Puntualment, com cada any per aquestes dates, dies enrere varen ser fallats els premis IgNobel, atorgats a aquelles recerques que «no poden, o no s'haurien de repetir» i que, a més, «primer ens han fet riure i desprès ens han fet pensar». La majoria de premiats ho són per recerques publicades en revistes científiques, és a dir, que han passat els filtres d'aquestes publicacions, ja que habitualment dos o més científics aliens a la recerca, però experts en el tema, revisen els articles i donen el seu vist-i-plau per a la publicació, d'acord amb criteris com la rellevància de la recerca, la metodologia emprada i d'altres per l'estil, per la qual cosa, tant la revista com el revisors també haurien de fer part del premi. Tanmateix, no sempre es tracta de recerques publicades: cada any la llista també acull algun premi que té més a veure amb iniciatives polítiques o econòmiques. Així, per exemple, enguany el premi d'Economia ha anat a parar als dirigents de l'Institut Italià d'Estadística, pel seu lideratge en adoptar les directives de la Unió Europea que requereixen que la prostitució, les drogues i el contraban -entre d'altres activitats il·lícites i delictives- també facin part del producte interior brut de les economies estatals, una manera com qualsevol altra de dissimular la falta de creixement econòmic per mor de la crisi. Vaig veure, de passada, que a l'estat espanyol aquesta operació significaria un increment de l'ordre d'uns nou mil milions d'euros, la qual cosa serviria per a que el govern pogués afegir encara més triomfalisme a la seva pretensió de que estem sortint de la crisi de bon de veres.
Si va a dir veritat, la llista dels premiats d'enguany no és tan vistosa com la d'altres anys, vull dir no hi ha cops com el d'atorgar el Premi IgNobel de la Pau a l'inventor del Karaoke, per haver contribuït amb el seu invent a augmentar la tolerància dels uns envers els altres. Així i tot, enguany n'hi ha algun que és per llogar cadiretes, com per exemple, el de Nutrició, atorgat a un equip d'investigadors de l'IRTA de Girona, que han aconseguit provar que per tal d'aconseguir fuets probiòtics, suposadament més saludables, no hi ha res com un bacteris que són presents a les deposicions dels bebès lactants, això sí, abans cal aïllar-les i, sobre tot, purificar-les. I és que la salut i el menjar bé, requereix sempre d'algun sacrifici, en aquest cas, ignorar -en la mesura del possible- quina casta de llevats poden haver estat emprats per a madurar aquests saníssims fuets. Tampoc no desmereix gaire el premi de Salut Pública, atorgat a una recerca dedicada estudiar com pot afectar a la salut mental dels habitants de la casa el fet de tenir un o més moixos. Sembla que és cert que hi ha organismes a les defecacions dels moixos que poden generar problemes mentals als que convisquin amb ells, però segur que s'han guanyat a pols el premi pel títol que li han atès que relaciona la salut mental i el fet de tenir un moix.
Per altra banda, i sense allunyar-nos gaire de la deriva escatològica dels premis d'aquesta edició, des que vaig saber els premis d'enguany, cada vegada que he tret la meva ratereta -Puça- a passejar, he observat atentament quina orientació adoptava a l'hora de fer les feines i, certament, m'he preocupat quan he pogut comprovar que, si bé és cert que acostuma a triar curosament el lloc, l'orientació del seu cos no és sempre la mateixa, a diferència del que asseguren els autors d'una recerca -guanyadora del premi IgNobel de Biologia- que, per fer les seves feines, els cans adopten una orientació nord-sud. No sé si dur-la al manescal, no sigui cosa que això sigui un indicador de que té alguna cosa que no li funciona. I és que els autors d'aquesta recerca diuen haver-ho comprovat amb més de setanta cans de trenta-set races diferents, durant un total de 1800 defecacions i més de 5500 miccions.
També hi ha hagut un premi IgNobel d'Art -les categories canvien cada any- que ha anat a parar a una recerca que demostra que les persones som més sensibles al dolor quan contemplem una obra d'art lletja. El resultat no és tan espectacular com la metodologia seguida: als subjectes de l'experiment els disparaven un làser a una mà, mentre veien diferents obres d'art i sembla que es queixaven més com més horrible era aquesta. Res a veure, però, amb el premi de fa alguns anys, atorgat a una recerca que demostrava que flastomar servia per atenuar el mal quan et clavaves una martellada als dits.
Ara, si m'he de quedar amb un premi d'enguany, no tinc cap dubte que és el de Psicologia, guanyat per una recerca que demostra que les persones que se'n van dormir tard -i s'aixequen també tard- són més propenses a ser narcisistes, a patir de certes psicopaties i, en general, a ser més males persones que els que se'n van a dormir -i s'aixequen- prest. La qual cosa vindria a ser una justificació, diguem-ne científica, dels coneguts perills inherents a la vida nocturna.
Així que ja ho poden veure, l'esperpent no és una exclusiva de la política nacional i autonòmica. Hi hauria d'haver uns premis que reconeguessin el mèrit a un govern que, desprès d'actuar irresponsablement durant més d'un any, ara que els hi han dit -fins i tot els jutges- que havien d'amollar el mac amb el TIL, demanen responsabilitat per boca de la nova consellera d'educació. Tot això sense oblidar que no té preu que el president del govern estatal asseguri que exercir el dret a votar es demagògia. La diferència principal entre els uns i els altres és que, mentre que dels IgNobel que tenen base i consistència científica, en podem fer befa, dels altres, són ells que fan befa de tot nosaltres.