Obama aposta per Cameron en el debat del ‘Brexit’

LondresBarack Obama va fer ahir a Londres una doble i molt significativa contribució a la campanya en favor de la permanència del Regne Unit dins de la Unió Europea. Al matí els britànics es despertaven amb un article a la portada del Daily Telegraph en què el president dels Estats Units demanava el vot a favor de continuar a la UE “com a amic i aliat”, i en el qual admetia que ho feia per interès econòmic, per la seguretat de tots dos països i perquè “la Unió magnifica la influència britànica” al món.

A la tarda, en una conferència conjunta amb el primer ministre britànic, David Cameron, va anar més enllà, i va advertir, gairebé en to d’amenaça -“sincera opinió”, en va dir-, que si el Regne Unit decideix abandonar la UE el 23 de juny, “podria posar-se al final de la cua a l’hora de negociar un tractat bilateral de comerç amb els Estats Units”. I va afegir: “No hi renunciaríem, però [el pacte] no tindria lloc a curt termini perquè els Estats Units se centrarien en acords comercials amb la UE i els blocs comercials grans”.

El comentari, el més important fet fins ara durant la campanya del referèndum, va ser rebut per alguns dels analistes polítics britànics més prestigiosos com una descàrrega en tota regla amb l’objectiu d’evitar el Brexit. Tim Shipman, del Sunday Times, assegurava en una piulada que “esperaven una granada de mà o dues [de Barack Obama], i en canvi ha detonat tot un arsenal nuclear en el camp de batalla”.

Amb l’economia com un dels punts més significatius del debat -el que pot fer decantar la balança-, les paraules d’Obama van resultar especialment poderoses.

La reacció del camp del Brexit no es va fer esperar. Nigel Farage, màxim dirigent del Partit Independent del Regne Unit (UKIP), piulava tot seguit: “El president Obama no estarà en el càrrec quan, després del referèndum, estiguem fora de la UE. L’acord comercial és en interès dels dos països, per descomptat”.

L’atac de l’alcalde de Londres

Aquesta no ha sigut l’única polèmica que Obama ha provocat durant una visita que va arrencar dijous i que ahir va dur el mandatari nord-americà i la seva dona, Michelle Obama, al castell de Windsor per a un dinar privat amb la reina Elisabet II i el príncep d’Edimburg.

Perquè l’article publicat al Telegraph va provocar una irada resposta de l’alcalde de Londres. Boris Johnson, la figura més carismàtica dels partidaris del Brexit, escrivia a The Sun : “Que els Estats Units ens diguin al Regne Unit que cal lliurar el control de gran part de la nostra democràcia és un impressionant exemple del principi de «Feu el que jo digui però no el que jo faci». És incoherent, inconsistent i, sí, és francament hipòcrita”.

Però el que va desfermar veritables crítiques, un incendi a la xarxa pel to racista, van ser les frases de Johnson en què feia referència explícita a l’origen “en part kenià” del president nord-americà per justificar la retirada d’un bust de Churchill del Despatx Oval de la Casa Blanca. Johnson deia: “Ningú no estava segur de si el president mateix havia estat involucrat en la decisió. Alguns deien que era un desaire al Regne Unit. Alguns deien que era un símbol de l’aversió ancestral del president, en part kenià, a l’Imperi Britànic, del qual Churchill havia sigut un defensor fervent”.

De manera molt elegant, Obama li va respondre durant la conferència de premsa, en abordar una pregunta sobre si l’“especial relació” entre el Regne Unit i els EUA, un concepte encunyat per Churchill, es veuria afectada en cas que els britànics decidissin abandonar la UE: “Deixi’m començar per Churchill -va dir-. A la residència privada de la Casa Blanca hi ha un bust de Churchill, que veig cada dia. Jo estimo Churchill, però, com a primer president afroamericà dels Estats Units, i ja que al Despatx Oval no hi ha gaires taules per deixar bustos, vaig pensar que era millor col·locar-n’hi un de Martin Luther King per recordar-me a mi la gent que em va ajudar a arribar-hi. I pel que fa a l’especial relació, continuarà, esperem que eternament, encara que el Regne Unit deixi la Unió Europea”.