Miquel Capó Dolz: "Qui agafa l’hàbit de les màtemàtiques n’arriba a gaudir molt"

CiutadellaQui és Miquel Capó Dolz? Com us agradaria que us definissin?

Bàsicament som un llicenciat en matemàtiques per la UPC que sempre ha tingut clara la seva vocació docent. Ja a l’escola i a l’institut m’agradaven molt les matemàtiques, m’anaven bé. En plantejar-me què volia fer de gran, vaig pensar a ser mestre i, afegint-ho a aquest gust per les matemàtiques, vaig decidir estudiar la llicenciatura en matemàtiques amb la intenció de fer-me professor. Entre els meus companys de carrera, no era la sortida prioritària, però jo ho tenia clar (altres companys treballen en bancs, empreses, etcètera; normalment en la branca de la informàtica). Per tant, m’agradaria que em definissin com un professor de matemàtiques que fa la seva feina tan bé com sap.

És evident que sou molt més que un simple professor de matemàtiques?

No sé si som més que un simple professor de matemàtiques, però sí que pretenc fer la meva feina tan bé com puc i com sé. Si no ho faig millor és perquè no en sé més. La meva intenció no és més que aquesta.

Per cert, per quin motiu creieu que els docents que imparteixen aquesta matèria tenen l’etiqueta de “durs i diferents”?

Sincerament, em sap molt greu que cada vegada que en una sèrie, una pel·lícula o un anunci surt un alumne que suspèn una assignatura, aquesta hagi de ser precisament la de matemàtiques. És cert que tenim mala fama, potser merescuda, tal vegada perquè és una matèria que s’ha de treballar cada dia i aquest és un costum difícil d’adquirir. En tot cas, us puc assegurar que qui agafa l’hàbit n’arriba a gaudir molt.

En quin moment decidiu escriure llibres d’enginy matemàtic? Què és exactament això de l’enginy matemàtic?

Ja fa uns quants anys, em tocà impartir l’assignatura de taller de matemàtiques, que era el lloc ideal per fer matemàtiques sense la pressió constant del currículum. Vaig recollir i crear una bona col·lecció de problemes d’enginy que motivaven bastant els meus alumnes. Quan en vaig tenir uns quants, vaig pensar que, si a les meves classes aquests problemes motivaven els alumnes, potser altres professors els voldrien emprar. Vaig oferir el material a unes quantes editorials i una de Madrid s’hi va interessar. Des de llavors he tingut sort i m’han publicat tot el que he fet, fins i tot m’han encarregat alguns llibres. No m’he plantejat mai com podríem definir l’enginy matemàtic, el que intent fer amb els meus llibres és crear situacions que ajudin els alumnes a raonar i a pensar per ells mateixos.

Quin objectiu perseguiu amb la publicació d’aquests llibres?

L’objectiu és clar: contribuir, en la mesura que sigui possible, a suavitzar la imatge que es té de les matemàtiques. Una de les coses més polides que m’han escrit mai com a professor fou aquesta (d’una alumna): “M’has fet veure les matemàtiques amb uns altres ulls”. De fet, un dels meus llibres du per subtítol: ‘Descobriu-ne la cara més amable’.

Teniu pensat escriure’n més?

La veritat és que estic molt sorprès per l’interès que han generat els llibres. Un d’aquests, 365 enigmas y juegos de lógica, ja ha arribat a la sisena edició i se n’han venut uns 20.000 exemplars. A més, ha estat publicat a Indonèsia (és molt sorprenent que t’arribi un llibre que has escrit tu i no entenguis ni una paraula) i en tradueixen un, que serà publicat al Brasil, i un altre, que ha comprat Planeta i que serà publicat a Sud-amèrica. Escriuré mentre les editorials s’interessin per la meva obra. Com he dit, som un professor de matemàtiques, i quan aquesta aventura d’escriure (que ja fa més de 10 anys que va començar) s’acabi continuaré amb la meva professió, que, de fet, m’encanta.

De tots aquests llibres, amb quin us quedaríeu i per quin motiu?

No sabria quedar-me amb cap llibre en concret. Tal vegada en destacaria tres per diferents motius: El país de las mates. 100 problemas de ingenio, perquè va ser el primer i perquè, en aquest cas, el mèrit és de l’editor, que fou el primer valent que va confiar en mi. 100 qüestions de matemàtiques. Descobriu-ne la cara més amable, perquè es tracta d’un llibre completament divulgatiu i no d’enginy com la resta, i perquè va ser escrit i publicat en català i després es va traduir al castellà. I 365 enigmas y juegos de lógica, perquè ha estat el que ha agradat més.

Els vostres alumnes us respecten més pel fet d’estendre la vostra feina fora de les aules?

No estic segur que els meus alumnes sàpiguen que escric llibres. De fet, crec que molts no ho saben. Els meus alumnes m’han de respectar per la feina que faig amb ells cada dia i no per altres coses. Consider que el respecte es guanya diàriament i a través de l’esforç demostrat a l’aula en cada moment, mai per altres coses. Si em respecten ha de ser perquè veuen que em preocup per ells i no pel fet d’escriure alguns llibres.

No heu tingut mai la necessitat de provar una experiència lluny de Menorca?

Quan vaig partir per estudiar a Barcelona tenia clar que volia ser professor de matemàtiques i també tenia clar que volia ser-ho a Menorca. Aquí hi estic molt bé, i la veritat és que no m’he plantejat partir-ne. En tot cas, la Península no és tan lluny. De fet, aquest estiu he estat al Congrés català d’educació matemàtica de Catalunya, per exemple.

Us heu plantejat en alguna ocasió la vostra professió?

Jo crec que la nostra professió ha de ser vocacional. Si en algun moment les circumstàncies no han estat les òptimes, el que m’he plantejat ha estat canviar-les. Però la professió m’agrada massa per plantejar-me, per ara, cap canvi. Dubt que sabés estar tot el dia tancat davant un ordinador. Per sort, hi ha la persona adequada per a cada feina.

És possible gaudir i passar-s’ho bé amb les matemàtiques?

És clar que sí! En tot cas hem de tenir en compte que, per sort, no totes les persones som iguals ni estem interessades en els mateixos temes. Com deia abans, però, aquells alumnes que treballen diàriament poden arribar a gaudir-ne molt. Crec que aconseguir que ho facin és part de la nostra feina com a docents.