L’engany de la lluna
L’impacte de vida a la Lluna va ser molt superior a la poca repercussió de la falsedat de la notícia
T al dia com avui però del 1835 el New York Sun, aleshores conegut com The Sun, va publicar el primer de sis articles que feien una revelació extraordinària als seus lectors: hi havia vida a la Lluna. Segons la notícia, escrita per un tal Dr. Andrew Grant, el descobriment havia anat a càrrec del prestigiós astrònom britànic Sir John Herschel i el seu fill, que havien viatjat fins a Sud-àfrica, al cap de Bona Esperança, per construir un telescopi immens que permetia una visió molt definida del que passava a la superfície de la Lluna. El diari feia una crònica detallada del que havien aconseguit veure. Es tractava d’un paisatge amb múltiples cràters, una vegetació exuberant, rius que corrien, platges que semblaven el paradís i enormes cristalls d’ametista que convertien la geografia en un lloc extraordinari. La fauna era d’allò més variada: unicorns, castors de dues potes i una mena d’homínids peluts amb ales de ratpenat que convivien en perfecta harmonia. Malauradament, el telescopi havia quedat destruït perquè el Sol havia provocat, per culpa del potent efecte de les lents, un incendi a l’observatori.
La notícia no només va revolucionar els lectors de Nova York, que es van passar una setmana seguint les extraordinàries cròniques diàries, sinó que va alterar la comunitat científica, especialment la de la Universitat de Yale.
Curiosament, les cròniques tenien algunes especificitats que s’assemblaven massa a una narració que havia publicat Edgar Allan Poe setmanes abans, però va ser un detall que va passar per alt.
The Sun era un dels tres diaris més prestigiosos de la ciutat i només costava un centau perquè fos accessible a les classes més populars. Tenia, a més, una particularitat en la seva línia editorial que a la resta de premsa encara li semblava insòlita: convertia la gent anònima en protagonistes i feia del diari un pou d’històries humanes. The Sun va ser el primer diari a fer notícia del suïcidi d’una persona que no era famosa. El lema d’un dels seus editors, John B. Bogart, ha perdurat fins avui dia a les facultats de periodisme: la notícia no és que un gos mossegui un home, sinó que un home mossegui un gos.
Tres setmanes després de la gran exclusiva de l’existència de vida a la Lluna, el 16 de setembre del 1835, The Sun va publicar que les sis cròniques eren un engany. Qui firmava l’article era un nom inventat, i l’astrònom britànic, que sí que existia, va entrar en còlera quan va saber que un diari havia publicat aquella fal·làcia utilitzant el seu prestigi professional. En realitat, els articles els va escriure Richard Adams Locke, un redactor que no només pretenia ridiculitzar les troballes que els astrònoms feien en aquella època, sinó incrementar les vendes de The Sun. L’impacte de vida a la Lluna va ser molt superior a la poca repercussió de la falsedat de la notícia. Tot i que l’augment d’exemplars havia sigut relatiu, la mentida no els va perjudicar i The Sun va perdurar sense ferides ni gaires conseqüències a aquella farsa.
Cent vuitanta-quatre anys més tard, el 25 d’agost del 2019, de les mentides en diuen fake news i hi ha mitjans que en continuen traient benefici. I d’aquí cent vuitanta-quatre anys més, el 25 d’agost del 2203, la notícia no serà que hi hagi vida intel·ligent a la Lluna, sinó que n’hi hagi a la Terra.
