Les claus del cas Nóos

PalmaDoblers malversats

Només amb els congressos a València i Palma l'Instituto Nóos va cobrar uns 5,8 milions d'euros. En total, el fiscal i el jutge sospiten que Iñaki Urdangarin i Diego Torres haurien pogut desviar uns quatre milions d'euros públics.

Congressos

Els tractes més sucosos de l'Instituto Nóos varen ser els dos congressos a Palma i els tres a València que va organitzar amb doblers públics al cost de devers un milió d'euros cada un.

Tres comunitats

L'Instituto Nóos va fer negocis amb les administracions de les Illes Balears i del País Valencià, on es varen fer cinc congressos i altres projectes. La seva successora, la Fundación Deporte, Cultura e Integración Social, va cobrar d'una fundació que depenia de l'Ajuntament de Madrid. La trama també va intentar contractes amb altres governs, com el de Catalunya.

Jutge contra fiscal

Tot i que el jutge José Castro i el fiscal Pedro Horrach havien actuat amb harmonia en el cas Nóos i en les altres peces del macrocàs Palma Arena, la imputació de la infanta Cristina els ha dividit. A Castro li ha costat deu mesos superar l'oposició del fiscal i aconseguir interrogar la filla del rei. Amb els durs escrits que s'han dedicat l'un a l'altre, la relació entre els dos s'ha refredat.

Trama societària

El fiscal i el jutge han hagut de reconstruir una trama formada per una desena d'empreses i fundacions amb branques i activitats a Londres i Belize. També han hagut de cercar comptes bancaris a Luxemburg, Andorra i Suïssa.

Velòdrom

Encara que no ho sembli, el cas Nóos sorgeix del macrocàs Palma Arena, en el qual s'investiga el sobrecost del velòdrom de Palma i que ja té 27 peces. El cas Nóos n'és la número 25.

Disputa d'exsocis

Tot i que Iñaki Urdangarin i Diego Torres eren socis al capdavant de l'Instituto Nóos, es varen distanciar a causa, precisament, de disputes de doblers. Ara mantenen posicions enfrontades en el procés. Amb tot, encara que Urdangarin es va allunyar oficialment de l'Instituto el 2006, segons alguns testimonis, dos anys després encara feia negocis amb Torres.

Influència

Segons les paraules del jutge, Urdangarin rebia un tracte privilegiat dels representants públics "per ser qui és". El gendre del rei d'Espanya hauria aprofitat aquesta condició per aconseguir contractes públics i d'empreses privades. Més d'un representant públic i privat ha reconegut que havien accedit a les seves peticions, en bona part, pel parentesc amb el rei.

Escac al rei

Els correus electrònics que ha anat lliurant, amb comptagotes, l'exsoci d'Urdangarin, Diego Torres, han esquitxat la família reial. Fins i tot el rei Joan Carles mateix, a qui el duc de Palma hauria demanat que fes d'intermediari per als seus negocis. També hi surt la reina i l'amiga del monarca, Corinna Zu Sayn-Wittgenstein. I això sense comptar que Cristina de Borbó i el secretari de les infantes, Carlos García Revenga, són a la llista d'encausats.

Grans xifres

El cas Nóos és un procés de grans xifres. Un sumari d'unes 50.000 pàgines en què s'inclouen les declaracions de més de 200 testimonis i 42 imputats. El jutge i el fiscal han hagut de traslladar-se a Barcelona, València i Madrid i reclamar informació a Suïssa, Andorra i Luxemburg.

Expresident

Entre els 42 imputats del cas Nóos, hi ha l'expresident Jaume Matas arran dels contractes pels Illes Balears Fòrum, encara que no s'hi compta el seu homòleg valencià, que és aforat.

Delictes

En el cas Nóos s'investiguen els delictes de frau a l'administració, prevaricació, falsedat documental, malversació de fons públics, blanqueig i delictes contra la hisenda pública. Els principals imputats són Urdangarin i Torres.