“Abans s’havia de pagar gent perquè participàs en el Firó”

Antoni Quetglas és l’arxiver municipal de Sóller i un gran coneixedor de la seva història, tant que ell va preparar el dossier amb el qual es justificava la declaració de Festa d’Interès Cultural per al Firó, un procediment administratiu que va promoure l’exbatle Guillem Bernat. Varen ser necessaris cinc anys de tràmits burocràtics per aconseguir-ho.

Patrimoni immaterial... Deu ser complicat fer-ho entendre.

Explicar què és una festa, o patrimoni immaterial, és difícil. Tu pots explicar què és un edifici, el seu valor arquitectònic, però explicar que una cançó popular, una glosa, un joc forma també el patrimoni d’un poble... Encara estam un poc verds a Mallorca.

I què és una Festa d’Interès Cultural?

És un reconeixement cap a fora i és una arma de doble tall. Per una banda, tens aquest honor, però, d’altra, una responsabilitat, perquè tens una festa i l’has de mantenir. La declaració implica que tu no pots començar a fer canvis a la indumentària, en la manera de fer-la... En els darrers anys, davant la massificació, hi ha una opinió generalitzada que hi ha massa gent. I és ver, com a tota festa popular, com a Sant Joan a Ciutadella, i es corre un poc el risc de la banalització. Venir aquí a beure i a fer festa està molt bé, però per a la gent de Sóller és alguna cosa més.

Però teniu els col·lectius que mantenen vives les tradicions.

Els tenim per sort! La festa del Firó ha anat evolucionant amb la societat. Abans era una festa amb poca participació, hi havia cinquanta persones per a cada bàndol i fins i tot les havien de pagar perquè hi participassin. Però als anys 70, l’organització la comença assumir gent fora de les famílies principals del poble, de les elits culturals, polítiques o econòmiques, i amb l’aparició dels col·lectius, aquesta festa es popularitza molt. A les escoles, l’entrada de mestres joves, que també es vesteixen el dia del Firó i el viuen, ha fet que es faci molt de material. És important educar els nins en què és el Firó, quina és la indumentària que han de dur, mantenir les pautes. Si tu vols donar exemple a la gent de fora, els que primer ho hem de fer bé som nosaltres. I hi haurà un moment que podrem dir: “Et volem, però si ens respectes. Si no ens respectes, millor que no vinguis”. Darrerament, l’Ajuntament, per temes legals, també s’hi està implicant fort, sobretot pel pla de seguretat, obligatori per les administracions, i aquest serà un altre factor que, a la llarga, regularà el funcionament del Firó

La gent gran troba a faltar la desfilada de carrosses, actes que ja no es fan.

Sí, sí. I molta gent es queixa de la massificació. Abans podien arribar a 5.000 persones, ara s’ha multiplicat per tres. El problema serà qui entra a la plaça. Si ets de Sóller i no dus la polsera, no hi podràs entrar tot i que tota la vida ho hagis fet. Potser aquí hi haurà conflictes. Però bé, la gent s’hi anirà avesant i sabrà que si ets del poble, l’any que ve, t’has d’espavilar i anar a cercar la polsera... Són coses complicades, però que a la llarga s’hauran de fer així, mentre continuï aquest boom de les festes populars.

Pensau que és un boom?

És un boom, ara estam de moda, està de moda la festa popular, de la Part Forana sobretot, però a Palma també. D’aquí a un parell d’anys ho estudiarem; és un fenomen per estudiar, que molt probablement acabarà pujant i baixant. El perill és la banalització o la pèrdua d’identitat.

Però se suposa que amb aquesta declaració la festa està protegida.

Sí, però no ens hem d’enganar. Les festes les fa el poble; per molt que les declarem, per molta normativa que facem, si la gent no les sent, no quedaran vives. Aquest és el perill del patrimoni immaterial. Per exemple, a Sóller tenim el txupinasso, una festa que va iniciar, ja fa 10 o 15 anys, un grup d’amics al bar Turismo. Què passa? Que ara és un dels actes més esperats; no surt ni en el programa de festes, però reuneix pràcticament tota la joventut del poble. D’aquí a trenta o cinquanta anys hi haurà txupinasso? No ho sabem, però ara sí.

Amb una festa amb milers de visitants i participants, quin és el repte més gran?

Ara per ara, aquesta massa de gent ve per fer botellada, li és igual que siguin els moros que els cavalls de Sant Joan. Gestionar tota aquesta gent que no vol hi estar implicada és un repte per l’Administració i els organitzadors del Firó. Quan era petit, jo veia pujar camions d’obra cap a Sóller, plens, amb cinquanta persones, i la Guàrdia Civil no els deia res perquè era el Firó. Ara això és impensable, però tampoc no fa tants d’anys...