Què hem de fer, amb l'edifici de Gesa?

PalmaQuina utilitat s'ha de donar a l'edifici de Gesa? Superat el debat sobre la seva protecció d'ençà que els tribunals consagraren de manera definitiva l'immoble com a bé catalogat, fa just un any, ara urgeix obrir el debat sobre seu ús. L'edifici de dotze plantes sobre el qual es configura bona part de la façana marítima de Palma, de propietat municipal i que d'aquí uns mesos tindrà al seu costat un palau de congressos en funcionament, es troba tancat des del desembre del 2008 i ja s'han hagut de prendre diverses mesures per tractar de frenar la seva degradació. La campanya de les imminents eleccions municipals serà el moment en què es plantegin les distintes alternatives polítiques. La coalició MÉS ja ha fet una primera proposta perquè l'edifici de Gesa esdevingui un equipament sociocultural i d'usos artístics.

En qualsevol cas, l'actual situació d'abandonament de l'immoble respon a un conflicte polític per interessos urbanístics, que començà la legislatura d'entre 2003 i 2007, precisament a partir de la seva declaració com a Bé d'Interès Cultural (BIC) per part del Consell de Mallorca, una iniciativa impulsada per Unió Mallorquina amb el suport de l'esquerra i el rebuig del PP. El conflicte s'ha mantingut fins ara amb la seva vessant judicial, amb la promotora Núñez i Navarro com a principal actora després que el govern d'Aina Calvo acabàs d'avortar-ne el projecte d'edificis de luxe. No obstant això, una altra sentència, la del Tribunal Suprem que declarà nul·la la compravenda dels terrenys entre Endesa i Núñez i Navarro, propicià la sortida de la promotora del conflicte i suggerí algun tipus de solució definitiva.

Els populars són a hores d'ara els més descol·locats en l'actual escenari, perquè es presentaren a les eleccions passades proposant la demolició de l'edifici de Gesa en el seu programa. Una mesura que és impossible de fer efectiva des que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) confirmà en darrera instància la protecció de l'immoble considerant que, més enllà de les motivacions polítiques, l'edifici, obra de l'arquitecte Josep Ferragut i construït en la dècada dels 60, conté els elements patrimonials necessaris per fer-ho. El PP de Palma encara no ha anunciat cap nova proposta, mentre que el PSOE amb anterioritat ha apuntat la necessitat de disposar d’un pla d'usos de l'immoble que inclogui, entre d'altres, la cessió d'espais a entitats veïnals.

La rehabilitació, un mínim de 15 milions

El principal obstacle per a la reconversió de l'edifici de Gesa és econòmic, perquè la seva rehabilitació integral tindria un cost no inferior als 15 milions d'euros, segons els càlculs de l'actual tinent de batle d'Urbanisme, Jesús Valls (PP). Quan es conegué la sentència definitiva sobre la protecció de l'immoble, l'equip de govern de Mateu Isern ja advertí que no pensava invertir-hi "ni un euro", encara que també assegurà que, des de l’àrea d’Urbanisme, es començaria la redacció d’un pla de conservació i un altre de rehabilitació amb vista al futur, dels quals no s'ha tingut coneixement després d'un any. Tampoc no es va considerar necessari un canvi urbanístic sobre l'ús de l’immoble, actualment classificat com a equipament institucional i administratiu, amb la qual cosa s'assegurà que és compatible amb altres usos socials i culturals que es poguessin donar en el futur.

El responsable d'Urbanisme també sostingué en el seu moment que qualsevol inversió que es fes ara a l'edifici de Gesa podria “ser en va”, perquè la resolució dels distints procediments judicials encara pendents respecte de la façana marítima podria forçar canvis sobre la titularitat de les parcel·les i els seus aprofitaments urbanístics, així com haver de donar majors compensacions per les permutes que es dugueren a terme entre els solars de primera línia i els del polígon de Llevant. No obstant això, l'esmentada sortida del conflicte de Núñez i Navarro, que tenia presentats fins a una vintena de contenciosos judicials, ara desactiva d'alguna manera aquell argument.

El fet que l'edifici municipal estigui classificat actualment per a usos institucionals i administratius ha fet que en ocasions s'hagi plantejat la possibilitat d'ubicar allà la seu de distints departaments de l'Ajuntament, però també del Govern i del mateix Consell de Mallorca. És una opció que apuntà Valls, que abandonarà la política en acabar aquest mandat, encara que des de la direcció del PP de Palma ja es va contradir això, considerant que s'ha de poder treure més profit a un espai situat a la façana marítima de la ciutat. En qualsevol cas, serà ara amb les eleccions quan tots els partits hauran de posicionar-se i presentar les seves propostes.