Miquel Oliver: “El docent del futur serà un agent educatiu de comunitat”

PalmaL’educació del segle XXI es transforma al ritme que ho fa la societat, però també com a manera d’adaptació a les realitats de cada vegada més diverses que hi ha dins els centres. El projecte Implica’t, Connecta i Crea de la Facultat d’Educació de la UIB neix amb la voluntat de formar els docents del futur a partir d’una relació estreta entre les sessions teòriques i el treball de camp dins les escoles. Una feina immersiva i de contacte directe amb la realitat ben valorada tant pels estudiants com pels mestres en actiu, que han guanyat pes en la formació universitària dels futurs professionals. Per tot el que s’ha aconseguit, el projecte ha rebut el premi Bartomeu Picornell d’Educació concedit per l’ARA Balears.

L’any 2016, amb la LOMQE vigent i quan encara la innovació educativa començava a agafar una mínima projecció, neix el projecte Implica’t, Connecta i Crea. Com sorgeix?

— El 2013 vàrem començar a pensar en la necessitat de transformar la formació inicial del professorat per adaptar-la a les necessitats del segle XXI. Férem recerca i vàrem detectar que la formació inicial no la podia transformar la universitat tota sola, sinó que els agents de canvi clau són els docents en actiu que estan dins les escoles. Era important apropar la formació teòrica i vincular-la a la realitat educativa i, sobretot, establir un sistema d’assignatures connectades globalment i amb una implicació pràctica. També es varen processar 88 propostes de canvi fetes pels professors universitaris i els mestres d’escola, de les quals es prioritzà l’aplicació d’aquelles en què hi havia acord.

Quin és el perfil de docent que reclama la realitat educativa de les Balears?

— En els darrers 20 anys ha canviat moltíssim. Ara ha de ser més que mai un model lingüístic, una persona que acompanya els infants. Els mestres que formam han de ser referents per als alumnes i dominar qüestions instrumentals com la comunicació i els aspectes culturals. La societat ha canviat molt i el docent ara ha d’estar preparat per a situacions imprevistes, com és acompanyar emotivament i assertivament els alumnes. Ara, l’escola ha de fer feina amb l’entorn, les famílies i les entitats. El docent del futur ha de saber que serà un agent educatiu de comunitat, que haurà de tirar endavant un projecte educatiu combinat amb l’escola matinera i les activitats extraescolars, per exemple. Ja no serà un transmissor de coneixement, sinó un agent capaç de destriar aquella informació vàlida de la falsa o mal exposada.

Com formau els docents del segle XXI?

— El projecte intenta donar resposta a les necessitats de la societat. Per això, al llarg dels quatre cursos del grau es treballa la identitat professional dels docents i se’ls ensenya a empoderar-se. Connecta i Crea pretén crear professionals de l’educació a partir de la connexió entre la feina de recerca i la realitat pràctica dels centres educatius. Una manera de vincular tot el coneixement és a partir d’estudis de cas lligats a la realitat de les aules. N’hem estat pioners, i és molt bonic, malgrat els entrebancs que hi ha hagut. Abans, els mestres veien la universitat com alguna cosa molt llunyana i els alumnes no tocaven la realitat dels centres fins a tercer de carrera.

En el marc del projecte, s’ha establert una relació estreta amb els centres educatius, on els alumnes dels graus passen més temps i s’hi impliquen. Com ha estat l’experiència?

— Tant la valoració de les escoles com dels alumnes ha estat prou positiva. L’estratègia de tenir centres col·laboradors es crea el 2018. Des de sempre, els alumnes de tercer i quart de carrera estan un semestre dins les escoles per posar en pràctica els coneixements adquirits durant la seva formació a la facultat. Tots ells van a centres escollits en funció que el projecte que tenen sigui coherent, meditat i amb un pla estratègic pactat amb tota la comunitat educativa. Tenen la garantia que van a una escola que té certes qualitats. Ara, amb el projecte, la diferència és que els alumnes ja fan una aproximació a la realitat dels centres des del primer curs.

Que els alumnes trepitgin les escoles és necessari. Cal, però, que els mestres en actiu tinguin més presència dins les classes de la facultat?

— El projecte sorgeix del treball conjunt entre el professorat universitari i els mestres en actiu. Aquests darrers fan feina amb els alumnes a partir del vessant pràctic de tot el que des de la facultat els plantejam teòricament. Tot és possible gràcies que feim feina de manera molt coordinada. Els mestres no només intervenen quan alumnes van a l’escola, sinó que també venen a la universitat a aportar la seva experiència. Des del començament, hem format prop de 500 docents perquè siguin el suport dels alumnes quan van als centres i més de 20 professors de la facultat perquè tutoritzin els estudiants. Tothom s’implica al màxim.

S’ha aconseguit prestigiar la formació dels docents?

— Crec que gràcies a la feina conjunta de les parts, sí. Ha quedat clar que la formació del professorat no és una feina exclusiva de la Facultat d’Educació. Els mestres són els principals interessats en el fet que els futurs professionals tinguin una formació adequada i tinguin capacitats. Però encara els hem d’obrir més la porta de la facultat. Han de ser docents nostres, hem d’apostar per la figura del professor vinculat. Per exemple, que facin tres dies classe a la facultat i dos a l’escola, i així tenir els dos vessants.