520 motxilles carregades d’oportunitats

PalmaSón les vuit menys quart del matí i la jornada al poliesportiu Príncipes de España està a punt de començar. Els joves no aturen d’arribar i, de sobte, un cotxe ens crida l’atenció. Estacionat a la zona de l’autobús, posa els quatre llums i de dins surten una mare i el seu fill. Sembla que no hi ha temps per perdre i, amb una coordinació perfecta, obren el maleter, en treuen les rodes de la bicicleta i, després, el cos. La mare aguanta l’estructura metàl·lica i el fill comença a muntar cada element. Quan el darrer pern està col·locat, es diuen adeu i el jove, carregat amb el material necessari, entra dins el Centre de Tecnificació. Ja són les vuit del matí i l’eco d’ Eye of the tiger (la famosa cançó de Rocky Balboa) dona el tret de sortida a una jornada en què l’esport i els estudis van tot el temps de la mà.

Escenes com aquesta es viuen cada dia des de l’any 2006, quan el Govern balear va donar el vistiplau per obrir el Centre de Tecnificació Esportiva de les Illes Balears perquè els joves esportistes no haguessin de partir a fora. El Centre és un projecte públic únic a la nostra comunitat autònoma que va agafar com a referència projectes tan coneguts com el de La Masia del FC Barcelona, entre d’altres.

Bàsquet, natació, motociclisme, gimnàstica, futbol, piragüisme, vòlei, taekwondo, atletisme, tennis... i així fins a 23 esports que apleguen un total de 520 estudiants, els quals -segons el director del centre educatiu, Rafel Crespí- només han pogut accedir-hi de dues maneres: formant part d’un programa de tecnificació o per tenir potencial per ser un esportista d’elit.

Però, un cop a dins, les coses no sempre són fàcils. Totes les hores d’entrenament repartides entre el matí i el capvespre s’han de sumar a les hores lectives. Una combinació que no tots els alumnes poden aguantar, assegura el director del centre. L’adaptació a la nova rutina no és senzilla i, si no, que ho demanin a la gimnasta que passa de fer quatre hores d’entrenament al dia a fer-ne set, o al jugador de bàsquet que, a més dels entrenaments, juga un partit cada cap de setmana en una categoria superior a la seva.

Per això, el centre posa una sèrie de facilitats als alumnes per poder dur la gran càrrega de treball de la millor manera possible: els joves que venen d’altres illes i els que viuen a més de 50 quilòmetres del centre poden accedir a la residència Reina Sofia i un autocar s’encarrega de fer tots els trasllats del centre. La coordinació entre els entrenadors i els professors també és clau per treure el màxim rendiment. Els alumnes tenen la possibilitat de fer el batxiller en tres cursos i tenen a la seva disposició un psicòleg i tutors de reforç per si necessiten una ajuda extra amb alguna assignatura.

Tot està destinat a treure el màxim potencial esportiu i acadèmic de cada alumne, per això l’exigència és màxima. I per aquest motiu, una mala actitud o una falta de disciplina està penalitzada.

Què passa després?

Segur que heu sentit parlar de Rafel Nadal, Melani Costa, Joan Sastre, Clàudia Colom, Marco Asensio, Xisca Tous i Sete Benavides. Ells, entre d’altres, varen estar vinculats al Centre de Tecnificació i, sense cap tipus de dubte, varen arribar a l’elit del seu esport. Però la llista és bastant reduïda. Poder viure del teu esport és a la mà de molt pocs.

La majoria dels joves que estan en el Centre de Tecnificació no aconsegueixen arribar al capdamunt. I si parlam de les dones, molt menys, afirma el director.

Amb aquest cop de realitat, quina és la recompensa a tantes hores dedicades, a deixar de costat la vida de qualsevol adolescent, de sacrificar part de la joventut? La resposta és molt fàcil: la possibilitat d’entrar a quasi qualsevol carrera universitària. Per haver dedicat una gran part de la seva vida a l’esport, els esportistes d’elit tenen un nombre de places reservades per a ells amb una nota més baixa que la resta d’alumnes que entren a la vida universitària.

A Espanya, totes les universitats tenen reservades entre un 1% i un 3% de les places als centres que tenen un límit d’admissió, i un 5% addicional a les places que corresponen a titulacions com Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.

“L’educació és l’arma més poderosa que es pot utilitzar per canviar el món”. Amb aquest lema de Nelson Mandela com a referència i sumant el factor esportiu, el Centre de Tecnificació vol treure el màxim que l’alumne i esportista pugui donar, perquè el futur sempre és incert i l’objectiu és i ha de ser preparar les persones per afrontar la vida real, la vida més enllà de l’esport.