Mestres i entrenadors, una coordinació necessària

PalmaEn la majoria dels casos, l’experiència dels joves quan entren al Centre de Tecnificació és molt bona i els alumnes veuen complides les seves expectatives, tant pel que fa als estudis com als resultats esportius. Més enllà del que pugui passar al llarg de les seves carreres (molts d’ells no aconseguiran viure de la vocació esportiva), deixen un llegat en el centre que els enriquirà com a persones i els prepara per la vida. Al contrari que en la resta d’instituts públics espanyols, en aquests no són els alumnes o els seus pares els que demanen plaça. Ho fan les federacions esportives.

Els professors Toni Vaquer, orientador i suport en l’àmbit sociolingüístic, i Margalida Moll, cap de departament de Geografia i Història, arribaren al centre fa només un any i ja han vist complides moltes de les seves esperances com a docents gràcies a l’actitud d’aquest perfil d’alumnat. Destaquen, per sobre de tot, la capacitat d’esforç i d’empatia que tenen els joves per aconseguir els seus objectius. “Els joves estan molt més centrats perquè saben que s’hi juguen molt”, explica Toni Vaquer, que fins fa poc més d’un any feia classes en un institut de Son Gotleu. L’orientador del centre assegura que els professors s’han d’adaptar a un tipus d’alumne que té molt clara la importància dels estudis, sense deixar de banda el rendiment esportiu. “L’alummne d’aquest centre és molt diferent. Aquí els alumnes són feliços”, comenta Margalida, que durant l’entrevista es deixa endur per l’emoció d’haver-hi trobat un perfil d’alumne aplicat i molt il·lusionat amb el que fa.

Els alumnes tenen un punt en comú d’il·lusió i no es veu mai una manca de respecte cap al professor. No hi ha faltes de disciplina, no hi ha situacions de conflictivitat, i això fa que el docent estigui content amb els alumnes i el centre. L’esport és cabdal i es tracta de joves que, quan arriben al centre, ho fan gràcies als seus resultats esportius. Però res de tot això no provoca una relaxació dels joves esportistes en l’àmbit de l’estudi. De fet, només el 7% suspèn una assignatura o més, davant la mitjana dels altres centres, que podria superar el 20% d’estudiants amb assignatures pendents.

La tecnologia al centre és multiplicadora per a uns alumnes que necessiten mantenir el contacte amb l’aula encara que estiguin a l’estranger competint. Es tracta de poder fer eines d’aprenentatge innovadores en un centre on el nexe d’unió és l’esport. “Els professors tenim l’obligació d’espavilar-nos per tenir més eines pedagògiques dins una aula”, assegura la cap de departament de Geografia i Història, Margalida Moll.

La figura de l’entrenador

Tota la feina dels professors no seria possible sense l’ajuda dels entrenadors. José Luís Alberola és el director tècnic de bàsquet i ha vist passar molts joves durant els 15 anys que fa que està al Centre. “A cap jugador li podem demanar que deixi els estudis per l’esport” assevera el tècnic; “la nostra funció és aconseguir treure el millor de tots ells”, afegeix. L’entrenador destaca la necessitat que tots els jugadors donin el màxim en els estudis, ja que si no ho fan “tindrien un problema”. “Hem d’aconseguir que els estudiants entenguin que per ser un bon esportista has de ser un bon estudiant”, afirma de manera contundent. Concentració i responsabilitat són les dues bases fonamentals que necessiten els esportistes, però “no tots poden aguantar aquest ritme, han de tenir molta capacitat de sacrifici”, puntualitza. L’objectiu, segons el tècnic, és preparar tan bé com sigui possible els estudiants perquè quan acabin el Batxiller puguin tenir el màxim d’alternatives. “Vivim amb ells des dels 14 fins als 18 anys i els intentam ensenyar que les coses no s’aconsegueixen sense un esforç”, un objectiu que a aquesta edat no és fàcil, però “entre els professors, els entrenadors i la resta de treballadors del Centre tot és possible”. Un cop surten del Centre, els jugadors, moltes vegades, no poden continuar amb la carrera esportiva, per això el director esportiu vol “intentar allargar els anys que puguin jugar amb el Centre”, perquè “molts perden la il·lusió que tenien en entrar-hi”.