Com ens va prendre el pèl Diego Torres
La declaració del suposat cervell de la trama no aclareix molts dels dubtes sobre la gestió de Nóos
PalmaDiego Torres ha tingut cinc anys per preparar una declaració que s’ha estès al llarg de 25 hores repartides en quatre jornades diferents. L’actuació, magistral des del punt de vista de la posada en escena, deixa dubtes sobre els efectes en les considerables peticions de pena a les quals s’enfronta. Torres va demostrar que és qui més coneix el sumari, però no que és innocent.
Molt bagatge i poc rendiment
L’exsoci d’Urdangarin va dedicar hores i hores a destacar la seva preparació i experiència; va treure pit dels clients per als quals havia treballat; amb to didàctic, va regalar minucioses explicacions sobre els mecanismes del món de la consultoria, una disciplina on només tenen cabuda uns pocs elegits, si li fem cas. Tot aquest bagatge va ser insuficient, però, per justificar com és possible que, després d’un any de feina, fos incapaç de trobar més patrocinis que uns bitllets d’avió d’Air Europa i unes habitacions d’hotel per al primer Illes Balears Fòrum. D’aquesta manera, el gran expert en mecenatge i patrocini, el professor d’ESADE, es va veure obligat a cobrar la quantitat màxima que estipulava el conveni signat amb el govern Matas. Un conveni on, per cert, mai hi apareix la paraula patrocini. “No ens preocupava. Totes les parts sabíem a què ens referíem”, etzibava, arrogant, a l’advocada de la Comunitat. “No els preocupava?” insistí, airada, Maria Ángeles Berrocal. Torres, llavors, es va fer una mica més petit i, amb l’orgull ferit, va insistir que no, però va admetre que “vam optar per detallar més el segon conveni”.
L’impacte reial
Durant mesos, anys, s’ha especulat que la informació que tenia Torres podria enfonsar Urdangarin i, per inèrcia, la Casa Reial. A l’hora de la veritat se n’ha vist poca cosa. Algunes referències aïllades a Corinna, l’amiga íntima de Joan Carles, i a l’herència de don Joan a Suïssa. Dues perdigonades que van aixecar breument els ànims dels periodistes vinguts de la Península. El gran escàndol, però, no s’ha produït mai. Amb prou feines s’ha vislumbrat un pacte entre els dos vells socis. L’objectiu claríssim és salvar les dones. El mal menor, condemnar els cunyats. El testimoni de Jaume Matas ja va suposar una decepció similar. Res de trucades de Joan Carles demanat-li que cuidàs el seu gendre. La monarquia segueix sent intocable. Fins i tot, per als desesperats davant la justícia.
Contra les cordes
Torres va sortir viu del duel amb el fiscal Pedro Horrach, però es va anar enfonsant progressivament davant de tres dones. A l’advocada de l’Estat, Dolores Ripoll, li va voler recomanar llibres sobre direcció de projectes, però, finalment, es va veure obligat a reconèixer, capcot i molest, que li semblava “excessiu” que les seves empreses s’haguessin creuat 425 factures per un valor de 8 milions d’euros. La lliçó, la portava apresa i va invertir unes hores a explicar els mecanismes d’un sistema inintel·ligible. “Aquesta complexitat, tot i que complexa és necessària” va arribar a dir, tot satisfet.
De l’interrogatori amb Berrocal ja en va sortit malferit. I finalment l’advocada de Manos Limpias el va noquejar en detectar-li contradiccions sobre el que sabia la infanta de la trama. Va arribar a recuperar-se i va seguir xerrant unes quantes hores més, però sense recuperar l’interès mediàtic. El professor d’ESADE s’havia convertit en un venedor d’enciclopèdies.
