March anuncia que enviarà els currículums LOMQE a la comunitat educativa perquè els modifiqui

PalmaEls retrets de Podem han centrat la compareixença del conseller d'Educació i Universitat, Martí March, davant la comissió d'Educació del Parlament. Molt més crítica que el PP ha estat la portaveu de Podem, Laura Camargo. Si bé Miquel Vidal ha fet només “reflexions” perquè “no fa els 100 dies que governen”, la diputada de Podem ha retret a Martí March que no hagi fet “gaire” per minimitzar els efectes de la LOMQE. “No estam d'acord que el curs hagi començat de manera normal”, ha dit Camargo. “No basta dir que la LOMQE no ens agrada. Des del nostre punt de vista no s'ha fet gaire per minimitzar-ne els efectes”, ha afegit, mentre que ha posat d'exemple les comunitats d'Astúries, País Basc, Catalunya i Andalusia, que han pres mesures per frenar la llei. Igualment, ha criticat que “no s'hagin derogat” els decrets aprovats per Núria Riera que desenvolupaven la LOMQE a ESO i Batxillerat.

“No compartesc que no hàgim fet res sobre la LOMQE", ha respost March, qui ha afirmat haver complert “fil per randa” el que diu l'acord de govern signat també amb Podem. “No hi ha cap comunitat autònoma on no s'apliqui la LOMQE. A les comunitats que vostè ha citat –Astúries, País Basc, Andalusia i Catalunya– els governs fa anys que hi governen” i en molts casos no hi havia decrets aprovats, ha assegurat. Igualment, ha defensat que en el moment en què el Govern va prendre possessió “no podíem fer grans modificacions perquè implicava crear més caos als centres”, ha dit, i ha recordat no estar d'acord amb els decrets actuals. Per això, ha anunciat que a final de mes la Conselleria d'Educació enviarà la proposta inicial de currículums LOMQE per a Primària, ESO i Batxillerat a tots els centres, sindicats i associacions de pares i mares per encetar un “procés de participació” per a la revisió d'aquests currículums. “Volem que passin pels consells escolars, claustres de professors, meses sectorials...”, ha afegit.

Camargo ha criticat que el Govern no enviàs unes instruccions als centres “a temps” i que es fes “tard i malament”, a la qual cosa March ha respost que “si vostè creu que amb unes instruccions es podia evitar [l'aplicació de la llei], no compartesc el seu optimisme”

Podem també ha retret la concertació de Primària de les escoles del Parc Bit, per la qual cosa el conseller d'Educació ha recordat que hi ha quatre sentències judicials que són d'obligat compliment, tot i que el Govern no comparteix el model educatiu de segregació d'aquests centres. “No faré objecció de consciència judicial. He d'acatar les sentències, m'agradi o no”, ha dit.

“No m'esperava que fos un insubmís ni un campió, però sí una mica més valent”, ha respost Camargo. Martí March ha defensat que en els dos mesos i mig que és al càrrec “hem fet coses que no s'havien fet en anys”.

“Diàleg, diàleg, diàleg”

Aquestes declaracions s'han fet en el marc de la compareixença del conseller d'Educació i Universitat, Martí March, davant la comissió d'Educació del Parlament aquest dijous horabaixa. El conseller ha exposat les seves línies de govern, marcades per la voluntat de fer del diàleg “la nostra ensenya”, la intenció de revertir les retallades de l'anterior legislatura i de fer feina per un pacte social i polític per l'educació que “sigui la culminació de tota la feina feta per la comunitat educativa”. En aquest sentit, March ha anunciat la seva intenció de dur el document elaborat per Illes per un Pacte, que serà la base per a aquest pacte, al Parlament i “que es pugui discutir en comissió parlamentària també amb la participació de les entitats” del sector educatiu. “Seria una lliçó real per a la ciutadania”, ha dit mentre convidava a tots els partits polítics a sumar-s'hi. En aquest sentit, ha recordat que el PP no va signar el document aprovat per Illes per un Pacte abans de les eleccions del mes de maig. Ciutadans tampoc no ho va fer. Tanmateix, el conseller ha convidat tots els partits a ser-hi: “vull un pacte inclusiu, i vull que vostès hi siguin”, ha dit adreçant-se als populars.

Aquest pacte seria la base, ha dit, per fer una llei educativa pròpia de les Illes Balears que perduri en el temps. “Ha de ser una llei senzilla, flexible, que no sigui reglamentista”, ha assegurat.

Pel que fa a les mesures que ja ha començat a aplicar, com ara l'increment de 374 professors, la convocatòria d'un concurs de mèrits per a inspectors educatius, la rebaixa del temps per fer les substitucions o la negociació en marxa amb els comitès de vaga, March ha defensat que “estam complint l'acord de governabilitat fil per randa”.

El PP insisteix que hi ha nins que no saben castellà

El portaveu del PP en matèria d'Educació, Miquel Vidal, insisteix en l'argument fet servir per la línia més dura del seu partit durant la legislatura passada en matèria lingüística. “El Decret de Mínims era necessari perquè la gent en aquell moment no coneixia la llengua catalana”, ha dit durant la seva intervenció en la comissió d'Educació del Parlament i en resposta al conseller Martí March, que li ha recordat que aquesta norma s'aprovà durant el mandat de Jaume Matas. “Ara molts dels nostres fills no coneixen la llengua castellana, sobretot als col·legis de la Part Forana”, ha afegit. El conseller ha rebatut aquest argument i ha assegurat que en general “hi ha més estudiants que no coneixen el català”.