CATALÀ

La societat reactiva el Consell de la Llengua després del desert Bauzá

L’òrgan de promoció del català, creat el 2002, no es va reunir cap vegada la passada legislatura

Govern, UIB, Obra Cultural Balear i consells insulars formen part del Consell.
A. Mascaró
17/10/2015
3 min

Palma“Les quatre illes que formen aquest país fet d’accents i de desinències verbals; de vocals neutres o obertes; d’un lèxic ric, potent i divers que ens serveix per descriure’ns, per situar-nos en el món. Moltes gràcies a tots els assistents per les aportacions fetes, per compartir dubtes, contradiccions i, fins i tot, retrets”, deia ahir al Parlament la consellera de Transparència, Participació i Cultura, Esperança Camps, en la solemne represa del Consell Social de la Llengua, que després de 4 anys d’inactivitat es va tornar a reunir.

També la presidenta del Govern, Francina Armengol, va destacar que la trobada, a la qual assistiren bona part dels 50 membres, significa “una passa important per tornar a una normalitat” en matèria lingüística que “mai no s’hauria d’haver perdut” a Balears. En aquest sentit, la presidenta defensà que “com a objectiu clar del Govern, hi ha tornar el català al lloc que li pertany com a llengua pròpia de les Illes” recuperant, entre d’altres, “el Consell Social de la Llengua Catalana o tornant a implantar el català a l’Administració, per fer-la més pròxima a la ciutadania”.

Armengol va recordar l’agressió que va patir el català els darrers anys i va esmentar la manifestació del 25 de març del 2012. “Aquell dia la societat de les Illes va fer un clam, va fer sentir la veu per defensar una de les nostres senyes d’identitat davant l’agressió a la llengua pròpia de les Illes Balears per part de l’aleshores Govern autonòmic. Més de 50.000 persones sortiren als carrers de Palma, en una manifestació que es va convertir en una de les més multitudinàries de la nostra història, contra una agressió sense precedents, contra la història, la cultura i la llengua pròpia, la llengua catalana”, digué.

Tres anys després, emperò, les coses han canviat gràcies als anhels de canvi de la societat civil, avui més plural i amb grans expectatives d’anys de reivindicacions. Aquest Consell Social, que es convocà per primera vegada l’any 2002, va romandre inactiu durant la passada legislatura, tot i que el seu reglament esmenta que s’ha de convocar el ple almenys dues vegades per any. El sindicat STEI i l’Obra Cultural Balear varen fer una convocatòria extraoficial d’aquest Consell Social l’any 2013. El Consell Social de la Llengua Catalana és un òrgan de consulta i assessorament en temes lingüístics i està format per cinquanta entitats representants de diferents sectors de la societat de les Illes Balears. La sessió d’ahir s’encetà amb el discurs de la presidenta del Parlament, Xelo Huertas.

Pel que fa, estrictament, a l’ordre del dia, que era de contingut més aviat formal, es va nomenar com a secretari Joan Albert Villaverde i es va informar sobre l’estat de la situació en matèria de política lingüística. Finalment es va constituir la Comissió Permanent i es va tancar l’acte amb la composició i els encàrrecs a la Ponència de Planificació.

La consellera Esperança Camps va voler recoerdar les paraules de l’aleshores conseller d’Educació i Cultura, Damià Pons, l’any 2002, quan es va encetar la singladura de l’organisme que pretén vetllar per l’impuls de la llengua catalana en cada un dels àmbits de la societat illenca: “constatam la necessitat de ser cada vegada més plurilingües, però també constatam la necessitat de situar en posició de preferència la llengua catalana, la que parlam la gent que naixem a aquestes illes des de fa set-cents anys”, va citar ahir la consellera de Cultura, Esperança Camps.

El Consell Social està presidit per la presidenta del Govern, Francina Armengol, i té com a vicepresidenta primera Esperança Camps, consellera de Participació, Transparència i Cultura, mentre que el vicepresident segon és Llorenç Huguet, rector de la UIB. Marta Fuxà, directora general de Política Lingüística, i Jaume Mateu, president de l’Obra Cultural Balear, també són vicepresidents. A l’acte hi assistiren diferents diputats de tots els grups parlamentaris.

Xelo Huertas: “Ens ajuda a seguir essent qui som”

A l’inici de la sessió, la presidenta del Parlament, Xelo Huertas, va manifestar la seva “absoluta satisfacció” pel fet que fos el Parlament “qui vegi reunir-se el Consell Social de la Llengua Catalana”, un organisme, segons Huertas, que “té un paper cabdal perquè ens ajuda a seguir essent qui som”.

stats