Salva Ruiz: “No hi ha lloc per a tots en el món del futbol”

PalmaQuè passa quan cerques futbolistes que tinguin estudis a internet? Surten titulars com “Futbolistes amb més títols universitaris”, “Sis futbolistes que tenen carrera” o “Futbolistes d’elit que mai varen deixar els seus estudis”. Sembla que el fet de relacionar aquests dos conceptes sigui un fet noticiable. La gran veritat és que la majoria de futbolistes no han continuat amb els estudis un cop que han entrat dins algun equip professional, però -com heu vist- hi ha excepcions a la regla. I una de les excepcions la trobam en el Mallorca. Salva Ruiz, la nova incorporació del club, estudia INEF i la seva història personal i de superació és tot un exemple. Amb accent valencià envoltant la sala de Son Bibiloni, ens ha contat les seves experiències.

Com van aquests primers dies amb el Mallorca?

Estic molt content, l’equip m’ha acollit molt bé, l’afició i el club són de primera i, la veritat, estic molt il·lusionat amb aquest nou repte.

Durant la teva vida has passat per diferents reptes: vares estar al València, cedit al Granada...

He passat tota la meva vida al València, però també he estat cedit al Tenerife i al Granada, que també varen ser dos equips que em varen aportar molt i que em varen fer veure altres tipus de futbol i de condicions de club.

Aquesta maduració com pot continuar evolucionant en el Mallorca?

És una passa molt gran, perquè és la primera vegada que me’n vaig del València sense cap tipus de relació amb ells. I, a més, és la primera vegada que estic sense els meus pares.

Com han estat els primers dies per Mallorca?

Va ser un poc complicat trobar pis, però ara ja fa uns dies que tenc casa i estic molt content i ja establert a l’illa, i amb ganes de fer feina aquí.

Supòs que és una pregunta que et fan molt: Ens podries explicar què va passar l’any 2016?

Vaig acabar la temporada amb el Granada i varen succeir una sèrie de coses que em varen fer veure que quelcom no anava bé. Al final, a l’Hospital de València, em varen dir que tenia una aplàsia medul·lar després de diverses proves. Els primers dies varen ser molt durs, però amb el suport dels meus vaig continuar endavant.

Continues fent un seguiment amb els metges?

Sí, ara mateix vaig cada dos o tres mesos a fer seguiment i ja puc fer vida normal, encara que les plaquetes s’han de controlar bastant, però la meva doctora diu que puc fer vida normal i entrenar.

Quan et diuen que tens la malaltia, què vares pensar com a esportista?

Els primers dies varen ser complicats perquè no sabia què tenia, vaig estar uns deu dies en què o podia no ser res o alguna cosa molt més greu de la que després va ser. Un cop que m’ho varen explicar tot, ja vaig estar més tranquil. Saps que és una malaltia que és greu; per tant, el primer és la salut i després ja ve el futur.

El futbol va passar a un segon pla?

Totalment. Tant la família com els meus amics em varen dir que el primer era la salut i que després ja pensaria en l’esport quan estigués bé.Vaig veure que era el que havia de fer.

Imagín que necessitaves fer altres coses mentre et feien el tractament...

Sí. Vaig llogar un xalet amb piscina per poder estar més tranquil i feia el que podia. El que em va anar molt bé va ser el fet d’anar a la Universitat i relacionar-me amb més gent, encara que hagués de portar mascareta i tot.

Què estudies?

Faig INEF i ja havia començat a estudiar abans d’estar malalt; només feia tres o quatre assignatures per curs i aquell any m’ho vaig prendre molt seriosament i em va anar molt bé.

Per què vares decidir continuar estudiant, encara que poguessis viure del futbol?

No hi ha gaires esportistes que quan comencen amb l’esport professional continuïn estudiant... Ho vaig fer per diferents motius. Primer, perquè jo crec que és important formar-se i tenir alguna cosa més darrere per si passa alguna cosa en el futur, com m’ha passat a mi o a altres; o, quan acabes la teva carrera professional, poder tenir altres sortides. La nostra carrera acaba molt aviat i necessitam tenir alguna sortida. A més, a mi em va molt bé perquè els futbolistes tenim bastant temps lliure.

Una lesió, un cop de mala sort o simplement que s’acabi la carrera professional... Què passa després?

Normalment molts intenten relacionar-se amb el futbol, però no hi ha lloc per a tots en el món del futbol. Has de tenir altres sortides i no només en el moment que et retires, sinó quan et passa qualsevolo cosa a la vida. Has de saber què has de fer i tenir recursos per fer-ho.

Coneixes gaires futbolistes que estudiïn o que tinguin estudis més enllà d’ESO?

N’hi ha, però són els més joves dels equips de Segona. Al Granada i al Tenerife de Segona n’hi havia molt pocs i supòs que com més alt és el nivell, menys n’hi ha que tinguin estudis.

És necessari que l’educació i l’esport estiguin vinculats?

Jo crec que són dues coses fonamentals en la vida i tant l’esport com els estudis donen uns valors a la gent molt importants. Per als joves i adolescents, els estudis són bàsics per a la seva pròpia maduració.

Ja has acabat la carrera?

Encara em queden un parell d’assignatures i he de mirar com fer-ho, perquè abans ho feia tot presencial i ara ho hauré de fer a distància. Però a poc a poc ho acabaré tot. Em veig fent de professor després de la meva carrera com a esportista.

Quin missatge donaries als joves que pensin a deixar els estudis per dedicar-se a l’esport?

Que continuïn fent esport però que ho intentin combinar amb els estudis, i que al final segur que ho aconseguiran d’una manera o una altra.