El partit que més bé ha encarnat la definició de formació frontissa a les Balears –'partit xarnera', ens agradava dir-li un temps– es va autodestruir, gat de poder i d'influència, per combustió espontània, i deixà el camí obert a la majoria que ha governat pràcticament arreu de les Illes els darrers quatre anys. Havia fet la funció ben lubricat, ara aquí, ara allà; aquí amb aquests, allà-deçà amb els altres, durant quatre legislatures en què els líders d’un i altre costat no gosaven respirar-li en públic. Consentien l’alternança. Si consentien altres coses potser ens ho aclariran qualque dia.
El panorama actual no deixarà lloc a frontisses. Perquè això passi s’ha de construir un Parlament on hi hagi una formació que sigui decisiva per decantar la balança cap a un costat o cap a l’altre. I resulta que a priori cap dels partits deixa obertes a bastament les opcions múltiples. Això sortiria tan car que potser en comprometria la viabilitat electoral.
Així que l’espai ambidestre no l’ocupa ningú, perquè per ventura els votants no ho són, d’ambidestres, i la màquina clientelar que l’hauria d’alimentar no està construïda.
Ens trobam en un panorama atomitzat i radicalitzat. Per part de la dreta, obsessionat amb l’eix cultural, però aquest no és l’únic camp on s’ha convertit en frontista. La configuració actual de Ciutadans no pot pactar amb ningú que no sigui el PP. Potser sí que ho podria fer amb una altra definició de PSIB-PSOE, que aquesta és precisament la funció a les Balears del partit liderat per Albert Rivera: portar els discursos de tots els qui fins ara han construït l’hegemonia cap a l’espanyolisme, diguem, wertià –o bauzanista, que ve a ser el mateix, però a la Província. Per això Ciutadans només pot ser crossa, de moment.
A l’altra banda hi ha Proposta per les Illes, que no pot sinó exigir un canvi en la direcció política del PP si aquest mai el volgués d’aliat. Que només passarà a curt termini si es produeix una desfeta dels populars com la que pronosticava el CIS fa uns dies. Si cau més avall ja seran els populars els qui no podran pactar amb ningú. I tampoc la descarteu, aquesta opció.