El nou dèficit de Montoro 'salva' la facultat de medicina
L’informe de la Direcció General de Pressuposts adverteix de la poca viabilitat econòmica dels estudis
PalmaAl Govern balear no li ha quedat altra opció que aferrar-se a una mesura adoptada pel govern estatal en funcions del Partit Popular per defensar la implantació de la facultat de medicina. L’anunci del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, de la duplicació del límit de dèficit -passà del 0,3% al 0,7%- a les comunitats autònomes ha permès al Govern socialista de Francia Armengol trobar un argument per defensar els nous estudis de la Universitat de les Illes Balears. Els grups parlamentaris de l’oposició fa mesos que demanen l’informe de la Direcció General de Pressuposts sobre el cost de la facultat. Mantenen que no és viable i que s’hauran de fer retallades. El Govern es manté ferm en la idea que no seran necessàries, però l’informe no sosté el mateix to positiu que l’Executiu.
“La Direcció General no pot assegurar que la Comunitat Autònoma disposarà de recursos suficients durant totes les anualitats del conveni”, conclou l’informe presentat pel director general de Pressuposts i Finançament, Joan Carrió i Vidal. Ara bé, a continuació hi ha el matís en què s’enganxa el Govern i que implica una decisió de Madrid. Ho va explicar ahir la consellera de Presidència, Pilar Costa, després de la reunió del Consell de Govern; va detallar que l’informe dicta que els recursos no es poden garantir “mentre no es confirmi una millora del finançament i/o una flexibilització dels objectius d’estabilitat pressupostària”. Per la primera de les condicions, Costa ja va avançar que, “evidentment”, el finançament no s’ha millorat. Però en la segona, va recordar l’anunci de Madrid que permet a les comunitats incrementar la seva despesa.
Retorn de la inversió
El cost de la facultat de medicina en el primer any -el proper curs- serà de 588.000 euros. Costa va destacar que el cost és totalment “assumible”. També va recordar que el preu dels estudis a partir que estiguin en ple rendiment (l’any 2024) serà de quatre milions d’euros anuals. La consellera de Presidència va subratllar que aquesta inversió també seria baixa si es relaciona amb el total de la partida pressupostària: quatre mil milions d’euros.
Tot i que l’informe planteja que la implantació dels estudis pot agreujar la situació econòmica, alhora destaca el “retorn de la inversió”. Aquest retorn, que no es pot calcular de manera precisa, va lligat a l’increment d’ingressos que pugui derivar de l’augment del volum de recerca. En aquest sentit, tant Armengol com el conseller d’Educació, Martí March, i la consellera de Salut, Patrícia Gómez, han reivindicant en diverses ocasions l’increment de l’activitat de recerca i investigació que suposaria la implantació dels estudis a Balears.
L’informe de la Direcció General de Pressuposts adverteix, així mateix, que és “ineludible” prioritzar les actuacions que s’han de dur a terme en els pròxims anys “alliberant recursos per poder-los destinar allà on siguin més necessaris”. La despesa de la Conselleria d’Educació serà de 19,6 milions entre el 2016 i el 2024. El Servei de Salut aportarà 1,9 milions en despeses de subministrament i 2,3 milions en despeses d’equipament. De fet, Salut també es farà càrrec de les despeses corrents d’electricitat, climatització, aigua, telefonia i dades, neteja, seguretat i manteniment.
Desviació pressupostària
L’informe del director general de Pressuposts, que compareixerà al Parlament per explicar-lo als grups polítics, afirma que és necessari considerar l’impacte que han tingut algunes mesures com l’augment de la dotació de personal en els àmbits sanitari i educatiu, i la recuperació de la paga extraordinària de desembre de 2012, entre d’altres. L’informe manifesta que s’agreuja el “risc recurrent de desviació pressupostària” per part d’Educació i Salut. Segons les previsions que es fan fins a finals d’any -sense tenir en compte l’anunci de Montoro, que va arribar 20 dies després de la signatura de l’informe-, s’especifica que s’apunta a una “important desviació” i que les necessitats addicionals de crèdit només podran ser cobertes reduint el crèdit d’altres seccions. A més, s’adverteix de l’increment dels costs sanitaris i que no s’ha considerat cap increment més que el de l’augment d’alumnat.
