Mines i murcians, entre Alcanada i el Murterar

Al costat del port d’Alcúdia, ben aferrada a les seves instal·lacions, hi ha una estructura immensa amb dues xemeneies. Va ser la primera central elèctrica de Mallorca i en deien d’Alcanada a partir dels anys 60 fins a finals dels 90, quan va ser reemplaçada per una altra, també a la zona d’Alcúdia, a prop de l’Albufera, anomenada Murterar.

Construïda per Ramón Vázquez Molezún, Medalla d’Or d’Arquitectura del govern espanyol, i posteriorment inaugurada pel general Franco el 1957, la primera central energètica a Mallorca no es va emplaçar a la primera línia de mar per les vistes, sinó perquè els carregaments de carbó arribaven per mar.

Amb la construcció del Murterar, la vella central va quedar en desús entre el 1982 i el 1984, substituïda per la nova, més potent i adequada per cobrir la creixent demanda elèctrica. Les dues esveltes xemeneies de formigó, com les cames del cel i ara protegides, destaquen encara entre els pins, enmig dels 90.000 metres quadrats d’asfalt adormits i sense activitat.

L’arribada dels miners

Però abans que el carbó arribàs en un vaixell, Mallorca disposava de més de 1.300 mines, i més de 1.000 eren de carbó lignit. Gairebé el 50% estaven ubicades a la serra de Tramuntana.

La manca de mà d’obra va ser un important reclam per a les primeres arribades de peninsulars a l’illa, per treballar a les mines. A la dècada dels 40, sense sospitar la propera explosió turística, desenes de famílies, procedents majoritàriament del municipi murcià de Mazarrón, varen arribar a Felanitx cercant feina a les mines.

Aquesta ocupació oferia unes condicions molt feixugues, però eren alleugerides pels ‘soldats picadors’, aquells que triaven una mena de salconduit per evitar haver de fer el servei militar a l’Àfrica. Aquests militars cobraven un sou d’onze pessetes al dia i s’encarregaven de pujar, a pols i mitjançant torns, tot el material interior que els murcians extreien.

Primer amb mules i després amb camions, la conca minera mallorquina té el primer registre documentat el 8 d’abril de 1844; es tracta de la mina anomenada Bàrbara, ubicada a ses Comes de Lloseta.

Referents foren Son Fe a Alcúdia, Rosselló, Sant Gabriel (Campanet), La Salvadora (Lloseta i Selva) i La Gran (Puigpunyent). Curioses són Pau, Cabrit, Bassa i fins i tot Pepita, segurament per honorar la madona.

És interessant la tasca realitzada sobre la infraestructura de la mina de sa Truiola de Lloseta, que funciona actualment com un centre sociocultural i conserva la seva identitat.