6.000 families amb menors, primers beneficiaris de la renda social garantida

PalmaLa Conselleria de Serveis Socials ha fet aquest dimecres la “primera passa” perquè el 2016 la Llei de la renda social garantida sigui una realitat. La consellera Fina Santiago s'ha reunit amb els representants del tercer sector –EAPN (Xarxa d’inclusió social), Càritas Mallorca i la Fundació Deixalles– i els ha anunciat que la prestació tindrà rang de llei.

La primera intenció era que es tramitàs via decret, cosa que hauria permès d'aprovar-se més aviat, emperò els serveis jurídics han recomanat donar rang de llei per tres raons. En primer lloc, perquè aquesta renda social garantida sigui inembargable en cas que les persones beneficiàries tenguin deutes; en segon lloc, perquè pugui estar complementada amb altres ajuts puntuals, com ara beques de menjador o ajuts per pagar l'electricitat; i finalment perquè cal desenvolupar també un règim sancionador per evitar possibles abusos.

La intenció és que durant el mes d'agost el document base es tanqui i que el mes de setembre ja es comenci a redactar la llei. Santiago preveu que el mes de desembre, o com a molt a principi de gener, el Parlament aprovi la norma i que ja es pugui començar a aplicar a partir de 2016.

426 euros és la quantia mínima amb què treballa l'Executiu. La xifra correspon al 80% de l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (IPREM), que es pren com a referència a Espanya a l'hora de concedir ajudes i subsidis en funció dels ingressos. La intenció del Govern és començar amb aquesta quantitat i que es vagi incrementant a mesura que s'hi incorporin altres membres familiars fins a un màxim que encara està per determinar.

Pel que fa als beneficiaris, a la reunió amb les entitats del tercer sector s'ha acordat que els primers que puguin accedir a la renda social siguin les famílies sense recursos amb menors a càrrec. Les entitats calculen que hi ha prop de 6.000 famílies amb menors a càrrec sense prestacions específiques que es podrien beneficiar d'aquesta iniciativa. “Pensam que és un dels col·lectius més vulnerables per protegir”, ha explicat Fina Santiago. Igualment, progressivament també s'anirà ampliant el perfil dels beneficiaris, de manera que, en uns terminis que encara s'han de marcar, hi puguin accedir també persones soles o altres supòsits. Quins seran els requisits? “Bàsicament demostrar que no tens cap tipus d'ingrés econòmic o que tens uns ingressos absolutament insuficients per cobrir les necessitats bàsiques”, ha dit la consellera. La renda es percebrà mentre es mantingui la situació de vulnerabilitat econòmica i es deixarà de cobrar quan la situació de la família ja permeti fer front a les despeses bàsiques.

Serà la Comunitat Autònoma la que gestionarà aquesta renda, i “com que no va lligada a cap altra contraprestació social, no és necessari que passi pels Serveis Socials d'Atenció Primària”, ha explicat Santiago. L'objectiu d'això és que la concessió d'aquest ajut sigui àgil.

De moment el Govern encara no té una xifra tancada pel que fa a la quantia que suposarà per als pressupostos de la Comunitat de 2016 i no serà fins a la tardor quan es podrà perfilar. En qualsevol cas, la consellera de Serveis Socials ha insistit que aquest és un dels objectius d'aquesta legislatura “i el Consell de Govern també n'és conscient”. Per això, ha dit que la quantitat ha de ser “important” dins el 2016 i que “progressivament s'ha d'anar incrementant”. Tanmateix, aquest increment anirà lligat a la hipotètica millora del finançament autonòmic que el Govern progressista s'ha marcat com a reivindicació irrenunciable amb Madrid. “Si el 2017 aconseguim un finançament millor, aquests 426 euros poden ser més, el màxim pot ser més, i es podran incorporar perfils de manera més ràpida. Si tenim el mal finançament actual, l'esforç l'ha de fer només la Comunitat Autònoma i serà més progressiu”, ha remarcat la consellera.

No deixaran de ser pobres

L'objectiu fonamental de la renda mínima d'inserció és el de permetre que les persones beneficiàries, sense ingressos o amb ingressos insignificants, puguin trobar estratègies de subsistència i no caure en la marginació ni en la cronificació.

“Amb això també vull ressenyar que aquesta gent no deixarà de ser pobra, perquè a vegades s'ha dit. Un jove de 25 anys, per exemple, que viu sol, a qui dones 426 euros, no deixarà de ser pobre, però amb 426 euros tindrà estratègies suficients per sobreviure”, ha explicat la consellera. De fet, la Conselleria ha fet un seguiment d'aquestes estratègies, en relació a perfils d'aquestes característiques. “Què fan? Es lloguen una habitació de 125-130 euros, destinen 10 euros a una targeta d'autobús, 10 euros per a una targeta del mòbil i la resta per a menjar. Si a aquest al·lot li lleves aquests 426 euros, el cronifiques, el margines i segurament l'empenys que faci petits robatoris per sobreviure”, ha relatat. Per tot això, ha conclòs que aquests 426 euros, “que són una quantia reduïda”, permetrien la subsistència i no entrar en la marginació. El mateix passaria amb les famílies: donar 650 euros a una família podria establir aquestes estratègies. En aquest sentit, la consellera ha posat l'exemple dels pensionistes.

El tercer sector, satisfet

Els representants del tercer sector, reunits aquest matí amb la consellera, han mostrat la seva satisfacció amb les primeres línies generals del document que es treballa. Han remarcat la necessitat que comenci a aplicar-se el 2016 i han valorat positivament que ja es comenci a preparar la base que ha de servir per fer l'esborrany de la llei, “pel poc temps que fa que hi són”, ha dit la directora de Càritas Mallorca, Margalida Maria Riutort.

Igualment, les entitats consideren positiu que es doni rang de llei a la renda social garantida en tant que li donarà “més pes i seguretat”.