per a la democratització d'una societat. Per als temps actuals de crisi i d'estafes, la lectura aporta el valor de l'empatia. Nosaltres creiem que la lectura transforma el món i les persones. Per a Marcel Proust la lectura no és més que una entrada al món espiritual, però no n'és l'element essencial. I tanmateix Proust dóna encara un valor més suprem: la lectura és una medicina contra la peresa mental.
8. Ens agrada llegir, què hi farem. A vegades tenim la sospita que la lectura fa més lleuger el pes dels problemes, com si fos un contrapès a la insatisfacció que provoca la veritat. Ho explicam a les aules: llegir és al cervell el que l'esport és per al cos. Alimenta el teu cervell, entrena'l, llegeix llibres. Com més llegeixes més en forma poses les teves connexions neuronals. La lectura, però, mai no podrà substituir l'autèntica experiència de la vida, ben cert. Però, l'enriqueixen. Quan llegim obrim possibilitats, i una d'elles és sortir del món, i una altra és entendre'l. Un regal de llibertat, com va dir el filòsof Emilio Lledó.
9. Don Quijote es va perdre a causa de la lectura. Tots els lectors som una mica quixotescos. La lectura per a molts és una evasió, una pura distracció, i ja està bé que així sigui. Però també ens ha de connectar a la vida. Connectar i desconnectar, son i vigília, despertar-se i dormir. Un punt de follia ens cal per ser lectors. Per açò també deim que la lectura esdevé tremendament un acte poètic que afirma identitats i les dilueix en el paisatge de la humanitat.
10. I acabam. Per sort la lectura ens acompanya tota la vida. Fins i tot els llibres ja llegits poden ser i són noves lectures. Amb l'experiència dels anys la lectura és més profitosa, però amb la frescor de la joventut la lectura és més sorprenent. La xalada de la lectura és directament proporcional a l'experiència que hi aporta el lector. Som el que llegim, vida compartida i lectures compartides. Obrim els ulls a les paraules, aquests signes com formigues que trafiquen amb les idees exploren els pensaments, burxen en les emocions i atorguen sentit a l'experiència humana. A prop dels llibres com s'està a prop de la persona que estimes. Bona lectura.