Un pacte històric de consens per una nova educació a les Illes

Palma“La utopia ens serveix per canviar”. Amb aquesta cita del difunt periodista i escriptor Eduardo Galeano, el Conseller d’Educació, Martí March, va definir amb concreció quin ha estat el camí que ha seguit la comunitat educativa de Balears aquests últims anys. Si bé la manifestació del 29 de setembre del 2013 que va tenyir de verd els carrers de Palma va ser una passa històrica pel canvi en l’educació de les Illes, ahir no va ser per a menys. La representant d’Illes per un Pacte, Pepita Costa, va corroborar aquesta empenta en el seu discurs: “Que l’escaló que pugem avui no sigui decoratiu, sinó que sigui un veritable impuls”.

El Govern i la Plataforma, integrada per la societat civil educativa de Balears, van signar ahir al Conservatori de Palma un document que la Conselleria prendrà com a base inicial de l’acord social i polític de l’educació. Amb aquesta signatura, ara, el document es traslladarà al Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) per debatre’l i aprovar-lo. La pròxima passa serà dur-lo al Parlament per debatir-lo amb tots els grups polítics. De fet, tant el Govern com els representants d’Illes per un Pacte van assegurar ahir que aquest pacte per l’educació ha de ser un document que continuï amb el consens que l’ha creat.

“Hem fet possible l’impossible”, destacava ahir Armengol. Per part seva, i crític amb la gestió educativa de la legislatura de Bauzá, el vicepresident del Govern, Gabriel Barceló, va admetre que aquest acord és un nou punt de partida. Ara, tornarà a ser moment de seguir fent el que és gairebé impossible. Els grups parlamentaris, que veuen amb bons ulls aquest acord, i els representants de la societat civil creuen que és imprescindible el consens entre tots els partits polítics. No volen una llei que canviï cada quatre anys, sinó una que faci que la societat “torni a creure en l’educació”, destacava el Conseller March.

En aquest sentit, Costa va demanar l’adhesió d’aquells partits i sindicats que encara no ho han fet. Tot i la presència de grups reivindicatius a Balears com ara l’Assemblea de Docents, d’altres no es van deixar veure pel Conservatori de Palma. És el cas de la Plataforma Crida i del sindicat de CCOO. Si bé el PP va ser-hi present, tot i que destacant que aquest fet no suposa estar d’acord amb el pacte, tant la Platafroma Crida com FE-CCOO van rebutjar la invitació. Els motius principals radiquen en el desacord amb certs punts que s’obvien dins el text. Per exemple, que no es manifesta en contra de la LOMQE, segons expressen. Per part de la FE-COO, critiquen que se’ls ha vetat el dret de vot i que, tot i “valorar allò que el text significa” asseguren que “confon l’autonomia pedagògica amb l’autonomia de gestió dels centres”. Tot i així, ara la FE-COO sí que tindrà veu i vot en el CEIB, del qual forma part. Ara bé, com és l’acord que pretén canviar l’educació i retornar l’estabilitat a la comunitat educativa en la perspectiva legislativa?

Bases del sistema educatiu

Estabilitat, participació, servei públic de qualitat i adequació

Els fonaments del text presentat per Illes per un Pacte al Govern, que s’ha anat conreant des de la creació de la plataforma l’octubre de 2014, són clars. Es tracta d’un pacte que mira més enllà d’aquesta legislatura. El Conseller d’Educació així s’hi va referir en el seu parlament amb un proverbi xinès: “Si penses en mesos, sembra cereals. Si penses en anys, planta arbres. Si penses en segles, educa nins”.

Una de les principals bases del text, per tant, és l’estabilitat, de manera que no es vegi sotmès als canvis polítics. A més a més, és participatiu, perquè pretén la inclusió de tots els sectors de la comunitat educativa i social. Per poder dur-lo a terme amb pràctica, s’haurpa de tenir en compte l’educació com un element d’equitat i qualitat educativa i que estigui compromès amb la integració de tothom. En aquest sentit, Illes per un Pacte proposa un document que estigui atent a les demandes socials i a les necessitats emergents.

Treball en xarxa

Educació en comunitat: famílies, alumnes, tercer sector i formació

El document entregat a Educació proposa el treball en xarxa com un element clau. Això significa no excloure ningú de l’àmbit educatiu i que els sectors es reforcin de manera recíproca entre ells. Per això, es vol reforçar la formació de famílies i docents per millorar les relacions. Es proposa seguir estratègies per educar en la vida democràtica. D’altra banda, el text reflecteix que el tercer sector tingui importància en el marc educatiu. Així, l’oferta formativa d’FP hauria d’estar adaptada a les necessitats del context.

Prestigi dels docents

Retornar als mestres i professors la notorietat i el reconeixement

“Atreure el millor alumnat a la carrera docent i prioritzar la seva vocació”. Aquest és un dels punts que destaca el document en relació amb l’accés a la formació de la carrera de docent. L’objectiu? Retornar-li el prestigi merescut. Els currículums haurien d’estar centrats en els coneixements, la didàctica, la gestió de l’aula, la relació amb les famílies, les TIC, les habilitats socials i la importància de les llengües estrangeres. En relació amb la provisió de llocs de treball, es proposa establir un nou sistema que doni rellevància a la pràctica docent i a la seva avaluació. Pel que fa a la formació permanent, Illes per un Pacte, estableix que sigui obligatòria, en hora de treball i finançada per l’Administració. A més a més, la innovació és un dels afegits principals que hauria de contenir l’educació del futur. Així, es pretén una participació activa en aquest sentit i en les millores dels centres i de l’aula.

Instruments del canvi

Una mirada al futur que estigui enfocada des del present

El Pacte per l’Educació advoca per una carrera docent on s’aprengui, sempre, més i millor. En aquest sentit, l’anterior punt hi està directament lligat, ja que per aprendre millor la moral i el prestigi dels docents ha de ser un factor clau. També creu en l’autonomia dels centres per decidir el currículum i gestió de personal i amb un Projecte educatiu propi. A més, proposa una cultura d’avaluació a tots els nivells “per saber on anam, per valorar els avanços, per aprendre entre iguals i per entendre els perquès del que no funciona”. El text cita, també, com a instruments imprescindibles, el professorat, l’Administració, els estudiants i les seves famílies, el tercer sector i el sector productiu. Una conjugació de tots ells, en xarxa, com recorden, són les claus dels paràgrafs de l’acord.

Polítiques públiques

Un sistema més democràtic i que sigui realment transparent

Aquest text que cerca el consens polític és exigent, alhora, amb la mateixa política. Què demana? Programes de suport per a alumnes necessitats i beques i ajuts per a alumnes desfavorits. A més, advoca perquè cada centre elabori el seu pla llingüístic i tingui una llenga pròpia amb tractament preferent i vehicular. També reclama una escolarització equilibrada d’alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu i aturar el problema de la massificació a les aules. Pel que fa a la insepcció, se cita que sigui seleccionada amb criteris tècnics i formació pedagògica. Amb el finançament, el document proposa que es garanteixi el mínim percentatge del PIB dedicat a Educació, que equival a la mitjana de la Unió Europea, amb una tendència progressiva.

Consulta el document d'Illes per un Pacte íntegre