Manacor dibuixa un possible camp de golf al Pla general

ManacorEl document inicial per al nou planejament urbanístic de Manacor (PGOU) obre la porta a l’habilitació d’un gran equipament esportiu en sòl rústic devora el nucli costaner de Cales de Mallorca. El document, encara poc específic, apunta la possibilitat que s’hi faci un camp de golf, un camp de polo o un altre equipament amb la intenció de “desestacionalitzar” turísticament la zona, a través de la iniciativa privada. Aquest equipament esportiu estaria en el que s’anomena una “àrea estratègica”.

Ara bé, s’ha de tenir en compte que aquest primer document del Pla general manacorí està en una fase molt inicial. “És una proposta de model territorial general, oberta a modificacions”, explica Cati Riera, regidora d’Urbanisme. La documentació està a exposició pública durant un mes des del 12 de maig. De moment, el partit AIPC (Independents de Portocristo) és l’únic que ha presentat una sèrie d’al·legacions, com l’habilitació d’una zona de marina seca al costat de l’Institut de Porto Cristo.

Una de les principals característiques d’aquest pla és que pretén ser més sostenible, en paraules de Riera, i atorga a cada nucli costaner una especificitat. “Que no hi hagi de tot pertot”, sinó que cada nucli tengui la seva ‘marca’ per al turista. També es planteja globalment el municipi en tres nuclis: un format per Manacor, Son Talent i Son Macià; un altre format per Portocristo, Cala Magrana, Cala Anguila, Cala Mandia i l’Estany d’en Mas; i un altre format per Cales de Mallorca, es Domingos i Cala Murada. En aquesta direcció, per exemple, es proposa connectar la zona de Cales amb nous vials que facin més curta la connexió entre els tres nuclis turístics, ja que actualment s’hi ha d’anar per una carretera exterior, més allunyada de la costa.

Pel que fa al poble de Manacor, proposa una dinamització de la part sud del municipi, on s’ha d’ubicar el centre d’internacionalització Rafa Nadal i actualment ja hi ha el complex municipal de la torre dels Enagistes. Per a aquesta zona també es proposa l’habilitació d’aparcament.

Assignatura pendent

La planificació urbanística és una de les grans assignatures pendents de la capital de Llevant. A falta d’un PGOU, l’ordenació s’ha fet durant els darrers anys a cop de modificacions puntuals a unes Normes Subsidiàries aprovades l’any 1980 i actualment totalment desfassades. En total, s’hi han fet 36 modificacions puntuals. La número 35 va ser la reducció de la capacitat màxima de població, que ha passsat de 180.000 habitants a 84.696 , una xifra més raonable, i encara alta, si es té en compte que a Manacor hi viuen poc més de 40.000 persones, segons les xifres del padró municipal a 1 de gener de 2014.

La memòria del pla posa en evidència també el caos urbanístic manacorí i especifica nou nuclis rurals de població sense ordenar, tot proposant que es declarin “assentaments en medi rural”. Aquesta proposta s’empararia en la Llei Company, que obre la porta a la legalització de parcel·lacions il·legals sota aquesta figura. L’article 3 preveu determinades “excepcions” en aquests assentaments, respecte de determinades obligacions en sòl urbà, com l’exempció de la xarxa de sanejament “quan es justifiqui per l’elevat cost o perquè no suposi cap avantatge per al medi ambient, i sempre que es prevegi la instal·lació de sistemes de depuració d’aigües residuals de caràcter individual com depuradores d’aigua o fosses sèptiques estanques i homologades”. Ara bé, el tècnic redactor apunta que aquesta és una qüestió “insalvable”, perquè no se’n pot acreditar la legalitat, tal com demana la legislació estatal del sòl.

Zones Verdes

L’Ajuntament de Manacor va fer la primera passa significativa per activar l’ordenació urbanística el setembre de l’any passat, pressionat per l’amenaça de diversos processos d’indemnitzacions de zones verdes. El ple aprovà la suspensió de tots els processos fins a l’aprovació d’un nou PGOU, emparant-se en la nova Llei del Sòl, que preveu aquesta mesura en l’article 131.3. Alhora, també es va suspendre la tramitació del Pla general de 2007, aprovat inicialment i del qual encara no se n’havien ni respost les al·legacions.

Aquesta suspensió no inclou les zones verdes que actualment estan en litigi, com les del grup d’empresaris que demanen indemnitzacions milionàries i amenacen la viabilitat econòmica del Consistori. Durant el debat de candidats a la batlia, Riera va apuntar que el desig de l’agrupació hagués estat que la llei balear inclogués també aquestes tramitacions, com ho fa la llei catalana.