La Renda (no) Bàsica en el discurs de Francina Armengol
En el discurs que Francina Armengol ha fet al Parlament de les Illes Balears sol·licitant la investidura com a presidenta del Govern hi ha, a parer meu, tot un seguit de propostes ben interessants. Però n’hi ha una que, per la seva manca de claredat, m’ha sobtat. La candidata a la investidura ha dit: “... el nou Govern implementarà una Renda Bàsica progressiva per a totes les persones, independentment que tinguin feina o no”. A què es refereix? A una Renda Bàsica que serà progressiva (serà major o menor en funció d’altres ingressos personals i/o familiars?) O tal vegada el que ha proposat és la progressiva implantació d’una Renda Bàsica? Tant se val. En ambdós casos és un disbarat, si més no, conceptual.
En el món acadèmic, de l'activisme social i de la política, es coneix la Renda Bàsica (RB) com un ingrés (una quantitat dinerària igual per a tothom) pagat per l'Estat, com a dret de ciutadania (i no únicament per fer front a l'empobriment, l’exclusió social o la desigualtat) a cada membre de ple dret o resident de la societat, fins i tot si no vol treballar de manera remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre o, dit d'una altra manera, independentment de quines puguin ser les altres fonts de renda que es puguin tenir, i sense importar amb qui es convisqui. Òbviament la Renda Bàsica, com a política econòmica predistributiva, és la millor proposta per acabar amb l'exclusió social i una potent política igualitària, perquè els no rics hi guanyen, i els rics i molts rics hi perden en termes de major contribució fiscal. Sí, el senyor Escarrer, posem per cas, cobraria (de la mateixa manera que, malgrat els seus ingressos, té dret a ser atès pel sistema públic de salut) la RB –entorn dels 7.500 € a l'any–, però contribuiria molts més amb els seus impostos de la quantitat que cobraria per aquest concepte.
Val a dir que la RB és una proposta d'abast internacional articulada entorn de la Basic Income Earth Network, que en el Regne d'Espanya des de fa anys difon i investiga la Xarxa Renda Bàsica que, per cert, no fa gaire temps ha demostrat empíricament la viabilitat econòmica de la proposta en el conjunt del Regne d’Espanya, sobre una modificació substancial de la fiscalitat (vegeu tota la informació a www.redrentabasica.org).
Prenent en consideració que la característica definitòria de la RB és el seu caràcter absolutament incondicional, és un oxímoron proposar una RB progressiva o una progressiva implantació de la RB que, òbviament, tant en un cas com en l’altre, estaria plena de condicionants. Si, a més a més, associam la viabilitat fàctica de la RB a una nova lògica fiscal, sense sobirania plena en aquest àmbit, és un oxímoron doble parlar d’implantació de quelcom semblant a una RB autonòmica que, en el millor dels casos, estaria condicionada a les disponibilitats pressupostàries i a les polítiques de recentralització financera i econòmica de les comunitats autònomes.
En definitiva, vull pensar que, veritablement, la proposta del nou Govern de les Illes Balears no és una altra cosa que una Renda Mínima, una Renta Mínima d’Inserció –o qualsevol altra denominació– garantida en els termes de la Llei de serveis socials de les Illes Balears, però condicionada a uns determinats perfils de les persones perceptores i a les disponibilitats pressupostàries de l'esquifit pressupost de la CAIB. És a dir, una Renda (no) Bàsica. No és poca cosa però, ni de bon tros, és una Renda Bàsica.
