El Parlament deroga la llei de símbols amb espantada del PP
El PP surt del ple per evitar la votació i la majoria progressista ven la derogació de la norma com a símbol del canvi
PalmaEl Parlament ha aprovat aquest dimarts la derogació de la polèmica llei de símbols, aprovada a finals de 2013 per l’anterior majoria absoluta de José Ramón Bauzá per perseguir els llaços quadribarrats que proliferaren als centres educatius en defensa de la llengua catalana. La votació s’ha produït després que el PP protagonitzàs una insòlita espantada que ha provocat que la llei es derogàs sense cap vot en contra. Els vint diputats populars han abandonat l’hemicicle per no haver de votar la derogació i evitar així mostrar la divisió interna que els ha provocat la qüestió. Ciutadans, en canvi, s’ha abstingut. I El Pi ha votat a favor de la derogació amb la majoria progressista.
El debat, que ha estat seguit per representants d’entitats educatives o culturals com l’Obra Cultural Balear, s’ha tancat amb crits contra el PP quan ha abandonat l’hemicicle i aplaudiments quan s’ha reflectit en el marcador de la cambra la majoria de vots a favor de la derogació. Després, a les portes del Parlament, diputats de la majoria i assistents al ple han celebrat la decisió de la cambra autonòmica amb una festa, amb acompanyament musical inclòs.
El PP, en el darrer moment, ha intentat convertir el debat en un debat sobre els símbols i ha plantejat votar a favor de la derogació de la llei a canvi que els portaveus de la resta de forces polítiques es comprometessin a consensuar una nova llei de símbols. La majoria, però, els ha advertit que el debat no era sobre els símbols sinó sobre la llibertat d’expressió que, segons ells, perseguia l’anterior normativa. I això ha servit d’excusa als populars per sortir de l’hemicicle i evitar així haver de posicionar-se, sobretot després que no hagués aconseguit acordar una posició unànime dels seus diputats en aquesta matèria.
El Govern ha defensat la derogació de la llei de símbols com a símbol del canvi que s’ha produït a les Illes Balears arran de les eleccions de maig i com a símbol de la victòria de la majoria social que es va oposar a aquesta polèmica norma. Ha considerat la jornada d’avui com un dia de “celebració”, ha aplaudit les entitats i ciutadans que s’hi oposaren, algunes de les quals han estat presents a l’hemicicle, i ha reivindicat l’enterrament de la polèmica llei com una actuació en defensa de la llibertat d’expressió davant les “agressions patides” per la llengua i cultura pròpia durant “l’època fosca” dels quatre anys de mandat de José Ramón Bauzá.
Durs retrets
Marc Pons, Podem, MÉS, El Pi i el PSIB han criticat que el PP no donàs la cara
Tant el portaveu del Govern, Marc Pons, com els de Podem, MÉS, El Pi i el PSIB, han llançat durs retrets contra el PP, no només per aprovar la llei sinó també per “no donar la cara” en el ple d’aquest dimarts. Tots han atribuït al PP que hagi convertit el llaç quadribarrat en un símbol i han definit la llei derogada com a “llei mordassa” fruit de la “paranoia anticatalana” de Bauzá, una llei “inconstitucional”, una llei “miserable” i, sobretot, una llei contrària a la llibertat d’expressió. Tots també han argumentat que la llei s’havia d’eliminar perquè era inconstitucional, en tant que vulnerava la llibertat d’expressió i incorporava un mecanisme de censura prèvia, com ja va advertir el Consultiu; perquè era un compromís fixat en els acords de governabilitat; perquè atemptava contra la llibertat ideològica i d’expressió; perquè no garantia el principi de seguretat jurídica per la indeterminació en la regulació de les conductes prohibides; i perquè hi havia expedients sancionadors oberts contra el col·lectiu docent que amb la llei de derogació s’enterren.
Entre les posicions a favor de la llei ha destacat la del portaveu de MÉS per Menorca, Nel Martí, que ha començat la seva intervenció amb un “tornam a ser aquí” i que immediatament ha tornat a desplegar el llaç quadribarrat a la tribuna que el PP no li va deixar mostrar durant el debat d’aprovació de la llei de símbols, a finals de 2013. “Alcin el cap, donin la cara per aquesta llei o demanin perdó”, ha exigit Martí als diputats del PP. “Aquesta és la llei més simbòlica del Govern Bauzá i avui tots aquests 'bauzás' han de donar la cara”, ha dit als populars, abans d’atribuir-los el mèrit d’haver convertit el llaç quadribarrat en un símbol de la defensa de la llengua catalana. El diputat de Podem, Baltasar Picornell, també ha pujat a la tribuna amb una camiseta verda a la mà que duia un llaç quadribarrat i l’ha tingut damunt el faristol fins que, quan ha acabat, l’ha entregat a la portaveu del PP, Marga Prohens. La diputada de MÉS, Margalida Capellà, ha tingut un record per a Miquel Albero, professor impulsor de la campanya Enllaçats per la llengua, recentment desaparegut.
El portaveu del PP, Miquel Jerez, ha fet una tímida defensa de la llei com un mecanisme per protegir els símbols propis de Balears després que s’hagués “intentat suplantar la nostra simbologia pròpia” per una altra “que no ens pertany”, amb relació a la senyera quadribarrada. I s’ha limitat a justificar que si no s’acceptava fer una nova llei de símbols consensuada partirien. En canvi, la diputada de Ciutadans, Olga Ballester, ha evitat defensar la llei, ha considerat la derogació com un “paperot” i s’ha centrat a criticar una suposada ideologització dels centres educatius que, a través de suposats relats d’alumnes, ha dibuixat plens de banderes quadribarrades, estelades, al·legats contra el castellà i cartells amb punys “amenaçants” que sostenen un llapis, referint-se al símbol de l’Assemblea de Docents.
