Mereixen perdre ¿Mereixerem guanyar?

Sí, estic parlant de les eleccions del proper mes de maig. I qui mereix perdre és, evidentment, el Partit Popular, el balear i l’estatal. Situant-nos per damunt de criteris partidistes, pens que s’ha ben guanyat la derrota en el cas que apliquem uns paràmetres d’avaluació de la seva acció de govern fonamentats en uns principis que gairebé són preideològics. ¿No mereix perdre les eleccions un partit polític que per doctrinarisme partidista ha anat adoptant unilateralment tot un seguit de mesures que han fet molt de mal al nostre sistema educatiu? ¿I que, amb una representació de la societat balear inferior al 30%, ha governat imposant la seva majoria absoluta al Parlament amb prepotència i sense gens de voluntat d’incloure en les seves decisions legislatives o governamentals el punt de vista dels grups de l’oposició i el d’aquells col·lectius que tenen uns plantejaments que divergeixen dels seus? ¿I que ha menyspreat, fins a considerar-les inexistents, les entitats de la societat civil que són contràries a les seves polítiques però que són portaveus de milers de ciutadans? ¿I que ha aplicat mesures descaradament repressives per a gestionar unes mobilitzacions pacífiques legítimes que volien exterioritzar el malestar que els produïa la situació econòmica o unes determinades decisions polítiques de l’executiu Bauzá? ¿I que ha sembrat de sal i d’un IVA d’escàndol tot el sector de la creació i del consum cultural? ¿I que ha actuat descaradament a favor dels interessos dels grans hotelers i de les grans superfícies comercials? ¿I que ha aprofitat la crisi econòmica per a degradar els serveis públics amb l’objectiu de desprestigiar-los? ¿I que ha estat obsessionat a despersonalitzar les Balears adoptant mesures contra la llengua catalana –a l’administració, a l’escola, als mitjans de comunicació– i practicant un absentisme irresponsable en la necessària promoció de la integració sociocultural de la gent nouvinguda? ¿I tal vegada no mereix perdre les properes eleccions un govern Bauzá que ha practicat una submissió absoluta al PP estatal –al partit, al govern i a la majoria parlamentària– i que, en conseqüència, ha consentit que les lleis i les polítiques estatals anassin reduint les competències del nostre autogovern i que es continuàs mantenint, any rere any, el dèficit fiscal de més de tres mil milions d’euros que asfixia les potencialitats de les Balears? L’inventari dels fets que en bona lògica fan que el PP sigui mereixedor d’una derrota electoral com un campanar podria allargar-se 'ad infinitum'. Que cada lector el continuïi. Sense deixar de recordar que el binomi PP-corrupció s’ha convertit en un monogràfic dels mitjans de comunicació i de les dependències judicials. Mai cap partit no havia fet tant de mal a l’activitat política entesa com una dedicació a la defensa de l’interès general.

Tanmateix, mereixerem guanyar? M’estic referint a un nosaltres molt inclusiu. A totes aquelles organitzacions polítiques, entitats civils i ciutadans particulars que coincideixen en una sèrie d’objectius bàsics: una acció de govern dialogant i cooperativa, la política concebuda al servei del bé comú i molt especialment d’aquells ciutadans i col·lectius més febles, la consideració de la llengua i la cultura pròpies de les Balears com un patrimoni que s’ha de protegir i s’ha de fomentar, el suport a l’economia de proximitat, la salvaguarda del territori amb les mesures conservacionistes que calguin, la voluntat d’evitar que el nostre autogovern sigui progressivament reduït i desnaturalitzat per l’acció recentralitzadora de l’Estat, la predisposició a mantenir com a irrenunciable a tots els nivells el principi de la igualtat d’oportunitats, la visió del turisme com un agent que ha de contribuir a dinamitzar i a enfortir els diferents sectors econòmics, la fermesa a combatre l’espoli fiscal que pateixen les Balears i que impedeix que disposem dels recursos bàsics que ens hauríem de poder permetre tenint en compte la nostra productivitat, la valoració positiva de la tasca dels ensenyants i la concepció de la política educativa com un exercici permanent de consens entre tots els sectors implicats, el suport a la cultura com una inversió que a mitjan termini pot originar una societat més formada i més capacitada per afrontar els reptes del segle XXI, una democràcia de molta més qualitat que la que l’autoritarisme genètic del PP està contribuint a configurar a tot arreu, la voluntat de construir unes Balears plurals però alhora amb una forta cohesió social... I etcètera, etcètera.

Aquest nosaltres, la seva globalitat, cada una de les seves peces orgàniques o cada un dels ciutadans que en som part, mereixerem guanyar les eleccions del proper mes de maig? ¿Serem capaços de fer possible que es creï una majoria parlamentària de progrés i de país i que es constitueixi un govern que actuï en sintonia amb els plantejaments abans exposats que poden ser còmodament compartits per un ventall amplíssim de partits, entitats i ciutadans? A favor de la majoria de la gent i a favor de la personalitat i dels interessos de les Balears, simplement això.

Tanmateix, encara que el PP mereixi perdre i el bloc del nosaltres pugui merèixer guanyar, és ben segur que els resultats de les properes eleccions no estaran determinats per l’autoritat de la justícia poètica. Per això, tan sols podrem guanyar si realment ens ho mereixem. Uns exemples. No podrem guanyar si els participants en la manifestació dels cent mil del 2013 no entenen que la substitució del govern Bauzá que ells consideren nociu els exigeix alguna cosa més que l’assistència puntual a una mobilització massiva. ¿En l’actual període preelectoral, els qui volen que es formi una alternativa parlamentària i governament al PP de Bauzá estan disposats a formar part de llistes electorals als seus municipis en el cas que l’assemblea o l’agrupació local del partit ics els consideri els més idonis? ¿Estan disposats a dedicar una part del seu temps a promoure i a enfortir una candidatura, a contagiar la voluntat de canvi als seus entorns vitals i professionals, a aportar idees i propostes pròpies als programes electorals perquè siguin més complets i més adequats? ¿Voldran implicar-se molt activament en la promoció de les candidatures durant la campanya electoral? ¿Fins i tot, i si cal, tenen la voluntat de fer alguna aportació econòmica perquè la campanya electoral pugui ser mínimament competitiva amb la que desplegarà el PP el qual, a més dels incondicionals suports mediàtics de sempre, també podrà comptar amb la generositat interessada d’aquells que dels seus governs sempre n’acaben traient algun tipus de profit?

El PP mereix perdre les properes eleccions. Els fets canten. Aquest nosaltres plural, i cada una de les peces individuals que el formen, mereixerà guanyar-les? Cada ciutadà ho haurà de decidir.