La llei que ha de posar fi a les beques en frau

PalmaUna remuneració que sigui, com a mínim, igual al salari mínim interprofessional; que totes les pràctiques estiguin relacionades amb el que ha estudiat la persona que les cursa; que estigui prohibit fer horari nocturn, treballar més de cinc hores diàries durant el període lectiu o set durant el no lectiu... Aquestes són algunes de les propostes que recull la proposició de llei presentada per Units Podem aquesta setmana al Congrés dels Diputats i que cerca impedir les beques en frau i posar fi a les pràctiques abusives d’algunes empreses.

“Ens varen dir que estudiàssim i que ens ho treballàssim, i que podríem fer el que volguéssim, però ens hem trobat atur i precarietat”. Segundo González és un dels diputats que ha impulsat la iniciativa i que, a més, fa uns anys va constituir l’Oficina Precària.

Per González, la precarietat és una qüestió “naturalitzada en els joves de la nostra generació”, malgrat que no hauria de ser-ho. Segons dades de la tresoreria de la Seguretat Social, actualment hi ha a l’estat espanyol més de 79.000 persones fent pràctiques i cotitzant, però des de l’Oficina Precària asseguren que, si es té en compte que sis de cada deu joves no cobren per fer-les, aquesta xifra augmenta substancialment.

El portaveu, Eduardo Ocaña, recorda que, per tant, moltes d’aquestes persones queden “ocultes” i reflexiona sobre el cas de les Balears, on hi ha registrades menys de 1.000 pràctiques. Una xifra tan baixa podria respondre a una gran proporció de pràctiques alegals, tot i que des del Govern asseguren que les campanyes d’inspecció per evitar que es cobreixin llocs de feina estructurals amb persones de pràctiques foren, en el seu moment, molt efectives.

En qualsevol cas, és una realitat estesa que ve acompanyada, recorda González, “d’un atur juvenil i una temporalitat en l’ocupació jove que dobla la mitjana europea”. És per això que el diputat considera que “la recuperació de les xifres macro s’ha fet basant-se en el sacrifi d’una generació”. Polítiques com les reformes laborals han potenciat la precarietat, però “llasta la vida laboral dels joves de per vida”. A més, la precarietat laboral i una política de sous baixos que cotitzen poc (o directament no cotitzen) “afecta també el sistema de Seguretat Social. És una cosa que ja veim”, afirma González.

Els efectes que té el fet que una generació sencera cotitzi molt per sota del que feien els seus predecessors fa veure que “aquest no és un problema només juvenil, sinó que afecta la població de manera transversal”, perquè posa en risc, per exemple, el pagament de les pensions.

La proposta de llei que aquesta setmana inicia la tramitació parlamentària va néixer, inicialment, de l’Oficina Precària, que, al seu torn, es va crear després del 15-M, “la fita política” de la generació millennial, segons Ocaña, qui recorda aquell 2011 com un moment de conscienciació col·lectiva en què la situació de precarietat laboral va deixar de ser percebuda com una qüestió individual per a molts dels joves que hi participaren.

La becarització de l’ocupació

La proposta de llei regularia les pràctiques de formació i posaria ordre en una nova realitat: la becarització de l’ocupació. Segundo González ho defineix com una “tendència dins l’ocupació atípica”, que inclou noves feines com, per exemple, els riders que treballen en plataformes com Deliveroo i Glovo, però també els stagiaires, contractats pel xef Jordi Cruz, que aquest estiu varen posar aquest debat sobre la taula.

És, per definir-ho amb una sola paraula, subocupació. I el seu principal risc, assegura el diputat, és que “obre esquerdes a l’edifici del dret laboral i converteix en paper banyat l’Estatut dels Treballadors”, perquè desprotegeix les persones que no tenen més remei que sotmetre-s’hi per arribar a final de mes (o intentar-ho).