Sense més alternatives que compartir el lloguer
Els sous baixos, principal obstacle per accedir a l’habitatge
Palma“L’altre dia en férem el compte. Si hagués de pagar el lloguer i els consums del pis jo tota sola, m’hauria d’endeutar per sobreviure”. És Àngels Isern, una treballadora social nascuda l’any 1987 a s’Aranjassa i que precisament ahir va entrar a viure a un pis de Son Gotleu després de mesos de recerca infructuosa a la jungla immobiliària en la qual s’ha convertit el centre de Palma.
Ella és una de les dues afortunades d’una xifra que mostra la dura realitat dels millennials a l’hora d’emancipar-se i accedir a un habitatge: 8 de cada 10 joves d’entre 16 i 29 anys continuen vivint a casa dels pares. Així ho indiquen les dades del darrer Observatori de l’Emancipació elaborat pel Consejo de la Juventud de España del segon trimestre de 2016, que assenyala que cada cop són menys els joves que aconsegueixen establir-se en un habitatge independent.
Per valors... i pel mercat
Al canvi de valors que ha experimentat la generació millennial, amb una major inclinació per la vivència d’experiències i el creixement personal en lloc de la seguretat i la tranquil·litat d’una vida familiar clàssica, s’hi ha de sumar l’embogiment d’un mercat immobiliari que ha vist en els lloguers una nova manera de reinventar l’acumulació de rendes.
Per una banda hi ha la pressió del lloguer turístic i, de l’altra, la pressió dels fons voltor, especialitzats en el lloguer. Aquest còctel provoca que, per poder fer front als preus dels lloguers, un sou no basti. A tot l’Estat, el preu del lloguer no havia estat tan alt des del 2013, en què assolí un preu de 644,62 euros. Si a aquesta situació s’hi afegeix que el salari mitjà d’una persona jove no arriba als 930 euros mensuals, s’obté el resultat. Així, no queda més remei que compartir pis.
I és que, en només un any, s’ha produït un augment del 48% en recerques d’habitacions compartides. És una dada que l’Observatori recull del portal immobiliari Idealista, davant l’absència d’una estadística pública dels preus del lloguer.
El boca a boca, recurs atemporal
Durant els mesos que va cercar pis al centre de Palma després de tornar d’Anglaterra, n’Àngels va utilitzar tot tipus de pàgines web i aplicacions. “Ens fèiem il·lusions perquè a l’anunci et diuen que és un lloguer d’un particular i sempre acaben sent agències, les quals et demanen un mínim de tres mesos (honoraris, fiança i mes en curs). Fins ara no ens ho podíem ni plantejar perquè, malgrat que sigui mileurista, la meva parella no tenia feina. Era inviable desembutxacar de cop 1.500 euros”, explica.
I és que, tot i que l’oferta de webs i aplicacions immobiliàries sigui més gran que mai, n’Àngels assenyala que, sobretot a les Illes, una xarxa social extensa facilita, i molt, trobar habitatge a un preu raonable. “El pis l’hem trobat gràcies al boca a boca, ja que va ser gràcies que una companya de la feina deixava el seu i me’l va oferir. A Facebook vàrem fer crides. Tenien molts likes, però cap oferta”, sentencia.
“No som l’única que estic en aquesta situació. Dues companyes de feina també fa mesos que cerquen i no troben. Una altra amiga va haver de viure set mesos a casa dels pares després de tornar d’Anglaterra amb la seva nova parella fins que una companya de feina també li va oferir un lloguer”, es lamenta una mallorquina que té molt clar que, sense la seva xarxa social i familiar, encara no hauria sortit de l’embogit mercat immobiliari i continuaria a la cotxeria de la padrina que es va arreglar al seu poble.
